dijous, 26 de març del 2020

llits

S’accelera el ritme de contagis a Catalunya i també creix la xifra de morts relacionades amb el virus. El departament de Salut va anunciar ahir la detecció de 1.939 positius nous de SARS-CoV-2, que eleven a 7.864 els contagis confirmats arreu del país. Fins al moment, un total de 339 persones han mort amb complicacions causades pel virus i un total de 658 tenen un pronòstic greu o requereixen atenció a les unitats de cures intensives (UCI). La corba epidemiològica catalana confirma els pitjors presagis: no només cal reduir la transmissió, sinó que cal preparar i blindar cada vegada més el sistema sanitari per no fer fallida davant l’augment sobtat de la demanda que, com a mínim, no es viurà fins d’aquí tres o quatre setmanes.
La conselleria de Salut admetia ahir que segueix buscant la manera d’ampliar el ventall de recursos per dilatar la capacitat sanitària dels centres i absorbir el volum de malalts que requereixen algun tipus de suport intensiu. Fins al moment, la sinergia entre hospitals públics i privats ja ha aconseguit duplicar la capacitat del sistema: Catalunya compta amb aproximadament 600 llits d’UCI, entre llits de crítics i semicrítics -que són fàcilment reconvertibles en crítics-. Del total, un centenar són aportats pels centres privats, segons les últimes dades de la patronal ACES. Ara bé, tot i que la Generalitat es nega a concretar la xifra de llits disponibles per a cures intensives, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va assegurar que l’objectiu és triplicar l’oferta d’aquests recursos de cara a la setmana que ve. Això significa que caldrien un total de 1.800 llits d’UCI per atendre el coll d’ampolla dels pacients greus.
Salut es prepara per a l'allau de pacients greus: "Treballem per veure Catalunya com una única UCI”
“I això no és gens senzill en un espai de temps tan curt”, explica Joan-Ramon Masclans, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar i president de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica. Els plans de contingència, amb transformacions de quiròfans, sales de reanimació o plantes d’altres especialitats en instal·lacions per acollir malalts de Covid-19, han permès als hospitals gestionar el volum de pacients greus. Però en uns dies tot el que s’ha habilitat fins ara estarà cobert. Masclans reconeix que els hospitals estan molt tensionats, especialment els comarcals i els més petits, i admet que la situació és “crítica” però descarta parlar de “col·lapse”: “Cada hospital és un món i té les seves característiques, en funció de les quals s’estructurarà i intentarà expandir-se”.
“Treballem per veure Catalunya com una única UCI”, va resumir la directora de l’àrea assistencial del CatSalut, Xènia Acebes. Amb tot, l’activitat ordinària dels centres sanitaris continuarà. Salut reservarà un 15% de les instal·lacions a altres necessitats urgents, com infarts o ictus. A més, es concentraran tots els parts i l’atenció a malalties pediàtriques en uns pocs hospitals per garantir espais “zero coronavirus”.

Sanitaris per a la conca d’Òdena

De cada 100 afectats, 85 passen la malaltia amb símptomes lleus. És el 10% restant el que té complicacions de salut -pneumònies greus o insuficiència respiratòria- i ha de ser ingressat en una UCI almenys durant quatre setmanes. Un cop rep l’alta, també necessita vigilància clínica durant uns dies i els hotels pròxims als hospitals s’erigeixen com una bona “extensió” dels centres sanitaris, segons Comella.
Diumenge ja es van començar a traslladar pacients a hotels de Barcelona habilitats per acollir els pacients més lleus, i ahir el Govern va anunciar la seva voluntat de desplegar el pla arreu del país. “Caldrà que fem un ús massiu del parc hoteler”, va assegurar Comella, que va afegir que serà molt útil per als pacients abans de considerar-los recuperats del tot, però també per a persones que no puguin fer aïllament domiciliari a casa.
A la conca d’Òdena, on ja s’han confirmat 292 positius i s’han registrat 36 víctimes mortals, s’estan reforçant per afrontar una setmana que es preveu encara més complicada al desbordat Hospital d’Igualada. Fins ara s’han contractat 32 professionals per atendre els malalts i s’han enviat uns 120 metges i infermers a l’Hospital General de Catalunya per atendre els pacients traslladats des d’Igualada. De fet, al centre de Sant Cugat del Vallès tenen 180 llits reservats per als afectats de l’Anoia i des del cap de setmana ja se n’han traslladat una cinquantena.

Almenys sis municipis catalans demanen ajuda a l’exèrcit

La magnitud de la crisi del coronavirus està portant diversos ajuntaments catalans, principalment governats per socialistes, a demanar ajuda a l’exèrcit espanyol per gestionar les conseqüències de la pandèmia als seus municipis. Segons ha pogut confirmar l’ARA, almenys sis consistoris han fet arribar la seva sol·licitud a la delegació del govern a Catalunya, ja sigui per fer tasques de desinfecció de l’espai públic, ajudar en l’atenció de la població més vulnerable o reforçar els cossos policials a l’hora de fer complir les restriccions de moviment imposades per l’estat d’alarma. Barcelona ja va demanar el suport de la Unitat Militar d’Emergències (UME) per muntar un espai per a persones sensellar a la Fira de Barcelona, així com per desinfectar l’aeroport del Prat, el port i estacions de tren. Però a la capital catalana ja s’hi han sumat, com a mínim, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Barberà del Vallès i Constantí, que ara esperen resposta de l’executiu de Pedro Sánchez, concretament del ministeri de Defensa, des d’on es deriven les peticions a l’exèrcit.

Malalta i en confinament domiciliari

La Tere, malalta amb símptomes compatibles amb la Covid - 19, no s’ha pogut fer la prova ràpida de detecció. Tot i que no ha pogut confirmar si és una de les persones contagiades, se la considera una afectada més de la pandèmia.

Barcelona obrirà demà els primers 225 llits a la Fira

L’Ajuntament de Barcelona espera tenir en funcionament a partir de demà els primers 225 llits habilitats per a persones vulnerables al pavelló Victòria Eugènia del recinte de la Fira a Montjuïc. Tot i que la previsió inicial era començar amb 150 places, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va anunciar ahir que se n’havien pogut habilitar 75 més i va agrair la feina de la unitat d’emergències de l’exèrcit en el muntatge. La previsió és tenir 225 places més en aquest espai de 6.000 metres quadrats a partir de la setmana que ve.

Una desena part de la Urbana, a casa pel Covid-19

Els últims dies ha crescut el nombre de policies que estan infectats per Covid-19 o que estan aïllats perquè és possible que el tinguin. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va xifrar dissabte l’afectació en més de 700 agents, tot i que diumenge ja ho va elevar a 1.190. En el balanç d’ahir, Buch va dir que ja són 1.239 els agents dels Mossos d’Esquadra i les policies locals que són a casa pel coronavirus: gairebé tots estan aïllats de manera preventiva i 33 tenen diagnòstic de Covid-19.
Tenint en compte que en total hi ha uns 28.000 agents entre Mossos i policies locals, el coronavirus afecta el 5% de la plantilla. Però la repercussió no és equitativa entre els diversos cossos. Segons va explicar el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, 10 agents de la Guàrdia Urbana han donat positiu per Covid-19 i 329 estan aïllats. En aquest cas implica que gairebé el 12% de la plantilla és a casa pel coronavirus. De fet, l’afectació a la policia de Barcelona duplica, en percentatge, les baixes als Mossos, on 14 agents tenen diagnòstic de Covid-19 i 777 estan aïllats. Això suposa prop del 5% de la plantilla.

Dispositius improvisats per repartir les ajudes per menjar als menors

“Les targetes moneder per als ajuts de menjador ja s’estan enviant als ajuntaments des del divendres 20 de març i està previst que en els pròxims dies arribin a tots els punts de distribució”. L’anunci el feia ahir la conselleria d’Educació, després que aquest cap de setmana cinquanta alcaldes -la majoria del PSC- enviessin una carta al president Quim Torra queixant-se pel retard en la distribució de les 144.000 targetes als consistoris. En la missiva també lamentaven no haver rebut “cap directriu concreta sobre la fórmula per fer el repartiment”, de manera que cada municipi està buscant ara la millor fórmula -amb punts de recollida o a domicili, segons el cas- per fer arribar els ajuts a les famílies sense fer perillar la seva salut ni la dels treballadors municipals. Alguns, com Terrassa o Sabadell, mentre ahir encara esperaven que els arribessin les targetes. A Barcelona, on consten fins a 30.000 famílies beneficiàries, l’alcaldessa, Ada Colau, assegurava ahir a la tarda que encara no havien arribat, però poc després el Consorci d’Educació -participat tant per l’Ajuntament com la Generalitat- va anunciar que es començarien a repartir “aquesta setmana”. Les 300 famílies becades de l’Escola Ferrer i Guàrdia, per exemple, podran recollir avui la targeta amb els diners de les beques menjador, informa Laia Vicens.

la rabia

Aprimers de febrer el professor de dret Xu Zhangrum de la universitat de Tsinghua va publicar online l’article “Alarma viral: quan la ràbia venç la por”, ràpidament censurat pel règim xinès. El professor Xu Zhangrum –apartat de la docència per publicar una sèrie d’articles en contra del règim de Xi Jinping– hi denuncia la mala gestió d’una epidèmia predita des de feia un any a la revista Viruses com a “altament probable”. Recordem que un cop aparegut el coronavirus, d’entrada, el règim xinès va desacreditar públicament i perseguir policialment els vuit metges que l’havien identificat i havien advertit de la seva perillositat des de primers de gener d’enguany, i que un dels vuit, el doctor Li Wenliang, va acabar morint contagiat.
Segons Xu Zhangrum, “l’epidèmia del coronavirus ha mostrat el nucli podrit del govern xinès”. La seva denúncia és duríssima: la nació, diu, ha quedat oberta a una devastació més greu que la que mai haurien pogut provocar uns invasors estrangers, i s’hi refereix amb aquest vell refrany: “Només lladres criats a casa poden saquejar a fons la pàtria”. Per al professor, el xinès és un sistema polític de “desconcert organitzacional” i d’“impotència sistèmica”. I afegeix: “El nivell de fúria popular per la mala gestió de l’epidèmia és explosiu, i un poble així d’enfurismat, finalment, pot superar la seva por”. Xu Zhangrum acaba l’article convidant a reaccionar amb llibertat: “Revolteu-vos contra la injustícia; deixeu que les vostres vides s’encenguin amb la flama de la decència; abandoneu la foscor paralitzant i doneu la benvinguda a l’alba”.
Com el lector ja deu haver encertat, l’anàlisi del professor Xu Zhangrun ve a tomb per com l'estat espanyol està portant la seva lluita en contra del Covid-19. En primer lloc, perquè la gestió que n’està fent el govern de Pedro Sánchez també mostra la incompetència de la camarilla al poder. La impotència que demostra el president del govern, febleses personals a part, és sistèmica. No tenir poder ni per confinar Madrid n’és la prova definitiva. I el desconcert que ha crea la seva política comunicativa tampoc no és un error sinó l’expressió de la confusió sobre el descontrol sobre els diversos poders, de dret o fàctics. Que hagi estat Felip VI qui ha fet gestions amb Alibaba per aconseguir material clínic, si no és un acudit, n’és una altra prova concloent.
En segon lloc, és obvi que la crisi posa en evidència la naturalesa profunda de les restes vives del règim del 78. Allò que només els lladres criats a casa poden saquejar d’aquesta manera un país, s’hi aplica a la perfecció. No és una anècdota que dels quatre ministres espanyols a qui s’ha encarregat coordinar el combat contra el Covid-19, dos siguin el de la policia i la de l’exèrcit (i cap d’economia). Ni és casual que a les rodes de premsa apareguin custodiats per uniformats carregats de medalles, o que aquests mateixos individus facin declaracions delirants tractant-nos a tots de soldats al servei de la pàtria. Com tampoc no és atzarós que les paraules més repetides als discursos siguin les de la unitat –de la pàtria, s’entén– i les pròpies de la retòrica militar i la guerra. De primer curs de nacionalisme implícit.
La pregunta que cal que ens fem és si a Catalunya també s’està generant un nivell de ràbia que es farà més explosiu a mesura que augmenti el nombre de morts i se sàpiga quants se n’haurien pogut evitar amb les decisions que hauria pogut prendre el nostre govern si hagués tingut les competències per fer-ho. I, esclar, la qüestió és si aquesta ràbia produirà una revolta de les consciències prou gran per encendre la flama de la decència. 
L’acció del govern espanyol, amb l’exhibició de patriotisme militar, fa pensar que efectivament tem la reacció, i que es posa la bena abans de la ferida. Aquí, la necessitat de respondre a la urgència sanitària, lògicament, ajorna la resposta ciutadana. Però l’arriscat “no puc callar” de Xu Zhangrum allà, portat al context català, ha de ser el nostre “ho tornarem a fer”.

controlar els pilots

Quants anys fa que vola?
Quaranta: avionetes, després avions de passatgers... Tinc el tic.
Quin tic?
No puc evitar mirar de reüll.
Per què?
Amb la cua de l’ull escanegem tota l’estona taulers de control a l’avió, i això et queda...
Tanta atenció és imprescindible?
Inclou l’ oïda: sons de flaps , tren d’aterratge... I l’olfacte: oli, aire condicionat, banys, olors elèctriques...
Quina virtut ha de tenir un bon pilot?
Vocació, disciplina i paciència.
Paciència?
A cada vol pugen 200 o 300 persones, i hi ha un 4% de pertorbats i fòbics.
I què cal fer si fan merder?
Tractar-los amb cura. Em va costar molt de convèncer un afroamericà perquè demanés perdó a una altra passatgera.
Perdó per haver fet què?
Ella va obrir la porta del bany, ell estava borratxo a dins, orinant, i es va girar de cop.
Ja ho veig: va ruixar la senyora.
Sí. Ella vociferava i amenaçava, i ell es va emprenyar... Jo sabia que ella e l denunciaria quan arribéssim, i ell acabaria a la presó. Li vaig pregar a ella que acceptés les disculpes d’ell. Però ell es va negar a demanar-les-hi.
El va poder convèncer?
En l’últim moment, sí. Tot va acabar bé.
Qui pilotava l’avió, mentrestant?
El meu copilot, i el software. Soc de la generació de pilots que fèiem volar l’avió, no com ara: ara l’avió et fa volar a tu.
I què és més segur?
La seguretat era manual, i avui és digital. Soc un romàntic, m’agradava més l’artesanal.
Però un pilot pot parar boig.
Els fets de Germanwings van sumar un improbable munt d’errors. La millor manera de minimitzar-los és vetllar per la complicitat i cohesió en una tripulació: és el millor!
Què suggeriria pel bé de la seguretat?
Més temps per a dinàmiques de grup, torns compartits... Però avui no es fa això, avui es prioritza optimitzar beneficis a curt termini.
Per què el Boeing 737 MAX acumula tants accidents?
S’investiga: potser el seu software filtri erròniament dades i prengui decisions que... si el pilot novell creu i no és capaç de rectificar...
El pilot és màxima autoritat a bord?
Et puc casar: hi ha hagut casos, in articulo mortis . .. Un cop vaig amagar un cadàver.
Un cadàver!
Un passatger va patir un infart, vam intentar reanimar-lo... Va morir. Discretament, el vam apartar de la resta del passatge.
És el pitjor que li ha passat?
Un dia els passatgers se m’amotinaven, després de 30 hores ficats a l’avió!
I per què tantes hores?
Vol Moscou- Tòquio: per tempestes ens rebotaven d’un aeroport a un altre, al Japó. Va ser desesperant. Fins que vaig decidir inventar-me una avaria, i no enlairar-me.
I ha patit accidents?
No. Un company va sobrevolar una erupció volcànica i les cendres van espatllar... els quatre motors! Va planejar i aterrar en un camp de blat de moro: va salvar totes les vides!
Bravo pel pilot!
Vaig voler ser-ho des dels 12 anys: a l’aeroport de Barcelona vaig anar a un pilot i li vaig preguntar: “Què he de fer per ser pilot?”.
Vocació molt primerenca, vaja...
Volia volar, res no em semblava millor! Vaig estudiar a l’ Acadèmia General de l’Aire i l’ Escola Nacional Aeronàutica, vaig superar moltes proves, i vaig pilotar avionetes a les platges: vaig portar pancartes de Nivea, El Cortes Inglés... paqueteria, aerotaxi, cartografia... I, el 1987, el meu primer avió de passatgers.
Va guanyar des d’aleshores el llegendari sex -appeal dels pilots?
El que és pistoler, ho és de fàbrica. L’uniforme és igual. I la realitat és més crua: distància, solitud, aïllament, jet-lag ... i un maleït desgast de la salut.
Quin desgast?
Alterem els nostres bioritmes, i això minva la memòria, i l’exposició a radiacions ens escurça la vida... La natura no va dissenyar l’ésser humà per viure així, volant: el cos arriba a terra, però l’ànima triga.
El mateix els passarà a les hostesses.
Tripulants de cabina de passatgers, se’n diuen. I sí. Són magnífiques, elles i ells: formació com a bomber, salvament, idiomes, resistència física... i paciència infinita!
I ni els mirem quan ens expliquen allò de l’emergència, pobres.
Fins que hi ha algun sobresalt: llavors totes les mirades les busquen! Els agraeixo tant la seva professionalitat...
Fins quan volarà vostè?
He reduït la freqüència de vols, però les ganes persisteixen, em sento en forma i jo no deixo d’estudiar per més que es perfeccionin els automatismes de vol.
Vostè és de la vella escola, està clar.
Sí, soc dels que volàvem de debò, i ja som pocs. Aviat els avions seran igual que drons: els faran volar des de terra, i portaran a dins un sol pilot. Per si de cas.

diumenge, 22 de març del 2020

març 2020

el president a Perpinya
el futur dels gaming, entre les competicions i Twitch
presons amb mes cameres per evitar agresions
la unio europea davant una nova crisi de refugiats
em sorprenen els pocs controls a l'aeroport del Prat
coronavirus questio d'estat
el pdcat i la crida es donen lúltima oportunitat
govern i comuns canviaran la llei per les carregues de l'1'1-0
el govern espanyol obre laporta a no presentar els comptes del 2020
la CUP va expulsar l'alcalde d'Argentona per abus sexual
la llengua l'assignatura pendent dels amazics
un ocotgenari basc segona victima mortal a l'estat
el lletrat del TSJC admet que es va demanar contencio el 1-0
la recerca d'una vacuna ontra el coronavirus s'accelera
una jutge emana al suprem investigar Puigdemont per la seva etapa d'alcalde
el 89% de les denuncies d'agressions s0arxiven
mes de 100.000 casos de coronavirus al mon
el jutge envia els audios de Corinna a Suissa
les dones enganxades al terra de la precarietat
carros plens i prestatges buits la por al virus arrasa els supers