Encara que te 30 anys igual es famós quan tu siguis gran. Et poso de vegades aquí personatges de la cultura que son difícils de descobrir de moment. Aquest noi, a qui li agrada el petit Príncep, Nirvana i Freddy Mercury, estava a França tocan per els carrers i va participar en un concurs televisiu de cançons. Va quedar tercer i allà, la gent el reconeixia. Ara, desprès d'alguns anys mes de tocar per el carrer, s'ha produït, vol dir pagat ell un disc, que es diu Happydays. Un individu que fa tres anys va passar per la versió francesa de la operacion triunfo i que va dir que si tenia que fer un minut de cua, se'n anava.Tocar al carrer es molt dur. A Barcelona no podria. En una hora podia arribar a vendre 40 maquetes, uns 500 euros. Hi ha qui arriba fins i tot a pagar impostos. Ell mirava d'anar hi de 1 a dues que es quan li venia mes gent.Diu que els que mes l'entenen i per tant els que li han finançat el disc son americans, canadencs, anglesos, holandesos i australians.A l'estat espanyol mes tancat, no els interessa obrir se a d'altres musiques. Del Sena a Montmartre, es va deixar anar i va perdre la vergonya de tocar en public.Pare trombonista i arranjador, li en cantava passejar de petit amb la seva mare i sentir els musics dels carrer.Va començar amb el piano però no li agradava fer tantes reverencies i ho va deixar.Un tipus del mon, optimista i amb ganes d'explicar la seva bona historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada