pessupostos i Ctalunya

La fredor de les xifres dels pressupostos té una virtut: les fa incontestables. I així com en altres mesures igualment nocives per a l’autogovern, com ara l’infrafinançament autonòmic, sempre hi ha marge per a la interpretació, les dades de la inversió territorialitzada obliguen cada govern a retratar-se. I el de Rajoy ho ha fet d’una manera claríssima respecte a Catalunya des del primer dia i sense cap tipus d’escrúpol. En el seu primer exercici, el del 2012, Rajoy va rebaixar la inversió a Catalunya des del 15,2% de l’últim any de Zapatero a l’11,1%. El 2013 el va apujar una mica, fins a l’11,9%, per abaixar-lo de manera dràstica els anys 2014 -amb un 9,6%- i sobretot 2015 -amb un 9,5%-. Per això ahir Cristóbal Montoro es va permetre el luxe d’afirmar que els recursos destinats a Catalunya havien millorat fins a assolir un migrat 10,7%, que se situa molt lluny de l’aportació catalana al PIB espanyol (19%) i fins i tot de la seva població (15%).

L’ARA ha volgut avui agafar perspectiva històrica i calcular quina ha sigut la mitjana inversora a Catalunya de tots els presidents de la democràcia. I la realitat que es dibuixa és que Rajoy és el primer que ha retallat la inversió a Catalunya, ofegant així el principal motor econòmic espanyol en un context de crisi dramàtica. Fins a l’arribada al poder del polític gallec, cada president havia millorat el tracte a Catalunya. Felipe González hi va destinar un 8,6% dels recursos, en comparació amb el 7,9% d’Adolfo Suárez. Després José María Aznar va assolir una mitjana del 13,1% en els seus 8 anys de mandat, i José Luis Rodríguez Zapatero apujaria el llistó fins al 14,9%. Rajoy acomiadarà la seva primera (i última?) legislatura amb una inversió mitjana del 10,5%, un terç menys que el seu predecessor, trencant així una tendència històrica a l’alça, cosa que només s’explica per la voluntat explícita de castigar Catalunya per haver-se atrevit a qüestionar l’ statu quo sorgit de la Transició i defensar el dret a decidir el seu futur. Perquè en aquest punt Rajoy no pot escudar-se en la llei ni en res que no sigui la pura voluntat política. La mateixa que el porta a invertir deu vegades més en l’AVE que en les Rodalies.