Quan comença l’any, molts fan balanç de la seva vida i sospesen què podrien fer en els pròxims 365 dies per millorar-la. Alguns decideixen fixar-se reptes que de vegades resulten difícils d’aconseguir i cauen en l’oblit ràpidament. Però, ben triats, els objectius anuals poden esdevenir poderosos estímuls personals. Així ho creu Maria Rosa Buxarrais, pedagoga, psicòloga i catedràtica de la Universitat de Barcelona: “Els reptes que ens fan pensar en quina mena de món volem viure i analitzar en què invertim el nostre temps són positius”. La catedràtica afegeix que, a l’hora de proposar-nos un objectiu anual, hem de ser selectius(“Fixar-nos-en un o dos i que es puguin aconseguir”) i específics (“Que es puguin mesurar i avaluar”). A més, Buxarrais recomana traçar un pla que contingui els passos petits i intermedis que ens faran assolir l’objectiu final i revisar diàriament com va la consecució del repte.
No sabem si els següents testimonis van tenir en compte aquests consells. Però sí que fa 365 dies es van proposar un repte i ara en recullen els fruits. Les temàtiques dels seus objectius són diferents -pujar una muntanya 52 vegades, fer-se selfies amb desconeguts per vèncer la timidesa, guanyar un premi literari als 70 anys o ajudar els més desfavorits-, però la meta de superació és comuna en totes les històries.
David Muñoz: "He fet 365 'selfies' per superar la timidesa"
“Hola, sóc el David. Voldria fer-me una selfie amb tu perquè m’he proposat aquest 2016 superar la meva timidesa. Puc?” Aquest ha sigut l’inici de les 365 converses que ha entaulat aquest any David Muñoz amb desconeguts. Per certificar que no era cap broma, el David, de 24 anys, ensenyava el perfil que ha obert a Instagram i en què ha penjat totes les autofotos.
“Sóc tímid de mena, em fa vergonya parlar amb els altres”, confessa el David, que, per enfrontar-se a la seva por, va decidir a finals del 2015 que es faria una selfie amb una persona desconeguda cada dia i que, amb l’excusa de la foto, hi començaria a parlar. Curiosament, el David confessa que potser ha descobert una nova manera de lligar. “No era el meu plantejament inicial però, certament, ha passat”, diu feliç. Tot i que el David continua sent tímid, es mostra satisfet: “Acabaré l’any havent parlat amb 365 persones amb qui mai m’hauria dit ni «hola»”.
Gisela Campuzano: "He pujat 52 vegades la muntanya del Montgròs"
Tot va començar quan, a finals del 2015, en la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú, Gisela Campuzano no va aconseguir la marca que esperava. L’emprenyament la va fer reaccionar i, en començar el 2016, va voler capgirar la frustració. Com? Pujant, corrent o a pas apressat, un cop a la setmana la muntanya del Montgròs (369 metres, 350 de desnivell), a Sant Pere de Ribes. “Vaig posar un nom al repte: 52 de 52. Pujaria el Montgròs 52 cops en les 52 setmanes de l’any”, explica la Gisela.
“La primera setmana d’haver-ho fet, em vaig notar contenta. El millor és que vaig veure que aquella muntanya em feia oblidar els maldecaps quotidians”. Cada set dies, la Gisela explicava el repte a Facebook. Les reaccions que va provocar la iniciativa a la xarxa social la van animar a continuar. Una setmana abans d’acabar l’any, va assolir el repte. I la sorpresa va ser que al cim l’esperaven els amics i la família amb un esmorzar i una placa commemorativa. La Gisela confessa que aquest objectiu anual l’ha fet atrapar la felicitat. I que ja rumia el repte que es proposarà per al 2017.
Salvador Vergés: "He quedat finalista en un premi de literatura"
Salvador Vergés, de 70 anys, va dedicar gran part de la seva vida professional a dissenyar i imprimir etiquetes autoadhesives. “A les nits sempre llegia novel·les, que són la meva passió. Però moltes vegades em perdia a les primeres pàgines amb tants noms i dades”.
Quan es va jubilar, el Salvador va decidir agafar el bolígraf i una llibreta i escriure la novel·la que a ell li agradaria llegir. “Volia que tot fos entenedor i planer”, subratlla. El 2012 va completar el llibre, i, com que va rebre una bona acollida, el Salvador va decidir escriure’n una altre. Amb la segona novel·la sota el braç, el Salvador es va presentar, a principis del 2016, al premi Ciutat de Badalona.
Va quedar finalista i, com a resultat, l’editorial Viena acaba de publicar la seva obra, tituladaLa veu de la viola. “Una persona desconeguda com jo no hauria pensat mai que una editorial es fixaria en mi”, diu. El Salvador escriptor ja té un nou repte per al 2017: “Una nova novel·laen què encara m’esforçaré més”.
Núria Vidal: "He ajudat 250 dones viudes de l’Índia"
Núria Vidal impartia classes d’anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Esplugues. L’any que es jubilava, el 2010, va comentar als seus alumnes que, a partir de llavors, volia fer activitats noves. “L’endemà un alumne em va portar un vídeo de la Fundació Vicenç Ferrer. Llavors vaig fer un clic i vaig escriure una carta a la fundació per oferir-m’hi com a voluntària”. Li va respondre Anna Ferrer, dona del fundador, i li va comentar que necessitava algú que l’ajudés a crear una escola nova. “M’hi vaig passar dos anys sencers”.
Quan va tornar a Catalunya va crear amb la seva amiga Neus Serra l’associació Goodbites. Plegades van començar a organitzar dinars, sopars i festes amb amics per recaptar diners per a una nena de l’Índia. Esperonades per l’èxit, van començar el 2016 proposant-se com a repte assegurar l’alimentació de 150 dones viudes durant un any. “A l’estiu ja havíem aconseguit aquesta fita i l’havíem sobrepassat tant que cobríem l’alimentació de 250 dones i també dels seus fills”, conclou la Núria amb orgull.
