la revolucio d'octubre 100 anys

Després d’un segle aturat en silenci, el majestuós rellotge amb el peu d’una figura d’un rinoceront de bronze al Menjador Petit del Palau d’Hivern de Sant Petersburg -ara una de les sales del museu de l’Ermitage- torna a funcionar des de la setmana passada. Durant 100 anys aquest rellotge havia marcat les dues i deu, l’hora en què els bolxevics del Comitè Militar Revolucionari de Petrograd el van aturar la nit del 25 al 26 d’octubre (del 7 al 8 de novembre en el calendari actual) per immortalitzar el moment en què van assaltar el Palau d’Hivern i, en aquella sala, van arrestar el govern provisional, que omplia el buit polític provocat per l’abdicació del tsar Nicolau II el febrer del 1917, en el context d’una Rússia immersa en la Primera Guerra Mundial.

Es tractava del cop definitiu dirigit per Vladímir Ílitx Ulianov -Lenin- en la Revolució del 1917, a partir del qual s’instauraria el poder dels soviets, un nou ordre polític que influiria en la història del segleXX a tot el planeta. Molts historiadors emmarquen la Revolució Russa en el període comprès entre el febrer del 1917 i el final de la guerra civil entre partidaris i detractors dels bolxevics i la creació de la Unió Soviètica el desembre del 1922. Aquests dies, comunistes d’arreu del món celebren el centenari a Sant Petersburg i Moscou enmig de la indiferència de bona part de la societat russa.

En un país en què no hi ha consens respecte a la Revolució del 1917, es podria veure en la posada en marxa del rellotge -en el marc d’una gran exposició a l’Ermitage per commemorar el centenari d’aquells esdeveniments- algun tipus de simbologia de revisió històrica. Però per al director del museu, Mikhaïl Piotrovski, només significa que “la vida continua a Rússia”. Piotrovski explica al diari Rossískaia Gazeta que de la Revolució d’Octubre se’n pot parlar tranquil·lament, a diferència d’altres temes relacionats que desperten més passions i discussions, com la guerra, les purgues polítiques, la figura de Ióssif Stalin o la del tsar Nicolau II. El centenari de la Revolució d’Octubre sí que ha tornat a encendre el debat de si s’ha de treure el cos embalsamat de Lenin del mausoleu de la plaça Roja i donar-li sepultura.

A Rússia no hi ha una opinió generalitzada sobre la Revolució del 1917, que és qualificada de moltes maneres: des de considerar-se el “fet més important i transcendental del segle XX que va portar molts avenços socials i va influir en moviments d’alliberament de tot el planeta i va servir per contrarestar el model capitalista” fins a “cop d’estat per crear un país encara més autoritari i dirigit pel terror en nom de la construcció del paradís comunista”. A la Rússia actual hi ha nostàlgics dels temps soviètics, però també n’hi ha del tsarisme, i segurament la nostàlgia més compartida és la de la grandesa passada, de l’imperi perdut.

Aleksei Levinson, cap de les investigacions socioculturals del Centre Levada, observa que en els estudis sociològics que s’han fet sobre la Revolució d’Octubre gairebé tothom considera que es tracta de l’esdeveniment més important del segle XX, però també destaca que, a la pregunta de què farien si fossin contemporanis d’aquells esdeveniments, la majoria diuen que se’n mantindrien al marge i esperarien que passessin. Segons una enquesta del Centre Levada del març passat, un 48% dels russos consideren que la Revolució d’Octubre era inevitable i que va tenir un paper positiu en la història del país, i un 50% creuen que la causa principal van ser les males condicions dels treballadors. Segons aquest estudi, la majoria creuen que la Revolució d’Octubre va obrir una nova era per als pobles de Rússia i que va ser un impuls al desenvolupament socioeconòmic del país. Una enquesta del Centre d’Estudi de l’Opinió Pública rus corrobora les tesis anteriors i destaca que un 92% consideren que ara la Revolució seria inacceptable.

Condemna a les purgues

El Kremlin, que no celebra l’efemèride, ha enfocat el centenari de la Revolució d’Octubre amb la idea de reconciliació nacional. Vladímir Putin s’ha enaltit com el garant de l’estabilitat després del caos que va seguir la desintegració de la Unió Soviètica, i no interessa recordar fets que divideixen perquè la ideologia estatal es construeix amb el record de les grans gestes. Putin va qualificar una vegada la desintegració de l’URSS com “la pitjor catàstrofe geopolítica del segle XX”, però al mateix temps no interessa recordar el concepte revolucióper l’amenaça que representaria a l’estabilitat. Alhora, si no hagués sigut per la Revolució del 1917, no hi hauria hagut el poder soviètic del qual estan tan orgullosos.

El 30 d’octubre, durant la inauguració del memorial El mur del dolor en memòria de les víctimes de les repressions polítiques durant l’URSS, Putin va condemnar les purgues que van seguir la Revolució del 1917: “No hi pot haver cap justificació d’aquests crims, les repressions polítiques van ser una tragèdia per a tot el nostre poble”. Però tot seguit va alertar que aquest record no ha de servir per dividir més la societat. El mateix dia, durant una reunió amb el Consell de Drets Humans, va deixar clar com veu el centenari de la Revolució: “Espero que aquesta data sigui entesa per la nostra societat com un motiu per tancar el capítol dels esdeveniments dramàtics que van dividir el país i el poble i que sigui símbol de la superació d’aquesta divisió, símbol de perdó i que la història del nostre país s’accepta tal com és, amb grans victòries i moments tràgics”.

El Dia de la Revolució era una de les festes més importants en època soviètica, i el 2005, en el marc d’una política estatal de canviar referents històrics, es va substituir el tradicional festiu pel 4 de novembre, el Dia de la Unitat Popular, en què es commemora l’alliberament de Moscou dels invasors polonesos el 1762, però mai es respira cap ambient d’unitat, ja que és el dia que els moviments ultranacionalistes surten al carrer. Avui, el Dia de la Revolució oficialment no se celebra però sí que es fa una desfilada militar a la plaça Roja, en record de la que es va fer el 1941 per celebrar l’aniversari de la Revolució i acomiadar els que marxaven cap al front durant la Segona Guerra Mundial.