Els pares son models de valors. No els transmeten per el que diuen sino per el que fan. Si un pare crida tot el partit a l 'arbitre, l'entrenador del fill ho tindra molt dificl per educarlo als entrenaments i al camp. L'altre es que si es una nena qui vol jugar a pilota, els pares la portaran als mateixos llocs que haguessin portat un noi. Ara ja s'ha demostrat que l'esperit competitiu es el mateix per tant al menys amb aixo se'ls ha de tractar igual. Una enquesta de 10 a 14 anys deien en un 90% que tirarien la pilota fora segons com anes el resultat del partit. O sia imiten als grans esportistes que no poden defugir la seva resposabilitat perque els imiten en tot i per tot. Quan un nen no es gaire bo, se'l ha de poser en el seu lloc i mirar nomes que progresi poc a poc cada temporada. Aqui es molt important l'accio dels que progresen o son mes bons que ells. Tambe hi han diferencies entre l'esport individual i col.lectiu. Els nens que juguen sense equip han de ser mes forts perque la pressio va nomes per ells. El millor entrenador es el que transmet millor la tactica i la tecnica. Si el nen si sent comode sempre fara esport. Sempre sera competitiu pero mai ha de ser supercritic. Ni pares ni entrenadors. Per amistats, fisic i esforç sempre sera mes interesant fer algun esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada