Viilarasau

El Josep Vilarasau, ha estat el director de la Caixa durant quasi tota la vida laboral de l'avi.Ara ha escrit un llibre, El extraño camino hacia la caixa. Va substituir a un director imposat per el regim. el Dr. Luño Peña, el que segons diuen va donar l'atic de la Mery a l'avi Joan per treure's compromisos de sobre. Vilarasau tenia un expedient brillant. Segurament d'aqui la meva part d'admiracio i síndrome d'Estocolmo. Primer de la seva promoció d'ingeniers, diu que nomes feien números i engranatges no política, director de Capsa, Telefonica i finalment del Tresor. Al llibre diu que la Caixa ja anava sola sobre tot informaticament parlant, amb la IBM i el Ruiz Kaiser i que ell practicament no ha tingut que fer mai res.I afirma que mai va fer un mal us del poder del diner que tenia. No deu parlar al llibre de les negociacions amb el meu amic Morillas, que demostraria això. I no sap que vaig estar un dia a casa seva amb el Mori saludant a a la seva senyora, la Lola, que ens invitava a l'arroç.. També explica que les demès caixes anaven en bicicleta i nosaltres en moto i ens van voler seguir i van estavellar se. Fent de polític sense ser ho,contesta que no va sortir enfurismat segons la Rahola del despatx del Mas. Ho explica poc, però la veritat es que Pujol i Rato el van fotre fora amb una llei , com ell diu, feta a la mida per ell, no va ser el Mas. En un moment en que ja li tocava retirar se i va decidir no presentar batalla i retirar se a la Presidència de la Fundació, on quasi tenia mes poder que a la financera. Davant la jubilació, que al principi li va costar, amb el seu amic Fornesa, que no volien anar a casa a les 7 de la tarda perquè no hi sabien que fer, ara treballa amb el consell consultiu de la UOC en un projecte per internacionalitzar la universitat. Si li hagués de trobar dues pegues li diria que hagués promocionat encara mes a l'Antonio Massanell i que la Cullell no donava la talla per substituir al Tapia, com també  s'ha demostrat. Perquè Hi ha una cosa que son els currículums i aquí el mes llest arregla les bicicletes dels altres. No he parlat mai amb ell. Un dia el vaig sentir preguntar en un acte que qui era jo.. Bé si que vaig parlar. Un dia que la Cullell em va demanar que no li passes trucades, va trucar en senyor, Li vaig dir que no li podia passar i em va dir. Digui li que soc el Vilarasau, que estic a Llafranch i que truco des de una cabina. A l'entrevista del llibre ha dit que els productes dolents no eren culpa seva del tot. A la Central s'inventaven productes que obligaven a vendre als directors d'oficina. Es  el criteri d'ell el que fa la venda o no, amb les seves consecuencies. Bueno, una de les seves respostes liberals, com la de la independencia, que a ell no li agradaria, però que tampoc li faria escarafalls, que no s'escandalitzaria vaja.