Com sempre no guanya el que juga millor sinó el mes intel.ligent. Perquè no hi ha nomes una manera de jugar, no hi han formules màgiques. I si algú es pensa que la inventat, un altre arribara que la millorara o neutralitzara. Si no fos així el joc perdria gracia, Es com si visquéssim permanenment en la mateixa lliga. De vegades s'ha d'enfortir la defensa i endarrerir els dos pivots, però com que aleshores apareixen els lesionats i que els nous fitxatges encara no funcionen, comencen ha haver hi menys gols a favor i els mateixos en contra. Aleshores es canvia el xip. Si l'atac funcionava mes o menys calia mirar si era bon negoci marcar un gol mes que el contrari.Aleshores es marquen mes gols en 10 partits que en 25 i el mes important en totes les sortides gracies a un trio atacant desequilibrant. Si això va be no s'ha de canviar en partits diferents. No crec en l'adaptacio al rivals especials. De vegades s'enten el conjunt de notes i solistes que dirigeixes tard. I es aleshores quan un nou director que arriba sap que ja te les peces, els instruments i els intèrprets adients i amb la partitura apresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada