Es el joc del Barça quan vol en alguns trams de partit encara que juguin els suplents. Es el que va fer a la Romareda. Tres pasades verticals, tres gols i a baixar revolucions, per deixa jugar al contrari i optant matar l partit amb la versió horitzontal i controladora. Alexis repunta aquest final de temporada aportant el seu oxigen i guanyant confiança amb la definició, estavellant una vaselina al travesser que si entra...L'altre bombones de fi de t emprada es el Tello. Dos golets, en porta 8, aprofitant la seva frescor, velocitat enfront dèbils marcatges cuers.Amplitud de camp, agilitat de pilota i efectivitat. Thiago va oferir les seves linees de passades al mig del camp, menys pèrdues de pilota esferidores combinant els espais interiors vivint a l limit del fora de joc. Veterà Adriano, però empre trencadís, amb el rigor de Bartra, l'unic que va de cap en defensa, convertint a Valdes en un espectador aquesta vegada gracies també a un partit molt físic de Song. Fins i tot van permetre entre tots que Xavi madures i descanses en la nona intermitja regalant assitencies i reben l'aplaudiment d'un public generalment hostil. Ah, i Cesc fent e Messi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada