Expulsats

La sentencia del TC, no nomes nega la sobirania de Catalunya sinó el dret a fer servir qualsevol cosa que s'assembli a la sobirania, diguem li urnes, paperetes o cens. No nomes no podem exercir la sobirania sinó que no podem expressar la. Es la mateixa mentida de quan diuen els espanyols que hem de parlar, dialogar en diuen ells, que això si es veu que entra a la constitucio que volem canviar o ni volem. A la practica hem sigut expulsats del marc legal i per tant no hi podem introduir modificacions. Un bloqueig que ens empeny cap la unilateralitat o la submissió i que pronostica per espanya el conflicte permanent, el descontent infinit. A Madrid li importan un raba viure en conflicte permanent perquè tenen molta cara, experiencia i prepotencia per aguantar uns quants segles mes. Als catalans això ja no ens val. No aguantarem gaire. Veurem si hi haurà garrotades com la del jutge Santi Vidal. Unes quantes mes i això petara que diuen ara. Ells han tret la planxa. Nosaltres les raons .

aniversari Gala

Avui es el cumple de la mara. Encara te poques vides gastades. Ara viu la teva, que nomes en tens una i molt petita. En fa 36. Quan llegeixis això en tindrà mes i no li importara que ho hagim dit avui. Si ara la mires, si no treballa i encara esteu juntes, veuràs que et segueix mirant, "vigilant" com quan ets petita. Diu un estudi que les dones s'enamoren una vegada i els homes tres. Tu segur que estas enamorada d'ella. Les vegades que t'he sentit preguntar o cridar la amb veu baixa. El que no es tornara a repetir es que tingueu el mateix numero per començar l'edat 3/36. I el vostre si que es el amor de la vostra vida. No depèn de res ni del temps i a totes les enquestes sortiria com l'ideal. En la vostre especial relacio, mai et deixes, ni t'oblides, ni ets massa carinyosa ni poc. I amb ella li agrada tant que ha trigat 36 anys per coneixe't i estimar te com ho fa. Tant que igual repeteix amb un germanet d'aqui un temps i veuràs com  no canvia res respecte al que sent per tu encara que de moment t'ho sembli. No et ferira mai ni passara de tu per molt que la facis enfadar que no ho faràs. Voldras saber moltes coses d'aquests 36 anys.Ella s'enrecordara d'unes coses i d'altres les oblidara. Per quan ella no s'enrecordi es important que avui et fixis molt amb tot. No es repetira. I l'ajudaras a bufar les espelmes, quantes!!!!pensaràs, assentada a la seva falda i passant li la maneta per el coll. Quan s'esvaeixi el fum de les veles, tots ens quedarem amb les ganes de saber. No tant esbrinar el seu futur sinó d'on ve, com s'ha fet gran i tantes coses que sap una mare i de vegades no explica. Tu no perdis detall i guardat el millor record d'aquest dia. Ah! i diguen's que li heu regalat. Felicitats.

Ordoliberalisme

La hiperinflaccio de 1921-1923,  resultat d'una política econòmica basada en endeutar-se, va liquidar els estalvis de la classe mitja alemanya. Deu anys desprès. Hitler va dur a terme una mena de keynesianisme avant la lettre, amb una forta expansió d'obres publiques i de rearmament militar. El desastre del període entre guerres va desprestigiar una política econòmica intervencionista a Alemanya i va empènyer a aquest país a abraçar les receptes de l 'escola alemanya ordoliberal amb ordo entès com a ordre o regla, que postulava establir una economia de mercat amb regles de joc molt estables i amb institucions que impedissin que els polítics de torn poguessin manipular l'economia i crear un capitalisime d'amics i clients. Alló que en Espanya s'anomena capitalisme de santiago bernabeu o ara de casta. El creixement de la postguerra i la fortalesa economica d'Alemanya van reforçar aquestes idees en aquell país. I, me endavant, el seu exit va influir decisivament en la naturalesa del projecte europeu. Un sistema amb regles relativament precises,amb institucions independents com el BCE, amb contrapesos polítics a nivell continental i amb una gran dosi de autonomia estatal. Tot allò que Alemanya i el Nord d'Europa es neguen ara a desmantellar.

Estat catala

Va parlar altre vegada al poble de Catalunya l'1 del 11 del 36.La primera vegada ho van fer perquè estaven per reacció natural contra certes extra limitacions que s'havien portat a terme contra la ciutat. Eren elements que es deien revolucionaris però que actuaven al marge de tota organitzacio. Era un moviment d'atac contra els que deshonoraven l'actuacio de l'Estat Català. En el nou míting quedava remarcat que la llibertat del poble no es imcompatible amb la llibertat obrera. Amics de La batalla, diari del POUM, (Partit Obrer de Unificacio Marxista) no representa cap interès ni cap classe. Tots els components del partit son homes explotats com vosaltres i amb el mateix anhel de alliberacio. Com a catalans i militants que som del partit, maldem per l'alliberament de la nostra individualitat i colectivitat on vivim. Estaríeu en contra dels vostres principis si quan diem que la revolució s'ha de fer en nom de Catalunya, vol dir que s'ha de fer en català,amb la llengua i l'esperit que ens anima i nomes així podrem respondre al internacionlisme.Partit proletari o no, actua des de Barcelona la mon amb tot el seu significat.El mateix fan des de Madrid. La diferencia es poca però falla l'educacio proletària que intentem rectificar. Es van cometre moltes injusticies el segle XVIII per l¡imperi, Nosaltres lluitem dons contra tota classe d'imposicions.

Gerard Pique

Es l'ultim gran central de la casa. Nota que no te el Puyol al costat i ha fet 28 anys. Ha tingut dos nens amb la Shakira a qui admira molt, el Milan i el Shasha i el físic que ja no te, el supleix amb intel.ligencia. Encara diu que no tenen temps per casarse. Diu que l'equip necessita estabilitat. Peró l'ha de donar ell. Des de darrera, jugant menys a poker i delegant a algú les 30 nòmines que paga cada mes d'una empresa de videojocs. Li agrada jugar darrera encara que se'n va molt a l'atac. Solidari, vinculat familiarment a la Gutmann, el seu avi, directiu del Barça, no anava a perquè no diguessin que jugava perquè hi anava ell. Ara torna a Manchester on es va formar , i també al Saragossa. Sempre li agrairà al Tito i al Pep que li diguessin perquè havia de fer les coses d'una manera. Així com Messi socialitza el vestidor. Pensa que ho te realment tot. Es retirara al Barça quan futbol i club es separin dintre seu.I alo millor viu, però no jugara,  a Amèrica. Li agradaria una mitja entre els dos sistemes laborals,d'aqui i d'alla, Ara es impossible independitzarse de casa amb 20 i pocs anys.Quan trobes la persona per conviure, ve un altre de petita i t'ho canvia tot. Ha comprovat que treure fotos als mobils rebaixa la pressio dels paparazzi. I ells, els Pique, en tenen una pila al darrera. Milan ja canta i juga futbol. Ja veurem que farà. Sembla un bon tio que sempre, se' n sortira. Sortira de sort.

president d'Islandia

Es O. Ragnar Grimsson. Se'l veu bona persona. I gran, de 1943. Diu que es bo anar contra les normes ortodoxes i deixar que la democràcia prengui el protagonisme. A les hores tot funciona. He après que les nacions trian el seu camí. Els moviments independentistes atlàntics hi son des de el 1840 isobreels que vaig fer la tessina. Son complicats i nosaltres tenim sintonia amb els mes petits. No ens posicionem a favor del que passa a Espanya però si que el dret a decidir es una element important. Les companyies globals veuen be invertir en nosaltres fins i tot durant la crisi. I encara van venint i arribant. No vol donar consells. Es petit i pot explicar com ho han fet ells.Van garantir els estalvis de la gent. La policia va tenir que protegir el parlament i despatxos i que no envaís els bancs.Va prevaldre el pacifisme i la democràcia per superar el caos financer.No vam deixar que els islandesos paguessin els errors dels bancs privats. A canvi van pagar impostos mes alts durant un temps. Som un cas real d'enfonsament el 2009 i que avui som dels mes pròspers d'Europa.No he seguit el consens Europa Amèrica.O sia austeritat per que pateixi la gent. Els bancs en fallida la van fer, vam protegir l'estat del benestar i dos referèndums per decidir si el poble estava disposat socórrer la banca privada.Ara casi no tenim atur, la inflacció sota control i un creixement solid. La democràcia davant dels interessos financers dona resultats positius, tinguis la mida que tinguis.

la fera ferotge

El Tradicionàrius s'omple dos cops per homenatjar l'Ovidi. Miquel Gil va obrir el primer concert amb l'homenatge a Teresa, en un format que no propiciava parlar amb el public. Els moments mes empatics, m'aclame a tu, L'arc de Sant Martí i la cançó del llaurador per acabar a toc de mirlitó, la fera ferotge. Perquè el concert dibuixava un perfil del cantautor biografia i que anava des de De manars i garrotades al Botifarra que cantava amb les castanyoles a les mans. Començava amb l'estafa de la Transició del 77 amb el Perquè vull i s'aturava a l'escola de Ribera on el water era la fons i la merda a la entrada. Ressignacio amb Tot esperant Ulisses i Els amants , vers pres a l'Estelles com el mateix deia. Costa encara avui sentir el nostre amor era brusc i salvatge en una altre veu que no sigui d'Alcoi. 300 persones no van respirar. Deia Montllor que tot era merit de l'avi, el seu. El cant de batre les valencianes u  i dos i les seguidilles. Cinc cantautors, un rapsoda, un quartet, un guitarrista Pau Figueres tots dirigits per un llaüt i l'acordió, definint el gran clima, avui perdut fa 20 anys.

Antifolk

Hi ha documentals en els que s'intueix les empremtes de la historia. En el de Vicenç Ferreres Plans concretament, la de la musica del Bages dels anys 60 fins ara. Dictadures, revolucions juvenils i moviments musicals ha estat visitats i viscuts per Maurici Ribera, antiartista de Sant Celoni que ens informa de que es l'Antifolk. Conegut artísticament com The Missing Leech, és sens dubte un dels personatges més singulars del panorama musical català. Ambaixador indiscutible de l’antifolk a casa nostra, ha girat literalment per tot el món -de Nova Zelanda al Canadà, de Groenlàndia a l’Argentina i del Japó als Estats Units, passant per bona part del continent europeu-, ha compartit escenari amb icones com Daniel Johnston i ha posat en marxa la seva pròpia discogràfica, El Mamut Traçut. Tot això, mantenint-se sempre fidel a principis com el DIY o la més absoluta independència en tots els sentits.

El documental "This Is the Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk" (2014) és una mirada tant a la figura del propi Ribera com a l'essència de l'antifolk, un moviment musical que va desenvolupar-se a principis dels anys 80 als soterranis de Nova York i que actualment alimenta escenes alternatives i independents.  La cinta es va estrenar de forma oficial a la passada edició del festival de cinema documental In-Edit Beefeater. 

Com en tot documental, es suavitza el rigor de les imatges d'arxiu amb entrevistes col·loquials, extenses al principi, que aportant un index de comicitat facilitant el muntatge final de l'obra. El cantautor posa veu i ritme on s'identifica el que podrien denominar la banda sonora del film, ja editada en un primer disc de 40 peces. Moments de vell cine familiar compaginen algun homenatge a musics famosos que nomes poden ser copsats per experts musicòlegs. La delicada linea del surrealisme es a punt de ser trepitjada en algunes secuencies que volen expressar les idees mes que la acció. Viatges, recorreguts per el mon, diferents textures segons els anys de filmació donen un afegit de llibertat i de contracultura. Escales a Nova York, radio a San Joan de Vilatorrada, presencia a estudis, assaigs i moments de creació de cançons (no non o no no n on o) formen part de la memòria del autor i a partir d'ara dels espectadors.  107 minuts de recreació en la feina feta, opera prima/gruixuda que son una veritable aposta de futur. Com el sol de bateria de l 'actriu, Anna Capacés, els seus enregistraments i aquelles actuacions sempre recordades en un bar sense nom on no hi havia ningú.

biblioteca

La primera biblioteca a Catalunya es va inaugurar el 1915, a l'escola superior de bibliotecaries. Impulsada per la mancomunitat nomes tenia un precedent a Leipzig. Dirigida per Eugeni D'Ors, al llicenciar se la primera promoció el 1918 es van inaugurar les 4 primeres populars. Valls, Sallent, Les Borges Blanques i Olot. Els ateneus però també en tenien. El segon director Jordi Rubio va acabar de modernitzar les el 1920. Amb la dictadura del 23 al 31 van desapareixer i la República les va tornar a instaurar. A la guerra civil arribaven als combatents en bibliobusos fent companyia als soldats i dient "que la bibliotecaria es porta be". Durant el franquisme i fins els 70, va dependre de les diputacions i el català era als sobtans. Aquest estancament el va compensar la caixa amb 122 biblioteques repartides per el territori el 1976. I es aquí quan vaig conèixer a l'avia Tere. L'avi Josep Maria era amic de la Dolors Lamarca,  i el erudit filòleg Antoni Comas i Melcior. Ell, traspassat molt jove era colega de Martí de Riquer i havien escrit lírica critica junts amb Joaquim Molas.  Amb la Dolors, directora de Biblioteques de la Generalitat, l'avia hi va anar a treballar un temps pero no li va fer el pes. Era difícil adaptar se i un bibliotecari ha d'adaptarse als temps i a la informació que els supera sempre.Ara n'hi han 540. I a Bigues n'hi una de preciosa amb molt bon servei tan humà com informàtic. La Marta, directora, la Tatiana , Mercè i Anna, et troben al moment qualsevol cosa. Tot això si informatitzat. L'avi ha ordenat i catalogat unes 400 pelis perquè els fos mes fàcil localitzar les als clients que ho vulguin recollir. A la Dolors encara la vaig veura fa poc a la feina, visitant el proper director de l'Obra Social. Alguna de llibres en devien portar entre mans,. Avui m'han avisat de que tinc que tornar Mi vecino Totoro. Segur que quan vingué ho a passar uns dies aniré ho a la biblio a buscar alguna cosa.

l'escudella

La colla del cine club es va apuntar,  una mica la força a fer la escudella popular del 'any 2015, en substitució de la colla Torrecollons que com el seu nom indica, vaig deixar l'ajuntament plantat. Varem estar pues des de les 7 del mati, instal·lant les calderes de 50/60 litres cadascuna i que veuras las fotos al face. Quan siguis mes gran ja et faràs del a colla. Avui es passat molt al al vora per anar al cumple de l'avi Enric. Quan siguis mes gran i coneixies les carreteres, diràs que anem a casa l'avi Joan un moment?. Tenen pressa i no t'hi portaran. I t'hi portaran amb un cotxe molt gran i amb un vidre al sostre. Prèviament havíem fet el sopar de Carnestoltes, festa popular que comença a la candelaria, de fet el dijous gras i acaba el dimecres de cendre. Es una festa pagana que el poder franquista sempre havia volgut controlar, i al no poder la va prohibir. Aquí ens ho varem agafar com les rues. Molta gent quieta mirant i molt poca ballant. Era difícil fer se escoltar i a partir laqui es va fer servir com a protesta. La confiança no te la guanyes, te la donant accepten las sàtires i les bromes burlesques per que sabem que l'endema tot seguira igual.I tot carnaval te una reina que aquesta vegada ets tu. Però edemes i ha la gastronomia que la cort de la botifarra es el xato, el porc ibèric

Descarregues

Espanya es un dels paissos amb mes pirateria de continguts.Menys en llibres que anem per darrera dels paissos amb un PIB semblant. Peró certifica l'estudi de la URV que som els que mes pel·lícules es baixen i series sense pagar.Els que creuen en la lliure circulació d'arxius. s'excusen en que no hi han plataformes legals. I l'estudi els dona la raó. Son dades que fan que Netflix per exemple, aplaci sine die la seva entrada al nostre mercat.Sense alternatives sembla que queda justificada la pirateria. Peró la cultura del no pagament tira endarreria i frustren les alternatives legals. Peró l'opcio ha de ser barata i mes legal i per oferir serveis als nous consums.La televisio de pagament per exemple te un domini  en el mercat dels continguts però no ha aconseguit una penetracio a Espanya de la tele de pagament bastant inferior al que passa a Europa.Telefonica volia canviar això. Peró s'ha preocupat mes del talonari per aconseguir continguts que sortir a un preu adaptable a la majoria de la població. Com al Xina i als EEUU per exemple.

Leviatan

Es el nom d'una pel.lícula estrenada recentment i que no li agrada gens al Putin. El nom es el mite de l'antic Testament d'un monstre marí dolent. Al presentar la a Moscou ja es va comparar, amb aquest motiu a Putin amb Milosevic,  o sia persones dolentes. A Rússia donen per descomtpat que li donaran l'Oscar per fotre'ls. Adrei Zviaginstev, el director afegeix per despistar, un pope ortodox que agafa poder religiós alla on el comunisme el va deixar. Se'ls esta compensant del laïcisme soviètic i ateisme.Totes les converses i reunions dels film mostren a Putin de rerefons.  Els desemparats acaben ofegats amb litres i litres de wodka. Leviatan mostra la Rusia putrefacta, la destruccio del tsarisme i el capitalisme de Ielstin. Un país que fa 30 anys la perestroika no va poder canviar. Peró si va posar cara molts ciutadans que volien enfrontar se amb el pode restablert de males maneres. De la classe propietària es passa als pistolers sempre disposats a treballar. L'actual ministre de cultura s'ha afanyat a fer una llei que prohibeixi tot atemptat a la unitat cultural i nacional. Les pressions nacionalistes han evitat la retirada del film però no les frases i diàlegs considerats obscens politicament parlant. Això des de dijous. Peró Leviatan, ja fa setmanes que circula per Internet complerta, sense alliberacions i fent la guitza a un poder cada vegada mes impresentable. Al menys davant d'Ucrania.

la bombolla

Es curiós la importància, que la deu tenir que es dona Podem.Juga a ser davanat de les enquestes suportat per una gent que te ganes al poder establert. No ha governat mai per això no te deures. Drets tots i cap pacte amb cap partit ni cap eleccion perduda, que es sapiga.I un programa que el van fent ara aquí ara allà en aquella presentació de candidat, tot fet a mida del qui escolta, Prometre no costa res. Ja ho pagaran. Falta un any per l 'hora de la veritat i per mirar si es viable.Veurem com pot saltar els tres primers esdeveniments electorals.I com navega per l'evolucio de l'economia. Tot a l'hora, amb aquests continguts no pot passar a la vegada. No caure per sempre el PSOE. ni el PP serà del tot franquista, ni el centre desapareixera del tot. Mai ha passat a la historia això. Han passat coses pitjors.

kms. mediterranis

I mes Kms. Aquests de tren. I una de les màximes raons perquè hem de marxar d'Espanya, encaparrats en unir Madrid amb la periferia. Al corredor del mediterrani vital per l'economia porten ja el retràs d'un any quasi dos, amb les conseguents pèrdues quan no estem precisament per això. El 2015 en canvi faran 1000 kms. mes d'AVE per unir 12. ciutats que faltes. Algunes ni les coneixeras mai: Palencia, Zamora, Caceres, Merida, Murcia i Castelló. I d'altres que tenen la importància que tenen com Vigo, Lleó, Burgos, Cadis,Granada i Badajoz. L'impacte economic que es perd al mediterrani es de 70000 milions marginats per els ministeris corresponens. Sembla que a la fi es sumara Valencia a les protestes. L'AVE nomes mou 24 milions de passatgers i es mes moderna que la de França que en mou120 o el Japó que ja esta  en 300 milions. A sobre per maquillar ho, es venen el bitllets per sota cost per capgirar les xifres deshonestes e irracionals .Ni la terrible crisis que estem patim ha vet canviar les politiques de foment i de infraestructures. Desprès a corre cuita, cauen les parets de contenció com a Girona o s maten a Santiago en una corba mal dissenyada. I les grans empreses responsables cobraran indemnitzacions millionaries com si ho haguessin acabat be i a temps. Algú ho pagara això.

les diputacions

Son unes entitats que mantenen soterradament el poder central a Catalunya. I clar, disposen de molts calarons Tants que son peça de caça per els polítics necessitats. I ara, en mig del Proces, torna la lluita per aquestes 4 institucions territorials. Sembla que l'excusa es fer hi passar, recaudatories com son també de tot tipus d'impostos, l'Hisenda pròpia. Cap tipus de govern Català fins ara ha aconseguit fer les desapareixer o donar lis menys capacitat. La historia diu que ja Prat de la Riba les va fer servir com a llavor de la mancomunitat. A la constitucio de Cadis 1812, Catalunya era una sola provincià i fins el 1933 no es va establir l'actual divisió en 4 províncies.I duran tot el franquisme van ser vistes com el que eren: unes organtizacions per afavorí l'anticatalanisme i una transparencia impossible amb els seus moviments. A la transició, intelectual van somiar la seva fi. Peró la constitució i els partits les van tornar a blindar amb totes les avantatges que tenen els poders a l'ombre. Ara ens queda l'esperança de les vegueries com a forma fisica de eliminarles per sempre.

PERICH

Avui has vingut a casa. De fet a gaudir del solet que feia mentre el pare feia fotos d'artista al seat ibiza i em machacaba el cesped amb les rodes. Has estat molt còmplice i simpàtica amb mi. Peró jo volia parlar te den Perich, una ninotaire importantissim que avui fa 20 anys ens va deixar. L'Ara com sempre ha tingut una idea genial. Substituir les imatges normals, Obama, Messi, per acudits seus mes o menys fent referencia la noticia, com una manera tambe bona d'entendre el mon. Dels 75 acudits te'n posaré dos. A mes del que vaig retallar i tenim emmarcat del dia abans de la seva mort. Per casa trobaràs el Gran Perichcionario que es el seu academicisme d'acudits o xistofil. Sempre envoltat de gats, ell que hagués pintat a Mahoma amb una bomba al cul, dibuixava el següent: Un senyor asentat en una butaca, llegeix sota una llum "Vivo son vivir en mi y tan alta vida espero que muero porque no muero...Caram no sabia que santa Teresa hagués escrit editorials politics!. O Aquest que demostra la vigència del Jaume 20 anys desprès. Una ma fot una cop de garrot que son las medidas especiales antiterroristas a un terrorista. I una troç de garrot es trenca i li cau al cap de la figura de la democracia. Fundador de la revista Por favor, coincideix això en el dia que Japó, a causa del assesinat d'un periodista japonès, abandona la neutralitat i es posiciona contra l'islamisme. Finalment et transcric el que et deia que tinc emmarcat( el diari el guardarem) i que diu així. Es duro tener que aceptarlo: el sistema en el que vivimos es una mierda...pero hay otra cosa peor...los intentos que se han hecho para ofrecer otros sistemes: fascismo, nazismo, comunismo, franquismo, maoismo, fundamentalismo religioso, liberalismo sin freno, etc, etc, etc, !Han sido tres mierdas!. Un apunt de darrera hora, Ha mort Jose Manuel Lara Bosch de càncer de pancreas als 68 anys. President de l'editorial Planeta, 8e grup mundial d'editorial, tenia el premi mes dotat del mon i acabava de compra el 23% de El periodico. També te l'Avui crec i l'ABC. Es el que va dir que si hi havia la independencia s'en aniria de Catalunya amb totes les seves empreses, ja veuriem com li hagués anat, pero que ell vindria els fins de setmana a Catalunya perque s'ho pasava molt be. Tinc amics que donen fe d'aixo.