botigues

Ella li reconeixia les virtuts de les que se'n havia enamorat, però ara nomes el veia com un amic. Es deia Linda. 53 anys. I n'ha fet quatre que tenia la botiga tancada. Als matins cuidava a l'avi de la Mireia que te el cap clar però no es pot moure gaire. A les tardes, quan no podia dormir també el vigilava com si tingues Alzheimer. Entre els dos i la pensió, no guanyaven gaires euros.  Pagar la casa, i poca cosa mes. Els hi agradava sentir veus joganescas com deus tenir la teva. La majoria del temps era silenci tot. El país on va néixer la Mireia, el seu pare ja  feia 16 anys que hi era. Se'ls troba a faltar molt i es difícil veures amb lo cars que son els bitllets d'avio sobre tot si no t'hi porten com el d'avui que s'ha estavellat als Alps francesos amb 150 persones a bord. L'avi i la Linda cada dia mengen menys. De capritx diu ell. Estalvien per fer un viatjet o cel.lebrar algun aniversari que es deixi. Quan la Mireia els va a veure, miren fotos. Aquell dia a la piscina, rentant el cotxe, mirant on posarien el tobogan, parlen dels colors de les flors o estirant la cua al gos. I es fan fotos. Que poden ser les primeres que miraran el proper dia o les ultimes que hagin vist avui. La botiga esta tancada