Avui els pares fan 3 anys de casats. Ho van fer en una festa que no oblidaré mai i que va ser uns dels moments mes feliços de la meva existència. El 5 hagués fet 40 anys de la boda de l'avi. Com ho hagués estat de la del Pau i ho sera amb la del Kevin. Tot i que no he anat a gaires, moltes han estat segones núpcies d'amics, m'agraden les bodes, començant per la de El graduado que fa plorar molt. I demà el dia D, Diada. La Via Catalana se la juga a les Terres de l'Ebre,com el 39. Sembla que es alla on hi poden haver hi enfrontaments amb les fatxes i on la Guàrdia civil ho ha prohibit per evitar problemes de transit i humans diuen. Allà era on el Llach i el Carlos Santos es donarien les mans. Segueixo dient que tenim prou feina amb nosaltres per "perdre el temps" amb els valencians que de moment son com son. Si que hi ha unes minories que s'han d'ajudar, també hi son a les balears i al a Catalunya nord, però encara no som tan forts. Les terres de l'Ebre han et un gir cap la democràcia desprès d'haver patit el procés del transvasament i a veure afeblida la seva economia I tenen complexes de que el centralisme Català els veu com els indis de les praderes americanes. El cert es que la joventut ja ho veus mes com a victimisme que com a maltractament. Doncs es una altre vegada al riu on la via se la juga.Ells fan l'esforç de abandonar el clientelisme, ara som nosaltres i les crides avui van en aquest sentit, per fer nos forts agafant les mans als valencians de bona voluntat. Que els ches vulguin que no passi res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada