Em cau be aquesta dona. En una Europa esgotada economicament, ella proposa al seu programa, vendre cotxes, mes encara, controlar les despeses i tot i així ser feliç. Diuen que la filla petita del editor el Die Zeit, passejant va veure uns cartells d'ella i va preguntar. Aquesta senyora es la presidenta del mon?. Encara no però ha canviat alemanya. Ara governa sense fills amb els socialdemocrates, te un ministre d'Exteriors homosexual, un vicecanciller vietnamita i aixo si que es evolució. L'atrau tot l'anglosaxo abans que lo gal. I vol Anglaterra dins la comunitat i els canviara competències per tracte fiscal. Vol competitivitat i no s militarista ni intervencionista. Busca un equilibri mundial liderat per els EUA amb límits, Busca una Alemanya mes forta en un mon mes lliure.Funambulista entre la presio fiscal i el euro, amb els nous resultats electorals podrà ser i entendre mes el lent creixement de paissos com Grècia. Molts comentaristes creuen que ja s'ha desprès de totes les seves capes i ara es l'autentica Merkel, sense dramatismes, El Procés de normalitat i orgull dels país l'ha acabat ella desprès de la guerra. Adenauer, Brand i el miracles de la unificació, ho ha acabat ella fent del país una terra estable, rica, amb una atur del 5% i un bon creixement. Lider oriental i prudent, pragmàtica i sense angoixa, cap a la prosperitat, si pot ser de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada