divendres, 17 d’octubre del 2014

el planeta no se'n va

Encara que el Lara digui que marxa,. tot i que seria "una decisió" empresarial, el Planeta segueix fen se aquí. Jo h havia anat quan estava al diari i ara hi van amics meus. Desprès del nobel es el mes ben dotat del mon amb 601.000, ja no lliures d'impostos.Qui no te a casa al menys deu premis planeta. Els que hi van, cansat de saludar esperen que serveixin el sopar de crisi. El Palau de Congressos es una festa. Abraçades , les que venen de gust i d'altres que no. La jugada mes repetida seria. La política diu Hola la conseller tan que sembla que el sopar sigui seu, Crehueres, el dos de la editorial que no sabem si marxaria o no, informat e tot,abraça una periodista que li diu que no es quedara a sopar. Un important matrimoni de joiers, parlen amb el Rivera i ambdós esperen a la ministra, no la Wert per el tema semblaria lògic, a la de Foment. Preguntada la primera dama d'on havia tret el vestit vellut granat contesta amb habilitat, "de l'armari". L'oposicio saluda al Presi i hom riu al saber que Luis Crehueres, l'unic català que es finalista es fa passar per andalús d'adopcio. Els rumors de la travessa es confonen amb les cites dels premiats anys anteriors. El cuiner basc l'acompanya, el salva mes aviat un conegut periodista i per si algú te temptacions, el jutge Elpidio i la llei, el cap dels mossos. Si no recordo que em van regalar a la roda de premsa prèvia es perquè hi anar hi un altre. A mi em va quedar el sopar que hi vaig anar amb l'Anna Esmerats. No m'interesa gens qui guanyi. Mira Cabrera  un mexicà, ja han abandonat la novela històrica, es difícil desprès de Victus , que explora la corrupció i la i del seu país i la Pilar Eyre on a la seva novela perd un novio. Certament gent de ploma fàcil com es va veure en l'acte de lliurament dels premis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada