controlar els pilots

Quants anys fa que vola?

Quaranta: avionetes, després avions de passatgers... Tinc el tic.

Quin tic?

No puc evitar mirar de reüll.

Per què?

Amb la cua de l’ull escanegem tota l’estona taulers de control a l’avió, i això et queda...

Tanta atenció és imprescindible?

Inclou l’ oïda: sons de flaps , tren d’aterratge... I l’olfacte: oli, aire condicionat, banys, olors elèctriques...

Quina virtut ha de tenir un bon pilot?

Vocació, disciplina i paciència.

Paciència?

A cada vol pugen 200 o 300 persones, i hi ha un 4% de pertorbats i fòbics.

I què cal fer si fan merder?

Tractar-los amb cura. Em va costar molt de convèncer un afroamericà perquè demanés perdó a una altra passatgera.

Perdó per haver fet què?

Ella va obrir la porta del bany, ell estava borratxo a dins, orinant, i es va girar de cop.

Ja ho veig: va ruixar la senyora.

Sí. Ella vociferava i amenaçava, i ell es va emprenyar... Jo sabia que ella e l denunciaria quan arribéssim, i ell acabaria a la presó. Li vaig pregar a ella que acceptés les disculpes d’ell. Però ell es va negar a demanar-les-hi.

El va poder convèncer?

En l’últim moment, sí. Tot va acabar bé.

Qui pilotava l’avió, mentrestant?

El meu copilot, i el software. Soc de la generació de pilots que fèiem volar l’avió, no com ara: ara l’avió et fa volar a tu.

I què és més segur?

La seguretat era manual, i avui és digital. Soc un romàntic, m’agradava més l’artesanal.

Però un pilot pot parar boig.

Els fets de Germanwings van sumar un improbable munt d’errors. La millor manera de minimitzar-los és vetllar per la complicitat i cohesió en una tripulació: és el millor!

Què suggeriria pel bé de la seguretat?

Més temps per a dinàmiques de grup, torns compartits... Però avui no es fa això, avui es prioritza optimitzar beneficis a curt termini.

Per què el Boeing 737 MAX acumula tants accidents?

S’investiga: potser el seu software filtri erròniament dades i prengui decisions que... si el pilot novell creu i no és capaç de rectificar...

El pilot és màxima autoritat a bord?

Et puc casar: hi ha hagut casos, in articulo mortis . .. Un cop vaig amagar un cadàver.

Un cadàver!

Un passatger va patir un infart, vam intentar reanimar-lo... Va morir. Discretament, el vam apartar de la resta del passatge.

És el pitjor que li ha passat?

Un dia els passatgers se m’amotinaven, després de 30 hores ficats a l’avió!

I per què tantes hores?

Vol Moscou- Tòquio: per tempestes ens rebotaven d’un aeroport a un altre, al Japó. Va ser desesperant. Fins que vaig decidir inventar-me una avaria, i no enlairar-me.

I ha patit accidents?

No. Un company va sobrevolar una erupció volcànica i les cendres van espatllar... els quatre motors! Va planejar i aterrar en un camp de blat de moro: va salvar totes les vides!

Bravo pel pilot!

Vaig voler ser-ho des dels 12 anys: a l’aeroport de Barcelona vaig anar a un pilot i li vaig preguntar: “Què he de fer per ser pilot?”.

Vocació molt primerenca, vaja...

Volia volar, res no em semblava millor! Vaig estudiar a l’ Acadèmia General de l’Aire i l’ Escola Nacional Aeronàutica, vaig superar moltes proves, i vaig pilotar avionetes a les platges: vaig portar pancartes de Nivea, El Cortes Inglés... paqueteria, aerotaxi, cartografia... I, el 1987, el meu primer avió de passatgers.

Va guanyar des d’aleshores el llegendari sex -appeal dels pilots?

El que és pistoler, ho és de fàbrica. L’uniforme és igual. I la realitat és més crua: distància, solitud, aïllament, jet-lag ... i un maleït desgast de la salut.

Quin desgast?

Alterem els nostres bioritmes, i això minva la memòria, i l’exposició a radiacions ens escurça la vida... La natura no va dissenyar l’ésser humà per viure així, volant: el cos arriba a terra, però l’ànima triga.

El mateix els passarà a les hostesses.

Tripulants de cabina de passatgers, se’n diuen. I sí. Són magnífiques, elles i ells: formació com a bomber, salvament, idiomes, resistència física... i paciència infinita!

I ni els mirem quan ens expliquen allò de l’emergència, pobres.

Fins que hi ha algun sobresalt: llavors totes les mirades les busquen! Els agraeixo tant la seva professionalitat...

Fins quan volarà vostè?

He reduït la freqüència de vols, però les ganes persisteixen, em sento en forma i jo no deixo d’estudiar per més que es perfeccionin els automatismes de vol.

Vostè és de la vella escola, està clar.

Sí, soc dels que volàvem de debò, i ja som pocs. Aviat els avions seran igual que drons: els faran volar des de terra, i portaran a dins un sol pilot. Per si de cas.