dilluns, 27 d’agost del 2012

els disminuits

Cal estar en contacte amb ells, per comprendra quantes son les dificultats que han de superar diàriament per les escomeses del entorn que no esta preparat per ells. Cal veure com ho fa la Rosa ara, lo complicats que son alguns en les seves relacions personals, pel sol fet de sentir se diferents. Ja fa temps que hem procurat allunyar del nostre repertori aquells acudits que feien al.lusio a les limitacions i que mai son benvolents, mai. Tampoc riem ja d¡quan una persona es cau, Per exemple estem contents ara perquè el rei d'espanya ja fa 15 dies que no cau. Ay!, perdo. I tampoc utilitzem frases com aquella de que s'agafa abans a un mentider....Dic tot això perquè el president del comitè paralimpic hispànic, un imbecil sense referències, en la presentació de la delegació que competira a Londres 2012, davant del president del govern, va deixar anar que lluitarien i defensarien els colors amb la roja coja... Una orgia d'ofenses a tots els cec, mancs i deficients mentals que amb una il.lusio que no podem ni mesurar es disposen a fer segurament el mes important de la seva excepcional vida. Suposem que a la ceremonia d'inauguracio, els que pugin, es tiraran pastissos de nata per sobre i aquest superdotat de la paraula, dimitira. O no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada