Eurobons

La Comissió Europea va proposar ahir la creació d’uns nous bons europeus, en què els bancs puguin vendre de manera conjunta títols de deute que prèviament hagin emès els països de l’eurozona. Tindran el nom SBBS, sigles de sovereign bond-backed securities, o valors que tindran deute dels països com a garantia. Això sí, no es tracta dels coneguts com a eurobons, ja que els països no compartiran els riscos. El risc l’assumirà cada país de manera individual. Res a veure amb el projecte inicial d’eurobons, per tant.

Funcionament

Entitats privades (com bancs, asseguradores i fons d’inversió) podran comprar títols de deute públic dels 19 països de la zona euro, agrupar-los i vendre’ls com un únic producte financer a nous inversors privats sense que necessitin més garanties de risc o reforçar el seu capital.

La participació de cada país correspondrà al pes que té cada estat en el Banc Central Europeu i tindrà dos trams: el 70% correspondrà a deute considerat com a segur (com l’alemany) per atreure els inversors i un 30% correspondrà als que tinguin un risc alt o mitjà.

No són eurobons

Cada país de la zona euro podrà seguint emetent els seus propis títols de deute públic. A diferència del que serien els eurobons, aquests SBBS no comportaran que els estats comparteixin riscos en cas d’impagament, tot i que Brussel·les sosté que és un primer pas d’emissió de bons conjunts. Si un país impaga els seus títols públics, la resta de països no estaran obligats a pagar-los, sinó que seria l’inversor que ha comprat els bons amb més risc el que assumiria les pèrdues. “Seran emesos per entitats privades, no per governs ni institucions de la UE, no tenen cap garantia o suport públic, només els inversors privats correran els riscos”, diu l’executiu comunitari.

La garantia del producte, per tant, l’oferirà cadascun dels països. A més, perquè el SBBS sigui viable, sempre s’haurà de tenir en compte la participació de capital en el Banc Central Europeu de cada estat i s’haurà d’emetre en euros. Segons Brussel·les, tot això oferirà la tranquil·litat necessària als compradors.

Objectiu

“Es una proposta pragmàtica”, va dir el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis. L’objectiu de Brussel·les és evitar un dels grans problemes durant la crisi econòmica, en què la forta interdependència dels grans bancs amb la compra de deute del seu propi país va provocar alts riscos en l’estabilitat del sector financer europeu.

Segons defensa l’executiu comunitari, si els bancs compren aquests tipus de bons conjunts es reparteixen més els riscos, a més d’estimular la compra d’inversors en títols de diferents països, com Grècia i Itàlia, que provoquen sovint recels i alhora ofereix una nova via de finançament per a països amb una baixa qualificació. Fonts comunitàries insisteixen que els nous bons tindran “menys riscos que els productes tradicionals”.

Un suport molt discutit

L’executiu comunitari va insistir que no es tracta d’eurobons, una idea que xoca frontalment amb Alemanya, i en especial amb la posició de la cancellera, Angela Merkel, que sempre ha jurat que no els permetrà, i els països del nord, que no volen pagar els plats trencats d’un altre país. Però quan es va començar a filtrar la proposta, el govern alemany ja hi va mostrar les seves suspicàcies.

Pero també pot preocupar a altres països amb qualificació pitjor, que temen que si es comença a comprar més els nous bons europeus es deixarà de comprar títols nacionals i, per tant, puguin tenir més dificultats per finançar-se als mercats. França, per la seva banda, demana canvis molt més dràstics a l’eurozona. Ara tant París com Berlín tracten de trobar una entesa sobre la reforma de la unió econòmica i monetària abans de finals de juny en què els SBB no estan sobre la taula.

Les converses hauran de començar aviat entre els països i el Parlament Europeu perquè s’aprovi abans que acabi la legislatura d’aquí un any, tal com demana Brussel·les