L’endemà de les eleccions més de 100.000 nord-americans van córrer a inscriure’s al sistema de cobertura sanitària. La secretària de Salut, Sylvia Burwell, va informar en un tuit d’aquest rècord de registres en el moment en què va quedar clar que Donald Trump, que s’ha compromès a revocar l’Obamacare, seria el nou president dels Estats Units a partir del gener.
És una de les grans promeses de Trump i de les que li han donat més rèdit electoral. Tombar l’Obamacare, la normativa adoptada el 2010 que ha proporcionat cobertura sanitària a 20 milions de nord-americans que abans no en tenien. És una de les grans obres d’Obama, tot i que polèmica i complicada d’aplicar; un dels punts destacats d’un llegat que ara Trump s’esforçarà a desmuntar.
Trump i el Partit Republicà han propugnat repetidament l’anul·lació d’aquesta cobertura sanitària, però fins ara mai no han precisat en detall l’alternativa. A la llista de mesures publicades a la seva web, Trump preveu substituir-la tornant les competències als estats i plantejant la promoció de comptes d’estalvi sanitaris.
Encara que suprimir l’Obamacare sigui una prioritat del nou president no li serà fàcil ni podrà fer-ho ràpidament. Probablement li costarà mesos i molts compromisos, també amb els demòcrates. D’entrada perquè no disposa de la majoria necessària al Senat per revocar la llei. El que sí que podrà fer és desmantellar part de la reglamentació i eliminar subsidis que s’atorguen per sufragar les primes de l’assegurança. També haurà de buscar fórmules de transició per als milions de nord-americans que disposen d’aquesta cobertura, i és probable que acabi mantenint apartats de la llei molt populars, com el que permet als joves continuar dins la pòlissa dels pares fins als 26 anys.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada