psc?

Quan el 27-S Miquel Iceta va ser capaç de superar els mals auguris dels sondejos i va obtenir un resultat meritori, 16 escons i mig milió de vots, semblava que havia estabilitzat el partit després de tocar fons, però la renúncia de Carme Chacón a encapçalar la llista del PSC a les generals torna a desfermar una crisi interna, l’enèsima en pocs anys. I aquesta sí que amenaça de veritat de portar el que va ser durant molt de temps el partit més poderós de Catalunya a una situació de feblesa sense precedents. Sense rumb i ara també sense vots.

Però els motius de fons de la crisi no responen només a una decisió personal de Chacón. El PSC no ha jugat cap paper important en aquests quatre mesos de negociacions per formar govern a Espanya. A més, va ser obligat per Pedro Sánchez a validar un pacte amb Ciutadans que a alguns dels seus dirigents més joves, com ara Núria Parlon, els provocava un fort rebuig. Com podia un partit de tradició catalanista com el PSC avalar l’acord amb la formació de Rivera, un partit que a Catalunya ha lluitat contra la immersió lingüística i ha atiat el conflicte identitari? Per què no es va aixecar cap veu per reclamar un pacte d’esquerres que donés una mínima esperança de solució a la demanda catalana d’un referèndum? Amb quin full de serveis es presentaran davant l’electorat català? Com pot permetre que el secretari general del PSOE els imposi aquest silenci i a sobre insinuï, com va fer ahir, qui ha de substituir Chacón com a cap de llista per Barcelona? Què queda d’aquell PSC del criticat Pere Navarro que un dia va trencar la disciplina de vot al Congrés per defensar el dret a decidir dels catalans?

En aquestes circumstàncies, al PSC se li posa molt difícil la repetició de les eleccions, amb uns competidors molt potents a l’esquerra (En Comú Podem) i a la dreta (Ciutadans), i amb una crua batalla interna pels primer llocs de la llista que amenaça de dessagnar encara més el partit. Miquel Iceta necessitarà tot el seu talent i habilitat per redreçar la situació. O això o deixar pas a una nova generació que giri full i recuperi el lloc històric del PSC.