dilluns, 30 de març del 2015

El petit princep. el musical

Els fan a la sala Barts, del paral·lel. Hi vam anar amb la Rosa però primer en vaig equivocar i varem anar al carrer La perla 20. Per això varem fer una mica tard, Peró mai comença a temps. I nomes ens vare perdre uns minuts, potser 20. de fet dura una hora i 20 min. Com el llibre es curt. Uno de los fenómenos editoriales más importantes del pasado siglo fue el más transversal, el que gustó a grandes y pequeños y el que más se ha transmitido de generación en generación hasta la actualidad. Se trata de El principito de Antoine de Saint-Exupéry. El secreto del encanto de esta obra está en la magia del relato capturada episódicamente, a través de unos personajes muy variopintos, pero sobretodo por los valores que trascienden de éste. La obra, por su estructura de cuento, es un bombón para adaptarla de miles maneras al teatro. Y hacerlo a través del musical es sin duda un acierto mayúsculo si se acompaña la historia con una banda sonora que captive el espíritu lúdico por un lado, y el tono épico en el otro.  Así lo han logrado Àngel Llàcer y Manu Guix, con la coproducción de La Perla 29, de El Petit Príncep en la sala Barts.
Llàcer y Guix llevan a sus espaldas todo tipo de producciones de musicales, des de producciones más indie como Què, el nou musical hasta el gran éxito de Gerónimo Stilton. Pero el reto de adaptar esta historia tan popular, se les antojaba mayúsculo, así se ayudaron de la pluma de Marc Artigau. El resultado es fantástico gracias a la partitura de Manu Guix de 16 canciones que narran episódicamente el viaje del principito y el aviador. El compositor capta bien el espíritu de la obra y mediante su propio sello (aquellos que vieron Gerónimo Stilton lo reconocerán) ha creado una obra musical equilibrada donde se alternan muy bien las piezas más divertidas (la canción del vanidoso, del matemático, del rey,…) con las baladas más épicas (la canción de la rosa, el aviador,…). La virtud del musical está en la gestión musical de las emociones. No empacha, no es meloso ni recargado, pero sabe cuando hay que subir el tono más emocional, en aquellos episodios más dramáticos y/o reveladores.
Asimismo, no nos imaginamos otras voces para este musical que las escogidas. La voz más importante, la del principito es la de un joven chaval que ya se ha fogueado en otras superproducciones como Els Miserables o La Bella i la bestia. Pero para preservar el misterio y la magia no vamos a descifrar su nombre, pues los creadores dan pocas pistas al público. Este es sólo El Petit Príncep. Y también es una joven voz a valorar. Natural, sin forzar, una voz perfecta para el momento (ya está cambiando al estado adolescente). Además el chico sabe bailar. A su lado brillan también dos actores que dan una buena lección de lo que se entiende por interpretación vocal. Son Xavi Duch y Marc Pociello, quienes se mutan en todos los personajes que el principito se va encontrando a lo largo del viaje, en un ejercicio que tiene mucho de Comedia dell’arte. Uno se maravilla como Pociello interpreta el borracho (tierno y dramático por igual) y luego se pone la piel del zorro, igual que Xavi Duch se luce aún más para parodiar al vanidoso, se transforma en un geólogo barítono o en un matemático que escupe a velocidad de vértigo miles de operaciones mareantes. Cualquier mortal se asfixiaría, pero Duch puede con todo. También hay espacio para esta producción para una voz femenina, la voz de la rosa. Elena Gadel proyecta su voz de terciopelo para interpretar una de las mejores canciones del musical. Fascinante, muy emocionante. Si hay en el elenco alguien que vive y siente la obra en sus carnes, es sin duda su director Àngel Llàcer, quien se reserva para sí mismo un papel que le va como anillo al dedo, el aviador. Su interpretación no es irónica ni bufonesca,es el personaje del adulto que trasciende de la seriedad a la ternura. Su transformación espiritual llega al clímax en la canción donde descubre todo lo que ha aprendido. Y lo canta a los cuatro vientos con potencia y proyección de voz fantástica.
La obra de Saint-Exupéry tiene asociada una iconografía definida a través de las acuarelas que el mismo autor pintó en su periplo estadounidense. Estos dibujos se proyectan en una pantalla y en unas dunas móviles que a modo de mapping van dibujando el viaje a través del cambio de escenarios dándoles la profundidad necesaria. Todo este fantástico trabajo está realizado por la gente de Desilence Studio. La escenografía viene acompañada de un diseño de luces preciso que se distribuye por toda la sala.
Las fechas son muy adecuadas para dejarse llevar por la magia y la emoción de esta historia musical. Aún así, no puedo dejar escapar la oportunidad de dudar de la idoneidad de ciertos pasajes de la obra original. Todo lo que acontece en el episodio del encuentro del principito con el zorro esconde una moral perversa fácil de malinterpretar. ¿La amistad viene por la domesticación de uno sobre el otro? ¿Dónde queda la tolerancia hacia la diferencia? Pero esto requeriría de un análisis textual mucho más profundo que no acontece en este espacio. Por lo que se refiere al espectáculo, Llàcer, Guix y Artigau lo bordan en todo momento. Así, un hombre mayor se abrazó a Llàcer en el número final en que los actores saludan a todos en el patio de butacas. Así refulgían los ojos de los más chicos al salir.

Margarita Riviere

Avui ho faig diferent. Aprofito un texte molt sentit del Txerra que la va coneixer molt i em pemeto afegir ne un de meu per recordar la tambe. Ayer, Gabriel Jaraba hizo un gran retrato de Margot.
Yo prefiero explicar cómo la conocí un día de 1981. Es un poco largo.
Cuando se muere alguien conocido, yo me acuerdo de detalles en su relación conmigo. Pequeñas cosas que me vienen a la memoria de esa persona. No puede ser de otra forma. Panegíricos ya los hacen otros.
Conocí a Margarita Rivière, Margot, cuando Carlos Pérez de Rozas, profesor de Maquetación en la Universitat Autònoma de Barcelona a finales de los 70 y primeros 80, me sugirió que fuera a verla a El Periódico. Quizá fuera al inicio de mi último curso de Periodismo, en octubre de 1981.
Yo ya había pisado la redacción de El Periódico en una ocasión, en la sede que tenían en el edificio de El Noticiero Universal, en la calle de Roger de Llúria con Diputació. Pero esta vez fui a su nueva sede, en la calle del Comte d’Urgell, que también hacía esquina con Diputació.
Recuerdo que ella era entonces la jefa de Dominical y su mesa estaba a la entrada de la redacción, justo a la derecha, en uno de los ventanales que daba a Urgell.
Le pegué el rollo, que Carlos me había enviado y que quería trabajar en lo que fuera, reportajes, entrevistas, lo que se terciara.
Su primera pregunta, me dejó helado: has leído el Dominical. Glups. No. Pero le di una explicación que no se esperaba: no tenía dinero para comprar diarios; los solía leer en la Facultad de lunes a viernes, y cuando compraba alguno era El País, nuestra referencia de entonces.
No me mandó a la porra: me riñó con suave ironía y me soltó un puñado de suplementos. “Te los lees, y si tienes alguna idea de reportaje que no esté aquí, me propones un tema para hacer y probamos a ver qué tal lo haces”.
Eso quizá era un viernes. El lunes, a primera hora, le presenté una lista con unas 20 o 30 propuestas. Se rió mucho y fue tan amable de encargarme un primer reportaje: un retrato de Andorra, sobre el terreno. Fui en un Seat 850 que se calentaba, hice yo mismo las fotos, dormí en un camping y entrevisté a algunas personas, incluido un ministro andorrano.
Se lo entregué al cabo de unos días y vi cómo la brillaban los ojos con ternura. Ella no se había equivocado al encargarme el reportaje. Me abrió la puerta de acceso al diario en el que llevo trabajando desde entonces. Fue la mejor jefa que he tenido nunca.
Ayer, Gabriel Jaraba hizo un gran retrato de Margot.
Yo prefiero explicar cómo la conocí un día de 1981. Es un poco largo.
Cuando se muere alguien conocido, yo me acuerdo de detalles en su relación conmigo. Pequeñas cosas que me vienen a la memoria de esa persona. No puede ser de otra forma. Panegíricos ya los hacen otros.
Conocí a Margarita Rivière, Margot, cuando Carlos Pérez de Rozas, profesor de Maquetación en la Universitat Autònoma de Barcelona a finales de los 70 y primeros 80, me sugirió que fuera a verla a El Periódico. Quizá fuera al inicio de mi último curso de Periodismo, en octubre de 1981.
Yo ya había pisado la redacción de El Periódico en una ocasión, en la sede que tenían en el edificio de El Noticiero Universal, en la calle de Roger de Llúria con Diputació. Pero esta vez fui a su nueva sede, en la calle del Comte d’Urgell, que también hacía esquina con Diputació.
Recuerdo que ella era entonces la jefa de Dominical y su mesa estaba a la entrada de la redacción, justo a la derecha, en uno de los ventanales que daba a Urgell.
Le pegué el rollo, que Carlos me había enviado y que quería trabajar en lo que fuera, reportajes, entrevistas, lo que se terciara.
Su primera pregunta, me dejó helado: has leído el Dominical. Glups. No. Pero le di una explicación que no se esperaba: no tenía dinero para comprar diarios; los solía leer en la Facultad de lunes a viernes, y cuando compraba alguno era El País, nuestra referencia de entonces.
No me mandó a la porra: me riñó con suave ironía y me soltó un puñado de suplementos. “Te los lees, y si tienes alguna idea de reportaje que no esté aquí, me propones un tema para hacer y probamos a ver qué tal lo haces”.
Eso quizá era un viernes. El lunes, a primera hora, le presenté una lista con unas 20 o 30 propuestas. Se rió mucho y fue tan amable de encargarme un primer reportaje: un retrato de Andorra, sobre el terreno. Fui en un Seat 850 que se calentaba, hice yo mismo las fotos, dormí en un camping y entrevisté a algunas personas, incluido un ministro andorrano.
Se lo entregué al cabo de unos días y vi cómo la brillaban los ojos con ternura. Ella no se había equivocado al encargarme el reportaje. Me abrió la puerta de acceso al diario en el que llevo trabajando desde entonces. Fue la mejor jefa que he tenido nunca.
Por lo parecido, Txerra me atrevo a escribir algo yo.Debia correr tambien 1989. Deje economia en El periodico,( un daño colateral de las primas unicas) y se acabaron las paginas del verano. Me fui a despedir del imbecil del subdirector del area que me dijo sin levantar la vista que me tendria presente en sus oraciones. Cuando salia compungido de la calle Urgel, pase frente a la mesa de Margarita y me pregunto que pasaba. Abri un dominical con el reportaje de los chicos cuando empiezan el cole. Me pase 15 dias en el Corte preguntando precios de lapices y gomas. Y nunca se lo he agradecido lo suficiente....lo hago ahora de nuevo.

dimarts, 24 de març del 2015

El Berti

 "El Bertí. Flaixos d'una cinglera"

Al santuari de Puiggraciós, ha tingut lloc la presentacio a la premsa del llibre de Jesus Cano "El Bertí. Flaixos d'una cinglera".
L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Sant Martí de Centelles (comarca d'Osona), Josep A. Grau, la regidora de Cultura de l'ajuntament de Bigues i Riells (el Vallès Oriental), Alejandra Crespo, l'alcalde de Sant Quirze Safaja (podem dir el Moianès?), Ramón Banús, l'alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila, l'alcalde de l'Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental), Andreu González, el Forn d'Obra Duran, en la persona de Pedro Duran, l'autor, Jesús Cano, l'Hotel Molí de la Torre, representat per Carles Barcons, l'alcaldessa de la Garriga (el Vallès Oriental), Meritxell Budó, el regidor de cultura de l'ajuntament de la Garriga, Albert Benzekry i en Marcel Galobart com a dissenyador i maquetador del llibre i representant de la impremta IG Santa Eulàlia, que ha imprès el llibre.
El proper divendres dia 27 de març a les 20 hores es fa la presentació oberta a tothom del llibre al Centre Cívic de Riells del Fai. L'acte comptarà amb la presència del geògraf Lluís Galobart, gran coneixedor dels Cingles, de la Meritxell Chiva i d'en Tino Barba que interpretaran el poema de Carles Sindreu "Sota els cingles de Bertí", musicat i que ha esdevingut himne de l'Ametlla del Vallès, un dels pobles col·laboradors del projecte, i de l'autor del mateix, Jesús Cano, que també signarà exemplars del llibre.

botigues

Ella li reconeixia les virtuts de les que se'n havia enamorat, però ara nomes el veia com un amic. Es deia Linda. 53 anys. I n'ha fet quatre que tenia la botiga tancada. Als matins cuidava a l'avi de la Mireia que te el cap clar però no es pot moure gaire. A les tardes, quan no podia dormir també el vigilava com si tingues Alzheimer. Entre els dos i la pensió, no guanyaven gaires euros.  Pagar la casa, i poca cosa mes. Els hi agradava sentir veus joganescas com deus tenir la teva. La majoria del temps era silenci tot. El país on va néixer la Mireia, el seu pare ja  feia 16 anys que hi era. Se'ls troba a faltar molt i es difícil veures amb lo cars que son els bitllets d'avio sobre tot si no t'hi porten com el d'avui que s'ha estavellat als Alps francesos amb 150 persones a bord. L'avi i la Linda cada dia mengen menys. De capritx diu ell. Estalvien per fer un viatjet o cel.lebrar algun aniversari que es deixi. Quan la Mireia els va a veure, miren fotos. Aquell dia a la piscina, rentant el cotxe, mirant on posarien el tobogan, parlen dels colors de les flors o estirant la cua al gos. I es fan fotos. Que poden ser les primeres que miraran el proper dia o les ultimes que hagin vist avui. La botiga esta tancada

Codi civil catala

Es dels mes avançats d'Europa. El llibre VI tanca el Procés de compilació que es va iniciar fa mes de 500 anys.Es un codi obert, els llibres es poden actualitzar d'acord amb l'evolucio social. Per 102 vots a 26 s'han rebutjat totes les esmenes a la totalitat que s'havien presentat. Es un dret propi, que parteix d'un dret històric que s'ha modernitzat. I es podrà anar actualitzant com el codi holandes. A mes amb el nou text no caldrà referenciarse a la normativa espanyola. Ha nascut de la col.laboracio dels poders públics i la societat civil. El regim matrimonial també ens diferencia A Catalunya hi ha separació de bens i a l'estat de guanys. La llegitima a  Catalunya es d'un quart i a l'estat de dos terços. La comissió de l 'el.laboracio del codi la formen agents diversos i ha buscat constanment el consens. El codi equipara les parelles de fet homosexuals amb les heterosexuals. El nou text dona mes llibertat per gestionar la part forçosa de l'herencia. Conclou la recuperacio del ple govern. Reuneix els segles X amb l'epoca moderna i restableix la llimada dels segles XVIII i XX, abandonat les esmenes de 1862 a 1869 i deixa de conjugar la tradicio castellana amb la racionalitat napoleònica.

Salvador alemany

Un economista que als 70 fa la tesis doctoral sobre infraestructures i ha conduit durant 17 anys el Barça de Basquet diu que segons com li titulin l'entrevista potser un escandol. També afirma que no s'han de lliurar currículums sinó fer un projecte. No ha volgut entrar en política i presideix Abertis. La estrella (Messi) te que estar contenta, diàleg, coaching. Serà difícil fer el relleu i es cosa e l'equip i l'entrenador de torn.Tampoc va voler ser president del Barça. Diu que ell, Bassat i Roca ho van fer molt malament. Estic a Abertis i no hi anat mai amb el ganivet a la boca. Molts presidents de entitats no son casta. No prejutjaré a qui em jutja a mi. Ens hem passat de frenada. Els joves, president de Grècia, ho arreglaran. Amb 70 anys no hem posaré ara a la defensiva. Alemanya i Àustria, amb autopistes fins ara gratuïtes, a partir d'ara pagaran, però ho vendran com un be per el país i hom content.Com mes entreno mes sort tinc. A casa va tocar una quiniela de 885000 pessetes el pare endeutanse va construir un garatje. Jo treballa va de nit i estudiava de dia.I vaig començar a anar a les reunions de parking. Desprès es lligar ho. Schpenhauer deis que el destí reparteix les cartes però tu jugues la partida.

el viatge

Imaginat que li regalàs a l'avi i la Rosa un viatge per cel.lebrar el que sigui. I ens en anem al cap nord. Una avis ja amb una edat, vorejant els 60 per dalt o per baix. L'alegria del real i tot plegat es gran hi ha passat una vida per poder ho assolir. Visitem un museu, el dels víkings posem per exemple. I entren dos eixalabrats i amb uns minuts seguen la vida de 23 turistes i entre ells els teus avis que no s'han pogut escapolir ni tancar se al quarto de les escombres. Tota la teva vida sentiràs un odi a una idea i una creence malgirbada que no ho podràs oblidar. El vídeo dels assessins quan entraven mostra que es creuen amb un noi amb motxilla. No el maten perquè encara no han carregat les armes i les porten cap per vall. I ell apreta a córrer. Es l'expressio mes absurda del fet i de  la humana que sembla que tingui que a veure amb la sort. La mort pot ser injusta, casi sempre, però el mes terrible es que sigui aleatòria. que et toqui perque si encara que si, era la teva. Aquí no hi han herois ni víctimes. Hi ha uns malalts que creuen en una ficció i uns encara vius que pensaran per sempre mes com poden matar te sense coneixet. I això no justifica tampoc lo del Charlie Hebdo, però sabien perquè els mataven. Aquests avis del museu mai podran saber quina estàtua era el seu enemic. Si m'has de regalar un viatge que sigui cap el nord, on tot esmes net, lliure i clar.

divendres, 20 de març del 2015

el talent i la veu

Angels Poch ens ha deixat amb 66 anys. Per mi era la Carmeta de temps de silenci. Peró l'actriu que mes ha pujat a l'escenari del TNC com actriu de repartiment també havia sigut ha Desig, El dinar,La corona d'espines, Primera plana, Dissabte, diumenge i dilluns, la millor interpretacio. Tenia una important vis comica que feia servir sobre tot a la televisió. A qualsevol edat era una dona normal. La seva diccio tan clara podia fer li fer creïble qualsevol personatge. Com a totes les dones,s'alegrava, cridava,es posava trista i acompanyava als primers espases de les taules amb obres de Pinter, Sagarra, Bernhard o De Fillipo. Ara, com en la seva ultima obra l'abril de 2013, "ja no parlara amb estranys".

dimarts, 17 de març del 2015

el Lluçanesl

Es una zona molt boscosa que m'agrada mot. I es elativmaent aporp de Bigues. Avui s'ha posat ja la prohibició de fer foc. I al Lluçanès que diu que aviat perdran el prefix, s'han inventat els Boscos de Pastura. Els propietaris dels boscos i els de animal  i ramaders firmen un acord per el qual els animals pasturen i s'alimenten de forma natural del sotabosc, mantenint lo net i sense risc de incendis. Han firmat per unes 200 has. i se'n hi afegiran molts mes. L'agrupacio creada el 2008 aglutina 2000 has. i 25 finques que nomes representen el 25% del Lluçanès. Sense despeses, conforme a tothom i hom hi guanya. També estan redactant la seva carta del Paisatge.

diumenge, 15 de març del 2015

Tiguan

Es com es diu el cotxe que s'ha comprat el pare i la mare i que em vas venir a ensenyar ahir. Diuen que es de segona ma però no ho sembla. Es la oportunitat de anar amb un cotxe molt bo i pagar la meitat. Et surt be si te una mica de garantia i a Extremadura que  es d'on diuen que be cal tenir sort. Es molt maco i segurament no es robat. Aquestes son mes o menys les caracteristiques que he trobat. A tu t'agrada molt perquè veus el paisatge i el cel ja que te el sostre de vidre. El nuevo Volkswagen Tiguan de segunda generación es un SUV compacto, Uno de los coches más vendidos en nuestro país en el segmento de los SUV y 4x4 (en 2013 ocupó el quinto lugar detrás de los Nissan Qashqai, Nissan Juke, Hyundai ix35 y Kia Sportage, mientras que en el acumulado de 2014 ocupa el tercer puesto detrás de los dos SUV de Nissan).
El Volkswagen Tiguan II será algo más grande, con una longitud de 4,5 m, frente a los 4,42 m del modelo actual. El volumen de carga en el maletero también será mayor, mientras que las plazas traseras con asientos deslizantes se conservarán. En el interior, mayor sencillez y más tecnología a bordo, con la incorporación de un sistema multimedia en el que desde una gran pantalla de tipo tablet de 8 pulgadas se podrán manejar casi todas las funciones de información, navegación y entretenimiento.
En el capítulo estético, el frontal del nuevo Volkswagen Tiguan de segunda generación tendrá más personalidad, con más líneas angulosas y con un estilo similar al prototipo CrossBlue Coupé. La plataforma de construcción modular transversal MQB del grupo Volkswagen se pondrá al servicio de este modelo, por lo que ganará en ligereza (la versión de partida no superará los 1.500 kg de peso) y, por tanto, en eficiencia. La gama de motores será muy parecida a la de la séptima generación del Golf, partiendo en Diesel de un 1.6 TDI de 110 CV ya preparado para la norma anticontaminante Euro 6, al igual que el resto de propulsores.
Además de la conocida versión de carrocería de cinco puertas, el Volkswagen Tiguan II podría estrenar dos nuevas variantes: una de batalla larga con tres filas de asientos y una más deportiva con acentuadas formas de coupé en su zona posterior. En el capítulo técnico y según motorizaciones, se podrá elegir entre versiones de dos ruedas motrices y detracción total 4Motion, en este caso, con embrague Haldex de quinta generación.

dissabte, 14 de març del 2015

Castor

El pes polític de l'informe contra castor que ha liderat a Brussel.les Ernest Urtasun es enorme. Finalment, sembla que les alarmes han saltat sobretot en constatar l'escandol, llargament denunciat, que suposa la clausula recollida en l'article 14 del reial decret 855/20082 que estableix que l'empresa concesionaria del magatzem de gas Escla UGS, tenia garantida per l'Estat la recuperació de la inversió en cas de que es reduis la seva caducitat o extincio.. I una compensació en cas de cessament per dol o negligencia de l'empresa.. Tard, cert, i a mes fa falta veure si persisteixen en l'advertencia i passen a la rectificacio i/o sanció. Peró sigui com sigui, el fet d'aconseguir que trontolli un gegant d'aquestes dimensions, que a mes esta protegit per la mes cínica de les estructures d'estat, la impunitat, fade molt bon veure l'enhorabona als qui ho han fet possible.

dimarts, 10 de març del 2015

nenes sexualitzades

Cada dia es fa mes evident en la imatge. Ho fan per amor?O els hi fan fer perquè acceptin ser dones objecte sense problemes. Vençudes per la seduccio, accepten ser el segon sexe. Al mateix temps es detecta un retrocés amb les relacions amb els nois. La voluntat femenina de viure en l'engany, en la falsa il.lusio s inesgotable. Les van educar perquè fossin masoquistes. I encare les educant perquè visquin per els altres com a raó trascendent de vida. Perque el dolor no els hi agrada especialment encara que algú ho pretengui. Consumisme i foscor en el futur laboral i profesional fa que la gent jove busqui enrere els estereotips de sempre. Temut, agosarat, admirat, triomfadora i desitjada . Per arribar hi s'ha de transcorre camins perque no dir ho molt perillosos. Moltes i cauran mentre d'altres hi fan que augmentin el negoci a costa la seva imatge retornada e imposada. Per amor no s'accepta tot. S'ha de fer servir el preservatiu, no hi han d'haver hi cap mena de cop, pot anar sola als llocs i ningú t'ha de controlar el mòbil. Aquestes son algunes de les anecdotes preocupants que ocorren de manera mes corrent. Tornen els "tu no". No a la uni, no al sport, no a sortir sola ..."Operat i posat talons i seras la mes bonica del barri. De nenes de 5 anys ja hi han exemples fins i tot a la tele. 

diumenge, 8 de març del 2015

Zuckerberg

El magnat de Facebook, ha estat al MWC a Barcelona per segona vegada. Ell diu que ha tornat per el pernil, però segur que no es per això ni per sopar amb el Pique i la Shakira. Ell busca es la societat amb les telefòniques, alertades per el servei de veu de Whatsapp. El mateix que Sundar Pichai que pretén tambe arribar als 4000 milions de persones que encara no tenen Internet. Per això el mes important es fer los veure que ho necessiten. Mentre Pichai parlava de fer arribar a zones molt remotes amb globus o drons, Zuckenberg diu que la cobertura ja hi es i manca a un 90% fer los saber que es útil per el seu dia a dia. Volia convencer als directius que es poden regular els serveix bàsics i un cop addictes fer los pagar per mes dades i serveis. El negoci no seran les veus ni els SMS, sinó les dades. Va admetre que la regulacio necessita evolucionar però que ell no era un regulador. Google per la seva part vol arribar a tot el mon i un sistema de pagament Google pay que entra directament contra Apple i Samsung. La manera rapida de fer créixer Internet es fer créixer el negoci de les tele operadores.Facebook i Whashpp van a favor de els dades.La gent vol un pla de pagament i així podem connectar amb l'altre meitat del planeta. Pichai per la seva banda va dir que volia com els telefons Nexus moure la frontera del desprès. Productes globals per mirar mes enlla del telefon.Pensa la conectivitat com un tot i per això tindrem novetats i una operadora virtual. A fora una bicicleta de Ford, t'indicava el cami fen tremolar el puny del manillar per fer te saber cap a on has de girar.

Alfred Bosch

Un senyor que li diu adéu al Mariano en el debat de la nació, que li diu que se'n va a un país millor i que bon vent i barca nova, em cau be. Es d'ERC per BCN. Ho ha fet be a Madrid i amb suports hfaria be a la ciutat. Posaria una mica mes de tramvia i diu que s'ha de dignificar el turisme que ens ve. El 27 S es important per demostrar la força sobiranista mes enlla del 50%. L'Estat no es mullara mai perque son fills de militars, notaris, funcionaris,... son immunes a tot, impassibles. No creu que per pocs euros uns turistes puguin fer una festa en un pis. El primer que arreglaria es la corona del transit a BCN, revitalitzant molts polígons infrautilitzats. Estimular l'ocupacio amb formació i fer de l'angles la tercera llengua. Som un partit net que pot pactar amb tothom que ho vulgui. Sincer un cop mes diu que no pacten ara perque volen l'alcaldia. Això i capitalitat d'un estat  independent. son el partit amb qui mes gent vol pactar, com per exemple els socialistes del MES. I no es desanimen..

dimarts, 3 de març del 2015

a mes del mobile

Bankia guanya el 83% mes que el 2014.Tornaran aquesta part dels 22000 milions amb que els varem rescatar. Plega Raul Romeva del ICV. On anira?. Plantejan unes coses de fa 40 anys. S'han quedat encallats alla reinventant l'ecologisme.  
No es pot negar el caracter plebiscetari del 27S. Avancem demana que cada partit es pugui declarar com vulguin, Que no poden?. No s'ha cel.lebrat amb alegria la festa nacional d'Andalucia. No podem fer un pais nou. Votarem i unes clases molt restringides dins dells partits aplicaran  el programa guanyador amb forces dificultats. Potser que el pais quedi igual d'atzaros. Assesinen un empresari rus del qui diuen que tenia pricnipis i volia treure les mentides del regim. Ara treballava en un informe sobre l'exercit rus a Ucrania. Finalment, resonen en les pagines del diai com si fossin escenaris, els adeus a la Rosa Novell.

mobile world congres

Quan llegeixis això totes les meravelles incorporades al mòbil avui ja seran superades. Per aixo no gastem temps en aquesta futessa. El que es perllongara es la potencia de les grans multinacionals i seva poca inclinacio a pagar impostos. Quedara el poc control polític sobre elles. La diferencia entre els que tindran Internet i els que no. L'abus sobre les nostres dades. I que ens hem de protegir nosaltres si volem proteccions. Peró mentres les grans politiques no puguin fer res contra aquestes grans corporacions, ja cal que busquem un lloc sota un pont com a única proteccion possible.Veurem si l'esquix haurà arribat a la Marca Barcelona. Al es investigacions de biomedicina i si serà veritat que hi haura guetos on no hi arribara l'internet i crearem una segona categoria d'humans, mes bestia dels que hi ha ara. Potser hauran canviat a John Hoffman que ja fa deu anys que porta el Mobile i que es una posta personal seva. Que duri diuen uns. Els experts diuen que el 2020 tots tindrem un smartphone a la ma des d'on farem totes les coses o quasi totes.