1918(2)

L'Estatut del Gener del 1919, elaborat per els diputats catalans i la Mancomunitat era un text mes possibilista. Peró implicava la renuncia a la sobirania i ens supeditava a  les Corts i als tribunals espanyols.Atribuia importants competències com educació i ordre public, però renunciava a la política social perquè ho preferia la patronal catalana. Les províncies castellanes van reaccionar amb un text lliurat al rei Alfons XIII, just abans de començar el debat al Congres i la camara de industria de Madrid va començar un boicot a los pedidos de las casas catalanas. Els debats es van basar en l'espanyolisme, les llibertats dels pobles i diferents oportunismes.Niceto Alcala Zamora va dir un solo estado nacional con soberania exclusiva, i era lliberal, i esto no se negocia. Melquiades Alvarez parlava de la unidad española la unidad verdadera, mentre que el vell Antonio Maura deia que no se elige la patria como no se elige la madre. Julian Besteiro s'afegia a Domingo que proclamava que nomes la república federal ens donaria llibertat i deia que el fet Català no era un problema de sobirania sinó de llibertat. Cambó va demanar que en la Societat de nacions teniem un lloc i s'estava formant. Els dinàstics preferien la separació que l'autonomia perquè així la transformariem.La demanda d'un referendum tenia musica revolucionaria i com Dato el 13, van endegar permetre un proces del que ja en parlarien tres mesos despres. Negant la major altre cop, Cambó demana un plebiscit  per confirmar la voluntat popular.Sala i Olano parlaven de coacció als ajuntaments. Els regionalistes Cambó, Ventosa i Rodes amb els republicans Sunyer, Nougues i Moles i Jaumi Tires van demanar l'immediat referèndum. Negat altre cop van tancar les Corts, va baixar la pressio i reaparegueren les divisions internes.Negat l'estatut del 31 i retallat el de l1932 el front català era afeblit.La crisi va endegar la setmana tràgica del 19, la vaga de la canadenca i va haver hi un replegament per defensar el model social i polític.Aquí comença davant el descrèdit de la Lliga l'independentisme de Macià que haurà d'esperar fins el 31 amb la caiguda del regim monàrquic per donar un altre oportunitat de l'autogovern català. Des de el 77 estem al adn de Europa. Ara 96 anys desprès, recordem a Cambó dient que la llibertad col·lectiva no te una solucio jurídica a Espanya i mai ho ha tingut per desgracia. Amb tot obsolet, sense poder decidir el futur, nomes caldra esperar altre vegada una gran crisi política espanyola per fer ho realitat.