Just tornar de la Costa Brava, la Rosa tenia un casament per fer i això sempre comporta un cert nerviosisme. Tot va anar be. I l'endema amunt altre vegada cap a Girona a visitar amb els amics del Cine Club, el Museu del Cine. A pocs dies de la mort del seu fundador, Tomàs Malloll, nosaltres cap allà a aprendre com va començar això de la calmara fosca i la imatge en moviment en un visita guiada per aprofitar mes l'avinentessa. Del teatre de les ombres xineses per la camara fosca passem a la llanterna màgica i les caixes d'optica, Fins que uns senyors amb paciencia crec que Niepce i Daguerre aconsegueixen fixar durant nomes mitja hora la primera fotografia. Les joguines d'optica endegant la cursa per la imatge en moviment fins que Lumiere fa la primera projecció i Melies i Chomon s'adonen de les possibilitats sentant les bases del dibuixos animats d'ara. Les eines del cinema i els efectes especials ens deixen davant del cine NIC. Un projector amb manivela que l'avi feia córrer de petit per veure un elefant caminar o uns nens ballar. Un bon àpat a la plaça, al Boira, on per cert tenien la meva aigua Vivaris i tot, va donar pas a una passejada per la catedral a la que nosaltres ja no varem arribar. Peró aquesta setmana també ha passat una cosa terrible que t'explicare demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada