S'acaba la temporada quan ve l'estiu de sol esferidor.La crisi ha escurçat la temporada i els grans exits prorrogats son l'única opcio. El aficionat irreductible li queda encara Agost, la llarga comedia acida de Tracy Letts que ha esdevingut l'obra mes vista del TNC. I encara es pot refugiar a l'ombra de Els jugadors, Campanades de boda, Litus, Burundanga o Celobert.Son les obres selectes que encara separan els verds cultius de la sorra abrasadora. I algun festival. El Temporada Alta de Girona que ens posara a l'aparador internacional. Sense comptar amb La casa sota la sorra del Carbo al Borras.La formula nostre de teatre, no a sabut superar el public eminenment local, sense arribar una poblacio pasatgera ni superar un territori determinat. Es encessita una mica mes de masa critica per ser rendibles.L'euroregio no funciona per el nostre teatre i ho constata l'Stage Entertainment i ho ratifica el trist resultat de Els miserables i d'altres musical a la nostre cartellera. Busquem altre vegada la complicitat cultural entre el Grec i el barcelonins per superar el minvat ajut economic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada