Quan es va saber la noticia hom va preguntar si hi era la Camacho. Hi era però ella no els va ensenyar. Eren tres joves feministes que han agafat la torxa de les velles reivindicacions. Son las Femen del segle XXI que han volgut donar un cop de puny sobre la taula dels drets de les dones cridant "L'avortament es sagrat". Van començar malament a Ucrania, trencant una creu que recordava els catòlics represaliats per l'estalinisme. Pero desprès han fet accions valentes. Com despullar se a Tunisica per reivindicar l'activista Amina Tayler.El lema "el mes cos es meu" I aixo es un país on per molt menys com a ella , et lapiden i et fuetegen les vegades que faci falta per saciar la sed de sang. El seu cos es una carga de profunditat. Porten al canell Lluita, llibertat i nudisme. No frivolitzen el missatge. Si el seu cos serveix fins per vendre cotxes, com no servira per reivindicar les seves vides. En tot cas la bandera republicana nomes tapava un pit de la Mariana. Son valentes i provocadores i patiran mes repressio, nomes per això.Son les primeres sufragistes del XXI en un mon on les noies com elles nomes pensen en operar se i canviar se la mida del sensible i meravellós atribut. que ves per on ara es un crit de lluita reivindicatiu.I qui no plora no mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada