joan barril

No el coneixia personalment tot i coincidir amb programes a la COM. Durant un temps el vaig llegir amb deliri la seva col.laboracio al diari. I segons la vida, tenia temps de sentir lo a la nit al Cafè de la Republicà. En destacaria tres coses com periodista. Els seus tres consells per començar el dia. Per exemple, amb una prosa poetica meravellosa deia que: 1) tots els elogis que avui li retran se'ls emportin al cel per comentar los i confirmar los. 2) que es segueix obrint el cava francès abans de l'entrevista. Xampany que ell mateix pagava i guardava en una nevera també seva. El convidat moltes vegades també en bebia.i 3) entrar en qualsevol llibreria i demanar qualsevol llibre, dels 14, d'en Joan Barril. Li reservaven una taula, a la cantonada del restaurant Pirates, uns dels pocs on l'any 2000 encara hi havien puros de cava. Material que també tocava. I a la tele amb el seu alter ego, Joan Olle, el diví programa, incunable a recuperar, La illa del tresor. El dia que hi vaig parlar hi, estava en una bar a la acera, prenent alguna cosa amb el Xavier Vinader i el Santi, perquè ens havia proposat col.laborar en una revista sueca científica. Jo, que devia haver asediat al Barril per introduir li  i me el cine en el seu programa, vaig atendre al mig del carrer la atenta trucada. Em la seva bonhomia i educació, em va donar les explicacions pertinents al no potser de moment. A mi m'han dit moltes vegades que no, però es pot dir el mateix i ser un senyor de Puerto Rico. Previament a aixo, quan vaig entrar a la PSC de Sant Gervasi, em van demanar que li digues si es podia posar al dia de les quotes. Despres de mitja dotzena de vegades em va dir qeu si, que ja parlaria amb no se qui. Ell mateix era un submarí a les estovalles, novel.la guio no molt encertat, però que va marcar uns començaments brillants. Se'n nuguen els ulls sentin a Serrat cantant a peu de fèretre "Res no es mesqui", i les veus quasi recitant de Marian Rossell i Joan Olle. Debia ser comparable al dia del seu tercer casament en el que va convidar a tothom a passejar en golodrina, i el Joan Manel va cantar Mediterraneo. Ell ha passat primer al plató on serem tots algun dia parlant i on les diferències quedaran dissimulades per els núvols.