Varem anar a veure al Quim Masferrer, componen del teatre de guerrilla que ara una obra sol. Durant una hora i mitja, que es que li diuen que li queda de vida, parla amb el public, fa demostracions de ball amb la cadira de rodes o escolta la seves tres cançons preferides. De tant en tan passa un home vestit de negre que es el temps imparable i li senyala el que li queda. Home em va recordar bastant a mi a l'hospital. La millor musica per mi la de JOhnny Cash,quan ell recorre carretera i camins per escapar de la seva hora. Molt bo quan parla de desfogar se, tipus les multes ja les pagara qui sigui, la hipoteca, la llum, la RENFE, empreses varies a qui uns calvos interessants. Parla del critic amagat entre el public que viu del treball dels altres, de lo famós que es faria si fes volar el pavelló esportiu de Llissa,-preguntat el public nomes un volia ser famos d'aquesta manera,- i parla també amb el Senyor per aclarir els 4 dubtes que tots els creients tenen. Actualitzat el llarg monòleg amb les darreres noticiàs, boda, de la filla del Mas, Concert al Camp Nou, expresaba les seves contradiccions quan deia que de petit volia ser torero i transformen el pijama i la bata en un autentic vestit del 'art de matar.Peró el millor per mi va ser l'odi i la mania que expressava per el seu cosí matern i tota la família de la mare. Cru, divertit, incisiu, físic, un bon actor dominant el tempo del escenari. Fins que el rellotge electrònic del telo li posa 00.00.00. i acluca el cap. Aplaudiments a dojo i no se quantes sortides a saludar. 100 vallesans que ens varem passar d'allo mes be. I amb la mort que ja es dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada