Té 71 anys i un somni: córrer el Tourist Trophy de l’illa de Man, la road race (cursa per carretera) per excel·lència, una de les curses més perilloses que hi ha: els més de 250 morts en les 109 edicions d’aquesta cita així ho indiquen. “No tinc intenció de matar-me! Tinc 71 anys. Sé que puc caure, que puc caure i em puc matar... però no hi vaig amb aquesta intenció. No hi penso!”, diu Benjamín Min Grau. Per a ell, conegut com el Rei de Montjuïcper tots els triomfs que té en la prova barcelonina de resistència, això és la cirereta que culminaria els seus més de 30 anys de carrera. Perquè sobre una moto fa molts més anys que hi va. “Tenia dues hores de vida i ja estava sobre una moto!”, explica, i afegeix: “Els meus pares tenien un taller de motos i la llevadora, quan vaig néixer, em va donar al meu pare. Ell no sabia què fer amb mi... i em va posar sobre el seient d’una moto. Per això jo tinc aquesta passió exagerada per les motos”, diu rient.
"Tenia dues hores de vida i ja estava sobre una moto"
La seva família, que es pensava que ja podia deixar de patir per les caigudes, es mira amb recel l’última obsessió de Min Grau: participar en aquesta cursa en la modalitat de clàssiques amb una Yamaha “ pata negra”, com ell diu. Bé, potser serà “la penúltima” obsessió. “Un amic, quan li vaig dir que volia córrer a l’illa de Man, em va dir: «No em diguis que serà l’última cursa, que fa 35 anys que em vas dir que seria l’última i després n’has fet 40 més»”, recorda rient. “Tinc la família i els amics dividits. De les meves quatre filles, dues no volen que hi vagi i la dona tampoc hi està d’acord, perquè diu que soc gran i que si caic em puc fer mal. Però jo no tinc la idea de caure, tinc la idea d’anar al meu ritme, un ritme contundent, fluid, i ràpid. No enfilant-me per les parets, anant amb precaució”, apunta.
Sap que serà “dels més grans”, però no està preocupat. “Estic molt en forma. Jo sempre vaig en moto. Cada setmana fem sortides, entre 150 i 200 quilòmetres. Plogui, nevi o faci sol, sempre anem en moto, tot i que si plou aquell dia som menys perquè n’hi ha alguns que es queden a casa”, explica. L’organització els obliga a fer sis curses abans de poder inscriure’s i la primera la farà avui, a Alcarràs.
Així, un cop hagi completat tots els requisits i pugui fer la inscripció, ja té clar com hi anirà, fins a l’illa de Man: “En moto”. “Els mecànics aniran amb la moto de carrera amb els recanvis en furgoneta i al seu costat hi anirem 4 motos més en caravana”, avança Grau, que diu que té previst sortir el 14 d’agost cap a terres britàniques. “Seran 2.500 quilòmetres d’anada, ens serviran per arribar amb l’entrenament fet”, assegura, mentre somriu. Amb ell hi anirà Ramon Oliver, amic seu i qui l’està ajudant a coordinar-ho tot, a més d’Àngel Gutiérrez, el seu mecànic de tota la vida.
"Hi ha dies que no dormo pensant en la cursa”
Min Grau sap que al TT de l’illa de Man l’acompanya una llegenda negra. Molta gent s’hi ha deixat la pell en un traçat que va caure del calendari del Mundial de motociclisme per perillós. “La gent exagera molt. Jo no hi he estat, encara, al circuit. L’he vist en vídeos. És perillós? Sí, és molt perillós. Però anar a dalt del Montseny també és molt perillós. L’única diferència és que allà hi ha rectes en què vas a 300km/h. És perillós perquè s’hi han matat moltes persones”, raona el pilot, que, a més, afegeix que el traçat té “62 quilòmetres” i que, per tant, “costa molt de memoritzar”. “Són quatre voltes, però una és el que durava un relleu a Montjuïc”, apunta, i ràpidament afegeix: “És com Montjuïc, però molt més espectacular, més perillós i més selectiu”.
Min Grau no anirà sol a l’illa de Man. A més de la seva gent de confiança, s’hi emportarà la Moreneta. “La tinc a la tauleta de nit”, diu, i explica: “Cada nit li demano que pugui córrer a l’illa de Man. Hi ha dies que no dormo pensant en la cursa”, confessa amb la veu tallada per l’emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada