La hiperinflaccio de 1921-1923, resultat d'una política econòmica basada en endeutar-se, va liquidar els estalvis de la classe mitja alemanya. Deu anys desprès. Hitler va dur a terme una mena de keynesianisme avant la lettre, amb una forta expansió d'obres publiques i de rearmament militar. El desastre del període entre guerres va desprestigiar una política econòmica intervencionista a Alemanya i va empènyer a aquest país a abraçar les receptes de l 'escola alemanya ordoliberal amb ordo entès com a ordre o regla, que postulava establir una economia de mercat amb regles de joc molt estables i amb institucions que impedissin que els polítics de torn poguessin manipular l'economia i crear un capitalisime d'amics i clients. Alló que en Espanya s'anomena capitalisme de santiago bernabeu o ara de casta. El creixement de la postguerra i la fortalesa economica d'Alemanya van reforçar aquestes idees en aquell país. I, me endavant, el seu exit va influir decisivament en la naturalesa del projecte europeu. Un sistema amb regles relativament precises,amb institucions independents com el BCE, amb contrapesos polítics a nivell continental i amb una gran dosi de autonomia estatal. Tot allò que Alemanya i el Nord d'Europa es neguen ara a desmantellar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada