LA FI DEL TERRORISME
El desarmament d’ETA obliga Rajoy a moure peça
La dissolució de l’organització deixarà el PP sense arguments per a l’immobilisme
OSKAR BAÑUELOS Vitòria
Després de l’acte de dissabte a Baiona, el següent pas lògic i obligat que ha de fer i farà ETA és la dissolució. No sembla que calgui esperar gaire temps; possiblement es podria produir després de l’estiu si la situació dels presos es va solucionant. Ara és el torn dels representants polítics, institucionals i socials bascos. Ells seran els que hauran de consensuar i després traslladar al govern espanyol la necessitat de resoldre les conseqüències d’un conflicte que ha causat tant de dolor i patiment. I de resoldre qüestions pendents, com el reconeixement real de totes les víctimes i propiciar una nova política penitenciària per als 341 presos, dels quals 259 són en presons espanyoles. ETA, amb el desarmament i la seva posterior dissolució, deixarà el PP sense el principal argument que ha esgrimit fins ara per no moure peça.
Els partits bascos hauran de treballar, doncs, en una doble tasca: convèncer Mariano Rajoy que faci passos en la qüestió dels presos, i intentar per tots els mitjans sumar a l’acord el PP basc, que en els últims dies està recuperant el seu perfil més radicalitzat i immobilista. Dues qüestions pendents que actuen com a vasos comunicants.
El PP necessita una pista d’aterratge per poder sumar-se al consens i, amb això, no perdre el tren de la història, i aquí l’ajuda que li pugui prestar el PNB serà clau. Després del desglaç en les relacions entre els dos partits que suposarà l’acord recíproc per tirar endavant els pressupostos tant a Vitòria com a Madrid, els dos saben que en aquesta conjuntura estan condemnats a entendre’s, també en qüestions d’estat. I la qüestió basca, encara que no figuri en el top ten en importància al CIS, continua sent-ho.
Alliberar-se dels lligams
La ponència parlamentària de memòria i convivència pot ser el marc idoni per teixir complicitats. Com a pas previ o en paral·lel, el PP haurà d’alliberar-se dels lligams que li impedeixen avançar, els mateixos que van lligar de mans el PSOE de Zapatero i Rubalcaba quan era a la Moncloa. Sap que si decideix tancar la qüestió basca tal com demana el conjunt de les forces polítiques a Euskadi haurà d’enfrontar-se a poders fàctics: per una banda, les influents associacions de víctimes, principalment l’AVT i, per l’altra, alguns sempre influents mitjans de comunicació de la dreta espanyola. No cal sinó veure els titulars dels últims dies.
A més d’aquest front sociopolític i comunicatiu, també se n’hi pot obrir un altre de jurídic, després que el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco hagi sol·licitat a les autoritats judicials franceses conèixer si alguna de les armes que s’entreguen està inclosa en els procediments judicials que encara estan oberts, així com accés als futurs informes pericials que poguessin fer sobre les armes i els seus efectes.
Aquesta actuació judicial, que no sembla que hagi de ser determinant per avançar en la investigació dels atemptats que encara s’han d’aclarir -tal com admet la mateixa Guàrdia Cívil-, sí que, en canvi, ajudarà a sembrar dubtes en certs sectors de la societat espanyola sobre la rellevància i importància del desarmament. En uns termes similars a l’atmosfera, tan irrespirable com irreal, que es va crear per responsabilitzar ETA dels atemptats del 2004 a Madrid.
Mariano Rajoy sap que amb la desaparició d’ETA el tauler basc canvia, i no tindrà cap altre remei que encarar el problema no en termes policials sinó en termes polítics, perquè, més enllà d’ETA, el conflicte històric que existeix al País Basc és un problema polític d’encaix a l’estat espanyol. Si es nega a acceptar la realitat, per molt que el PNB l’ajudi a guanyar temps, al final els sobiranistes bascos li obriran un nou front que se sumarà al que ja ha obert l’independentisme català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada