l'hora dels camions

Avui es el parc del Forum. Pero els anys 1939 al 1952 va ser el camp de la bota. Amb un conjunt de chaboles al fons i d'esquena al mar, afusellava el franquisme una promig de tres presos polítics diaris, sense judici legal ni  res. Pensa que el dissabte i diumenge feien festa, "descansaba el peloton". Matar mai es del tot urgent. 1717  afusellats, mes de 1300 entre 25 y 50 anys. Casi els mateixos amb dona i fills. Nomes 11 dones afusellades. La majoria per pertànyer a la UGT, la CNT i la Unio de Rabassaires. També hi havien d'ERC, de FAI, de joventuts llibertaries, el POUM, PSUC i PCE Dades fredes de congelador matine en el que les butxaques ni arribaven a donar color ales puntes dels dits.Les bales perdudes ho feien al mar. Ahir com cada any. el Memorial Democràtic, recorda les injustícies comeses amb aquells lluitadors demòcrates. Es reclama l'anul.lacio del judici i que el feixisme no tingui un lloc de nou on arrelar se. A trenc d'alba, unes espelmes il.luminen uns edificis cadavèrics i unes netes petites s'abracen a l'avia que serva una foto en blanc i negre de l'avi afusellat. Nomes el vent gèlid, trenca el so de l'hora dels camions. Els mocadors en l'aire  per amagar els ulls rogents. Tots van caure cridat la seva inocencia. I la sang vermella com un tall de navalla, tan que encara no s'han tancat les ferides.Els records dels camions farcits de gent, quan l'avia anava a treballar, ha fet que avui no hagi pogut venir per no suportar ho, al homenatge. Els assistents pasejan ara per la plaça dura del Fòrum buscant una escletxa de sol com en un pati de garjola. Eren bons pares, alcaldes, marits o promesos. Sempre  apunt de donar des de 200 grams de pa fins a la vida. D'esquena al mar.