Ve a ser com l'incordi.. Com quan acuses o senyales amb el dit per el carrer a un culpable d'alguna cosa davant de tothom.Ho poden fer els que denuncien, els que s'indignen, els perjudicats, els que reneguen d'un mon de corruptes. Ells han aconseguit eliminar el servei militar, l'esclavitud, la defensa del medi ambient i tantes altres coses que ara ja tenim, fent entre d'altres accions l'escrache. Sortint al carrer i denunciant, Fent avergonyir a polítics i banquers, governs i càrrecs. Son els rebels inconformistes que s'han fet escoltar al llarg de la historia. Son tan necessaris a la societat com la majoria silenciosa. Son el pepito grillo del conte, els que posen consciencia al pragmatisme. El realista i l'utopic, el somiador, el que fa volar coloms fins aconseguir ho. Per això molesten al poder. Per això volen que es disolguin, per aixo volen avortar la seva protesta.Camus ja distingia entre rebelió i revolució. Unes son col·lectives però del passat. Les altres socials i actuals. Amb visió ètica, individualista, però sobre tot pacifica. Senyalar amb el dit no es odi, es justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada