aigua a mart

Un equip d'investigadors italians va anunciar ahir el descobriment d'un llac d'aigua salada i líquida oculta sota el gel del pol sud de Mart, al Planum Australe, on s'arriba a temperatures de 120 ºC sota zero. La massa d'aigua s'ha detectat amb el radar Marsis a bord de la sonda Mars Express de l'Agència Espacial Europea, després d'una exhaustiva recerca de tres anys i mig entre 2012 i 2015.

Un cop van passar per la mateixa franja de terreny 29 vegades, van poder demostrar l'existència d'un llac subglacial a 1,5 quilòmetres sota el gel, d'uns 20 quilòmetres de diàmetre i 150 quilòmetres quadrats. Tot i que encara es desconeix la profunditat i la temperatura exacta de l'aigua, el primer investigador de l'estudi i el responsable científic del radar Marsis, Roberto Orosei, va declarar que no es descarta la possibilitat que existeixin formes de vida i s'amplia la recerca per buscar-les. «Està provat que alguns bacteris o microorganismes poden sobreviure a baixes temperatures, sobretot gràcies a les substàncies salines», va explicar Orosei.

L'estudi assegura que es tracta d'aigua salada i això és el que permetria que, juntament amb la pressió de la capa de gel, el llac subterrani es mantingui líquid tot i estar a una temperatura d'entre menys de 30 i 70 graus Celsius, tal com succeeix a la Terra. Orosei va posar l'exemple del llac Vostok, el més gran dels gairebé 400 llacs subglacials coneguts de l'Antàrtida. «Trobar alguna evidència serà difícil, es necessitarien molts anys d'investigació perquè s'hauria de perforar, però només ens queden 5 anys d'operació i poc combustible», va afegir. Els resultats de l'anàlisi, publicats a la revista Science, van ser presentats també pel president de l'Agència Espacial Italiana, Roberto Battiston, que la va definir com «la més important dels últims anys» i que segueix el programa d'exploració marciana de la NASA anomenat Follow the water (Seguiu l'aigua).

Els passos del descobriment

Cap al 2007, els investigadors es van adonar que quan la nau sobrevolava una regió concreta del pol sud el senyal que captava el radar canviava. Seguint aquesta pista, van veure que en passar sobre la zona, a més d'enregistrar el senyal reflectit per la superfície del gel, el radar Marsis captava també un segon senyal amb un eco més fort reflectit pel llit rocós sota la capa gelada. Després de considerar diferents hipòtesis, els científics van concloure que l'única explicació plausible era una massa d'aigua líquida. La intensitat d'aquest rastre captat al planeta vermell és molt semblant a la que obtenen els radars als llacs subglacials de l'Antàrtida i Groenlàndia a la Terra.

Tot i això, la nau Mars Express ha explorat menys del 10% del pol sud marcià i els autors de la investigació van ressaltar que no hi ha raons per pensar que aquest és l'únic lloc del pol on pot existir aigua líquida. Segons les seves prediccions, segurament hi ha molts altres llacs marcians encara per descobrir