L'avi va anar als primers que es van fer a BCN. Eren quasi tots al Palau i tocaven gent com Gerry Mulligan, Paul Desmond, Miles Davis o un jovenissim Chick Corea. Ara, com tot, ha canviat. Toquen a qualsevol bar, llocs que no saps ni on son. Peró el jazz es així. Es fica per tot arreu,es senzill i pobre i arriba a totes les clases. Ja no es de les elits com l'opera diran alguns.Peró ara comença la 45 edició. Hi ha Ravi Coltrane, fill de John i admirador del desaparegut Michael Becker i com jo pensa que el jazz hom l'expressa igual. Junt amb Joe Lovano son els tres principals saxofonistes del festival. Tocaran acompanyats de Phil Markowitz, pianista, el baixista Cecil Mc Ree i el bateria Billy Hart. Igual que el tercer, Dave Liebman, Sazophone Summit, son seguidors de la musica de Carolina del Nord. El seu projecte el defineixen senzill i complexe a l'hora, i sobretot molt melòdic. Un disc seu el poder trobar a Gahering of sprits (2004) i també Seraphic light (2007). Ells doncs inauguraran el festival al Teatre Auditori de Terrassa amb Meditations suite i Visitation entre d'altres Un homenatge al autor de A love supreme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada