faràs sis mesos a fi de mes. I esta d'allo mes espavilada. Serà per recordar com el miraves l'Ares, que pretenia olorar te de tan aprop que casi et llepava amb el morro humit. Tu ni espantar te. Mirant el entre curiosa i divertida. I algun cop amb intenció de tocar lo, xop com anava de mullarse al jardí. Sembla que ser mes o menys sensible a les carícies, els massatges o les pessigolles també es herència genètica. Ho explica un estudi de Plos Biology segons el qual tots els sentits i habilitats cognitives depenen dels gens. I els gens de la oida i el tacte son comuns. Les vibracions i els impulsos sobre la pell, els canvis de pressió, es capten també per aquest sentit. La comprovació final es que els que tenen millor oïda son mes sensibles al tacte.I sent molt be, especialment quan et cantem quiero marxa marxa....Migdiada no gaire perquè et feia molta gracia veuren's a tots reunits, parlant i explicant acudits. O cantant el drac ferotge, la bicicleta ding ding ....o els titelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada