Ana Gomes

Ana Gomes (Lisboa, 1954) és eurodiputada al Parlament Europeu des del 2004 i forma part del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Des que els líders independentistes són a la presó, Gomes ha alçat la veu reiteradament per denunciar la seva situació.

Vostè defensa que amb l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa, hi ha hagut un canvi de polítiques respecte a Catalunya. Però no s’ha fet cap gest pels presos i no s’han retirat les acusacions de rebel·lió, com vostè també defensava.

Els meus companys del PSOE creuen que, en el marc democràtic, el poder polític no ha d’intercedir en el poder judicial. I és veritat. Però el poder polític tampoc pot aplicar un judici sobre la situació. De la mateixa manera que el PP, amb la seva visió nacionalista i centralista, és a la base de les acusacions -que no estan fonamentades amb fets- contra els presos, també espero que el PSOE digui públicament que l’acusació per rebel·lió no s’aguanta. De fet, alguns col·legues del PSOE ja ho han dit en reunions, però dir-ho públicament és molt important. I no deixa de tenir un impacte, fins i tot en la justícia. La justícia té la seva independència, però ha de saber què pensa una part de l’opinió pública i quin és l’escenari polític. Això té un preu polític, però per això estem en política. Li he dit a Pedro Sánchez que amb presos no es pot obrir un espai per a un diàleg democràtic.

L’independentisme planteja el judici com un judici polític. Com a tal, com creu que s’ha d’afrontar?

Amb molta calma, tranquil·litat i coratge. Els he trobat així quan els he visitat a les presó. És un moment molt crucial perquè aquest procés tingui visibilitat. Totes les mirades internacionals estaran posades aquí. Lamento molt l’actitud dels mitjans de comunicació espanyols. Em vaig quedar molt xocada quan vaig visitar els presos a Lledoners. Vam fer una roda de premsa, però no vam poder llegir cap notícia sobre la nostra visita a la premsa espanyola. És una autocensura que no és compatible amb un sistema democràtic d’informació lliure.

Vindrà com a observadora internacional?

Estaré disponible per ser-hi i per ajuntar-me amb altres eurodiputats que han demanat ser-hi. Em preocupa aquesta qüestió, sobretot perquè afecta dos excompanys del Parlament Europeu: Oriol Junqueras i Raül Romeva, que són uns convençuts europeistes i demòcrates.

Si hi ha condemna, el govern espanyol ha de plantejar-se l’indult?

No crec que sigui bo anticipar aquest escenari. Confio que la democràcia i la independència prevaldran en la justícia espanyola. Hi haurà un procés que serà públic, hem de deixar que la justícia faci la seva feina. No vull fer un judici condemnatori de la justícia espanyola.

Què pot fer la Unió Europea?

El judici serà una oportunitat per tornar a mostrar a tot el món que el conflicte no s’ha resolt. Per això és important que els presos no siguin injustament acusats per una violència que no van utilitzar i per una rebel·lió que no va passar.

¿Creu que una manera d’intervenir en aquest conflicte seria que la UE exercís de mediadora?

Seria bo que ja s’hagués fet, però no ha passat per diferents raons, com ara complicitats dins el Consell Europeu, incapacitats en la Comissió, etc. Vull esperar a veure si el conflicte es resol ràpidament i es pot obrir un camí cap al diàleg democràtic o s’agreuja i llavors necessita, tard o d’hora, una mediació exterior. Preferiria que tot això es resolgués en el marc democràtic espanyol i sé que això ho pot fer un govern com el de Pedro Sánchez.

Catalunya té dret a l’autodeterminació?

La solució en el cas de Catalunya s’ha de trobar en el marc de les autonomies. Soc partidària d’una sola Espanya rica en la seva diversitat. Una diversitat que es pot manifestar de moltes maneres. És necessari pactar amb les autonomies i donar-los resposta en funció de les seves necessitats, com en el pacte autonòmic del 2006. No s’hagués arribat a la polarització dels últims anys si el PP no hagués posat en qüestió el pacte i hagués enverinat la situació, juntament amb les actituds extremistes d’Artur Mas. Catalunya estaria plenament satisfeta, perquè ho va ratificar el Parlament de Catalunya.

Creu que una solució seria un referèndum?

No em vull pronunciar sobre això. Hi ha moltes maneres d’arribar a una situació en què es respectin els desitjos dels pobles. La solució del 2006 era bona. Si s’hagués complert, avui no seríem on som.

I un referèndum com el que planteja Sánchez sobre un nou Estatut d’Autonomia?

Si és una possibilitat considerada pels socialistes espanyols, és una excel·lent oportunitat que els catalans no haurien de desaprofitar.

Els independentistes, però, creuen que és una pantalla passada i volen decidir independència sí o no.

Qualsevol referèndum sobre el que sigui pot ser un bon instrument per identificar quina és la majoria social, però no s’hi arribarà sense un diàleg democràtic.