El van assesinar ETA en un parking per on pasava l'avi per davant per anar l'oficina d'Hospitalet. Ell venia d'una tertulia de futbol a la radio i el va acompanyar el seu amic Lluis Foix, que li va dir si no tenia que pendre precaucions per ser tan dialogant. Segur que abans de rebre els trets va intentar convencer al terrorista, despres es va saber que nomes llegia tebeos, de que no li dispares. Doncs en passar al mati, amb l'hora enganxada al cul com sempre em deis un company motorista de semaforo, vaig veure tot el parament de la tragedia que jo no sabia que era per ell, ni que vivia alla. La mani de prostesta a la plaça catalunya, immensa. Dic aixo perque es un personatge que diria la seva, no se quina, sobre el proces sobiranista. Per ell el dialeg era el mitja no el fi. Per aixo la primer edicio feta amb Herrero de Miñon de Derechos historicos y constitucionalismo util del 2000, mai va sortir dels sotans de l'entitat financera que le va subvensionar per considerarlo conflictiu. Va ser ministre de Sanitat amb el Gonzalez, va montar lo bo que queda ara i sempre que el conserge li preguntava on aniria a dinar, deia, en casa, o sia al despatx. Deia de la guerra de Succesio que no era un mer conflicte dinastic, perque se'n parlaria sempre mes perque estava "ensañada en la medula del estado español moderno". Amb la caiguda de Barcelona nomes va fer que començar la partida. Com deia tambe Azaña, amb Catalunya va caure l'ultim estat catolic peninsular que havia estat l'ultim en defensar les llibertats tambe les espanyoles. I tambe ho deia Lluch al seu Aragonesisme austriacinista. Tambe deia que es feia un mal us i un abus de la historia. La seva filla va trovar cinc lineas en un llibre que deien, de la seva lletra. "Estem abocats a una cel.lebracio que durara 15 anys fins el 2014. Hi jugaran les ideologies actuals que estan vives en els temes actuals de les lluites de fa 300 anys."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada