Em diuen que t'ho estàs passant d'allo mes be a Menorca. Avui vas a sopar amb els tiets i l'Irene. No preguntes per l'avi perquè estàs molt atenta a la pel.licula El gran dictador del Chaplin que projecten en una tele del restaurant. Tu ja saps el tranquils que estem aquí. On podem escriure i llegir mirant la piscina i els pins. Peró hi han les mosques. Petites i negres, jo crec que mosseguen i son absolutament tenaces i constants. Quan et descobreixen ja pot marxar. No saben llegir però es posen sobre el teclat. O sobre la mica de ferida que tens a la ma o el braç. Perquè no en tenen prou com els ocells, amb les engrunes de l'esmorçar en lloc de convertir els nostres cossos en pistes d'aterratge. I tots hem de confesar les bufetades que ens hem donat quan ja pensàvem que se'n havia anat per la finestra. Si al menys es posessin en la linea que estem llegint i ens ajudessin a no perdre's. I el pitjor es que s'amaguen a qualsevol lloc. Es impossible veure les. I si et dediques a molestar les tu amb spray, la gent et diu de tot, el mínim assesi.Mira que hi han habitacions en una casa i metres de carrer. Doncs els hi agrada estar allà on son menys ben rebudes. Lo dit, constants i mal educades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada