el viatge

Imaginat que li regalàs a l'avi i la Rosa un viatge per cel.lebrar el que sigui. I ens en anem al cap nord. Una avis ja amb una edat, vorejant els 60 per dalt o per baix. L'alegria del real i tot plegat es gran hi ha passat una vida per poder ho assolir. Visitem un museu, el dels víkings posem per exemple. I entren dos eixalabrats i amb uns minuts seguen la vida de 23 turistes i entre ells els teus avis que no s'han pogut escapolir ni tancar se al quarto de les escombres. Tota la teva vida sentiràs un odi a una idea i una creence malgirbada que no ho podràs oblidar. El vídeo dels assessins quan entraven mostra que es creuen amb un noi amb motxilla. No el maten perquè encara no han carregat les armes i les porten cap per vall. I ell apreta a córrer. Es l'expressio mes absurda del fet i de  la humana que sembla que tingui que a veure amb la sort. La mort pot ser injusta, casi sempre, però el mes terrible es que sigui aleatòria. que et toqui perque si encara que si, era la teva. Aquí no hi han herois ni víctimes. Hi ha uns malalts que creuen en una ficció i uns encara vius que pensaran per sempre mes com poden matar te sense coneixet. I això no justifica tampoc lo del Charlie Hebdo, però sabien perquè els mataven. Aquests avis del museu mai podran saber quina estàtua era el seu enemic. Si m'has de regalar un viatge que sigui cap el nord, on tot esmes net, lliure i clar.