Espanya, 1953. “Guía de la buena esposa, tres reglas para mantener a tu esposo feliz: 1. ¡Escúchalo! Déjalo hablar antes, recuerda que sus temas son más importantes que los tuyos. 2. ¡Luce hermosa! Descansa cinco minutos antes de su llegada para que te encuentre fresca y reluciente, luce lo mejor posible para él. 3. ¡No te quejes! No lo satures con tus problemas insignificantes… Una buena esposa siempre sabe cuál es su lugar”. Han passat 63 anys des de la publicació d’aquesta guia domèstica adreçada a les dones. I malgrat que les diferències siguin evidents, encara no hem arribat a una equitat absoluta entre el que sembla que s’espera de dones i homes en el terreny sexual.
La mateixa iniciativa
Barcelona, 2016. L’aplicació catalana de mòbil Desire, que proposa reptes eròtics per jugar amb la parella, ha dut a terme un estudi per entendre les diferències que hi ha entre gèneres, relacionades amb la intimitat, el comportament i el desig sexual. La primera part de l’estudi reuneix la informació anònima de 253.205 usuaris que utilitzen l’aplicació. Analitza si els usuaris que decideixen donar-se d’alta més sovint són dones o homes i busca les diferències entre els 50 reptes més importants proposats per tots dos gèneres. A la segona part s’exposen les causes de les diferències entre ambdós sexes, des de la perspectiva de 17 especialistes (terapeutes de la parella, psicòlegs, sexòlegs).
La bona notícia és que no hi ha notícia. És a dir: segons l’estudi, al llit no hi ha diferències significatives sobre si la veu cantant la porten les dones o els homes. Tots dos sexes abracen amb la mateixa intensitat els reptes: dels més naïfs als més atrevits. Rebecca Lowrie, creadora de la plataforma per a la millora de l’activitat sexual Sexual Alchemy, està d’acord amb els resultats de l’enquesta: “Dones i homes tenen els mateixos objectius quan es tracta d’intimitat: tots dos busquen connexió, bon sexe, i ser acceptats per qui realment són, res més”.
Per a Elena Crespi, sexòloga especialitzada en parelles, el que varia entre home i dona és sovint la manera de parlar sobre sexe en l’àmbit públic: “ Culturalment el que s’espera dels homes és que parlin molt més de sexe que les dones, a qui se’ls ensenya que siguin més aviat discretes amb la seva vida íntima; per això els homes sembla que aparentin més interès en el tema”.
Ensenyances infantils
Segons Richard Wagner, psicoterapeuta i sexòleg clínic, per trobar l’arrel d’aquests comportaments diferenciats hem de remuntar-nos a la infància i fixar-nos en com els nens se socialitzen i s’expressen, i quin tipus de permissivitat tenen dels pares. “Sovint diem als nois que no poden plorar, i els forcem a expressar-se de manera física. La majoria dels homes tenen cert dèficit emocional a l’hora d’expressar-se. De fet, aquesta mancança crea una crisi a l’hora d’expressar el que necessiten de les seves o els seus amants, més enllà del terreny físic”.
La (bona) educació és la manera de trencar mites sexuals de gènere. Segons la sexòloga Mari Carmen López Martínez, a l’hora d’explicar la sexualitat a les escoles, es parteix només d’una perspectiva reproductiva i mai es treuen temes com la funció dels genitals o de la masturbació. En aquest sentit, sobre el mite que els nois lideren les relacions o estan més avançats en terminologia sexual, la sexòloga López Martínez assenyala: “A diferència de les noies, els nois aprenen a jugar amb els seus genitals més aviat, perquè és una part externa del cos, és visible. És comú en els grups de nens que quedin per veure porno als 14 anys. En canvi, veure-ho en un grup de noies és molt més estrany”.
Els mitjans de comunicació massius mostren uns rols definits per a cada gènere que tendim a copiar, projectant vells estereotips. És d’aquí també d’on els nens prenen la seva educació sexual i els adults hi tenen un rol actiu. Apple, Facebook i moltes altres marques limiten i prohibeixen contingut sexual explícit però, d’altra banda, els nens d’avui tenen accés total a la pornografia. Destaca Erin Chen, educadora sexual: “Els nens aprenen com protegir-se, però no coneixen res de sexualitat saludable i com comunicar-la. Així que van a internet a buscar informació però ningú els explica com processar-la. Això crea expectatives diferents entre nens i nenes i els tipus d’experiències que esperen tenir”.
Però sembla que hi ha alguna cosa que està canviant. Segons Kate Moyle, terapeuta de parelles britànica, malgrat que els mitjans de comunicació i la indústria de Hollywood encara no projectin una imatge d’igualtat, hi ha senyals de canvi: “La sexualitat de les dones està acaparant més atenció, no només en l’àmbit quotidià sinó també als mitjans”.
Senyals de canvi
Sèries com Joc de trons o Girls són exemples de ficció on l’ estigma del gènere desapareix i el cos de la dona es projecta de maneres que no havien aparegut mai abans en televisió. No només trencant els esquemes del que s’ espera del cos d’una dona -amb una Lena Dunham esplèndida i fora dels cànons convencionals de nuesa femenina-, sinó empoderant la dona com a líder sexual -és el cas, per exemple, de la Kaalhesi de Joc de trons en les últimes temporades-. “Estem fent un pas endavant, arribant a un punt on tothom sent que és on hauria de ser”, assegura la sexòloga Shan Boodram.
Seria interessant veure què en pensarien de tot això els que van escriure aquell Diario de la buena esposa el 1953. Esclar que també els hi podem demanar. El contrast de generacions actual en el tema de la sexualitat fa més visible el canvi i el menú de perspectives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada