Tens al pare a Madrid. Ha anat al comiat del millor entrenador del Barça fins ara i del mon, i millor persona. Els del cineclub van voler canviar la peli del Edwards per sopar veien el partit amb el Bilbao en pantalla gran on sempre. Ni la porqueria del himne, ni el elefante se columpiaba, jo hagués cantat allà dalt del cel hi ha un elefant...van embrutar la cel.lebracio de despedida d'aquest noi, els gests del qual emocionen. Haguessin tingut qeu veure la policia espanyola prenen els xiulets als nens aficionats. Ultima roda de premsa senyora, repetint per els idiotes que si esta cansat ho esta per tot. Copa guanyada, feina ben feta, sense manteig, sobre una gespa impresentable i un arbitre racano com sempre. La medalla del Parlament, el discurs,les rotllanes, les llengües parlades, les hores de despatx, l'amistat amb en Llach i en Trueba i la pega de la darrera Lligà i Champions. El 2-6, càncers remuntats, centenars de gols, exhibicions i patiments. Stranford Bridge i la seva cursa, el porter suplent, l'amic segon entrenador, Wembley Roma, Paris, llàgrimes de felicitat i humilitat en els seus cracks. 20 nois de la Pedrera al primer equip, alguns consolidats campions del mon. I disciplina ferrea i professional amb les vaques sagrades. Deia un amic, se vende gavarra por cese de sus funciones.No home, sou molt joves i cal trobar el vostre Pep que un pugui fer tan grans com ho som ara mateix nosaltres. Fins aviat Guardiola i Sala. Se que mai te'n aniràs prou lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada