la lliura

Escòcia haurà de cedir sobirania si vol mantenir la lliura esterlina. El governador del Banc d'Angleterra ho ha advertit a Luxemburg i ha demana que negociïn abans de la consulta. Li costara una bona part de la llibertat sobre la tributació i la despesa. El governador, canadenc, va treure un tema que es perfila clau en la campanya perla independencia. Va dir que caldria considerar la possibilitat de fer com a la Unió europea, però que calia valorar els riscos que hi havia però sobre tot si no s'estableixen criteris per evitar la fragmentacio financera i les divergencies econòmiques.Les bases necesaries han de ser duradores. Escòcia va intepretar el discurs com una lloança als beneficis de la Unió monetària. La lliure compartida benefica a ambdós. Per la promoció de la inversió i l'eliminacio dels costos de transsaccio. Escòcia independent controlaria el 100% dels seus ingressos en comparació del 7% actual. Els dels no van dir que el discurs desmontava les propostes dels independentistes i el govern de Cameron no es van mostrar gens sorpresos per el discurs.

l'iceberg

Diu Salvador Cardús que ja desglaça. Que el poder s'esta reorganitzant i la punta, al desglaçarsa, deixa veure el fons que es el que pesa. Vet aquí que canvia el cap de la Vanguardia, el del Barça, substitueixen als líders de la extrema dreta, de les entitats financeres i ara el del imcombustible El Mundo. La temperatura del sobiranisme fa que el poder polític institucionalitzat es desmoroni i de moment es substituexi per un altre mes amable. I els poders ocults que emergeixen queden a la llum publica i al menys han de presentarse sinó donar alguna explicació.Podrem gaudir d'algunes vergonyes dels poders fàctics. Caldrà veure si el poder polític també molt desgastat es capaç de plantar los cara.I encara mes, domesticar les feres.Perquè no hem d'oblidar que els únics que els poden posar en dificultats als poderosos es un sistema democràtic solid. No que la Camacho no es presenti a declarar al parlament. Ara es la oportunitat d'aconseguir un poder politic institucionalitzat, honest i respectat, I hem de començar per les eleccions europees.

el pais dels hobbits

Es com titula l'article el Carles Boix des de Princenton que ja t'he n'e parlat alguana vegada. Denuncia una hipòtesi que treuen ara els espanyols de que sense el decret de Nova Planta, Catalunya s'hauria perdut la revolució industrial. Tesi defensada per un matemàtic espanyol que no citaré i que es va fer famós per encunyar l'expressio elits castisses o extractores per parlar de  les clases que dominen l'estat espanyol i que l'han dut a la bombolla immobiliaria i a la crisi. Aquest concepte deriva del llibre Why nations fail que defense les institucions parlamentaries com a motor centro del creixement. Fa referència explicita las parlaments britànic i holandes com a causa primera de la revolució industrial. Peró els contraposa a Monarquies com la espanyol. Una contradiccio en la utilització de les fonts que resulta tan estranya com incomprensible en un catedràtic. 

protagonista

Es una idea que va tenir l'avi i el seu amic Jaume Molera fa molt de temps. Era ajudar a recordar la vida de la gent, amb dades i dates i escriura li la seva biografia.Regularment es creant empreses que ho fan però a la fi s'avorreixen.Ara ni ha una que no s'avorreix, Demana 600 imputs al biografiat o a la família i amics, i en una setmana, com que els hi regalen la inspiració, t'escriuen la teva vida fins a ferte plorar i tot. Tinguis l'edat que tinguis.Cal estudiar la manera de parlar del client i el to en que comunica el missatge.A la fi es posar musica a una manera d'expressar se. L'empresa Tocalilafibra fa cançons per el personatge. No nomes s'adrecen a adults. També han fet fa poc un conte sobre l'adopcio d'una nena africana, que tambe il.lustren amb una mena de màgia. De fet creen un nou personatge a partir de fotografies i procuren que s'assembli el màxim al original. La biografia pot tenir caire d'aventura, o fins tot romantic o eròtic.Sis escriptors aportant la seva qualitat literària. Les seves obre tenen qualitat de mercat i poden arribar aquí no llegeix gaire. El ideòleg de Tuprotagonista construeixen aquest personatge de ficció que es una experiència irrepetible. Els títols dels contes poden ser tals com L'Annia, Sant Jordi i el drac o L'Annia i els seus amics van A Bigues.

Josep Maria Uret'

Es un bon amic meu. Es el cap d'economia de El Periodico i el vaig substituir quan va acabar el seu mandat com a President de l?AGIC, associació catalana de gabinets de Premsa.De laqual encara en soc. Ell i la seva primera dona va ser l'últim sopar oficial a Aiguafreda jo casat. L'he empipat desprès poques vegades. Sempre que he necessitat alguna informació difícil d'aconseguir.Ingenios sempre si li preguntaves per un personatge que havia assolit un càrrec d'economista et deia: Home! fins ara estava en una ferreteria entre aixetes i tubàries. Ara comenta l'Atur. Diu que sempre hi han mes ombres que llums. I que l'ocupacio creada es mes precària, parcial i temporal que l'anterior. Si es crean llocs laborals com diu l'EPA , la P i a A son el subjecte actiu  que s'ha d'analitar.Si que ha disminuït l'atur en 250000 llocs, però aquests han destruït ocupació futura i sinó quan passius continuen des de desembre.El got es mig buit. S'omple gota a gota i el degoteig mai es una tendència. Això es el que ha fet arribar als diaris Joan Coscubiela, advertint que no es podia esperar a interpretar correctament les date estadístiques. Fam com aquells que obren la aixeta, deixen correr aigua un parell de segons i despres acaben d'omplir. Higiene?, sostenibilitat?. Com l'emisio d'ahir del ministeri,, primer l'aigua fluia, els gots indicaven una reduccio de la desocupació i nosaltres.no hi érem.

Cendres

El pasado viernes asistímos a una modesta, peculiar e interesante representación teatral en el Cafè-Teatre La fonteta de Sant Feliiu de Codines. Se trata del primer montaje de una compañía del Moianès llamada Arbredecabra y es el resultado de la fusión de diversos fragmentos de varias obras de Bertolt Brecht. Como no podía ser de otra manera, su argumento es brechtianamente conciso: tres prostitutas ofrecen sus servicios en el vagón de un tren en plena Segunda Guerra Mundial.

Cendres se propone como una representación que rompe las fronteras del escenario para promover la agitación activa del público y así hacer, entre otras cosas, más próximo el discurso dramático. De este modo cada puesta en escena corre el grato riesgo de ser bastante diferente a la precedente. En consecuencia, el resultado depende siempre en buena medida de la respuesta de los asistentes a cada actuación. El riesgo no es despreciable, pero en mi opinión merece la pena exponerse a él sin reparos. Y lo digo con conocimiento de causa, puesto que la sesión a la que yo asistí contó con no mucho y más bien gélido público, circunstancia que lamenté ya que que me consta que en otras ocasiones el desmadre ha sido mayor y la satisfacción general, de público y actores, considerable.

Como puede suponerse, Cendres ofrece muchos de los recursos formales y estéticos predilectos de Brecht, así como un texto que posee por sí mismo un peso tremendo teñido de melancolía y refrendado en una parte nada desdeñable por su posible extrapolación a nuestro tiempo, es decir, por su actualidad. En cualquier caso, quien decida ir a ver Cendres tal vez quiera saber que en ella encontrará humor cabaretero tendente a más de una desinhibición y asimismo canciones que conducen bellamente a la tristeza, pero también una reflexión sostenida, cerebral y diáfana no precisamente festiva. Y es que bien poco festiva puede resultar la constatación, tan contemporánea, de que cualquier ser humano es perfectamente intercambiable por otro mediante la indiferencia más rotunda que quepa imaginar. Tal es el valor de la vida humana desde hace décadas en nuestro mundo mercantilmente hedonista caracterizado por lo que el filósofo  Slavoj Žižek ha denominado, con buena puntería descriptiva, “la metástasis del goce”.

El sabroso potaje brechtiano de Cendres, realizado por Araceli Enrech, no carece de virtudes, pero al mismo tiempo adolece de un punto débil: algunos eslabones de la cadena narrativa no están bien remachados, lo cual lastra un poco, de forma puntual, la ilación narrativa. En cuanto a los tres actores -Sílvia Martín, Joan Adrover y Laia Costa-, dan vida a sus personajes con una pericia técnica muy por encima del mero aprobado y de mucho de lo que se da por bueno por estos andurriales nuestros. Lo cual resulta muy meritorio, puesto que del trío que forma Arbredecabra sólo una de sus integrantes, Martín, es actriz profesional.

la querella

Sento l'enrenou del Barça. Segur que no hi ha res i si algú hi ha darrera, sigui Madrid, sigui Laporta. Per m'agrada la rapidesa amb que aquests executius, líders amb les seves empreses resolen les baixes. Ara Jordi Mestre fara de Bartomeu i el demès ja no corra tanta pressa.Mestre coordinava fins ara el futbol base i el filial.L'equip segueix igual liderat per Antoni Rosich. Un altre equip prepara el referèndum per la nova ubicacio o remodelació el camp. Mentre el Sandro, jo diria pobre perque em cau be surt per la porta de darrera amb les seves 9 denuncies als mossos per perdigonades a la família. Han passat els temps dels senyor, Carreras,, Montal, Llaudet i fins i tot els dels morenos del nuñez, que si en feies alguna et feien la cara nova a una cantonada del estadi. I ves a saber si no feies rappel per Garraf. Potser la seguretat de tots i ha tingut a veure.Peró el cert es que a Madrid això no hagues passat. Ells no tenen un Jordi Cases, farmacèutic de Esparraguera, independentista que sol anar a preguntar una dotzena de vegades al camp coses de les diferentes àrees. Això es la grandesa del Barça.Un soci excesivament gelos diu ara que pot retirar la denuncia. El mal ja esta fet,encara que com diu tata Martino, a lo millor el canvi fa anar millor encara al Barça. No ho sabem. Ni a on declara Rosell.Ni si s'imputa a Bartomeu i Faus per firmar. El seu advocat li recomana que aturi ara ja tot el que pugui. Peró la campanya del 2016 ja ha començat. Els cadidats han encetat el discurs de que la actual junta no esta legitmitzada. lo qual no es cert. El 61% dels vots l'avalen i te un mandat de 6anys que com en la política si es pot s'ha de complir. El demès es tenir al club distret i el Madrid avui ja es lider virtual. O sigui que al Lloro. Recordeu?

els valors

Deia algú proper, que allò de que mes se'n parla ,mes buit se'n esta.Diners no en tens. amor, tampoc, salut menys,... I ara hom parla dels valors. Qualsevol president de qualsevol cosa s'omple la boda dels valors que te ell i la seva companyia i desprès sol acabar malament. E millor serà que no ens en parlin i que els prenguem per nosaltres mateixos. Ho dic arran del canvi de presidència del Barça, que personalment em sembla ben fet com tots els canvis forçats fets darrerament.Si que inculquen uns valors als nois que e petits començen a l'escola del Barça, però també hi han hagut zones grises i preguntes sense respostes a l'ambit dels despatxos. Se'n va el sandrusko i arriba el Barto. Estil diferents i molta mes presencia a i aplom en el nou. Deixar fer una roda de premsa de mes de 2 hores, catala i castella, parla 4 idiomes, te empreses a tots els aeroports del mon, va contestar que la trucada del Madrid per felicitarlo estava entre els 380 washapps o les 190 missatges o les 82 perdudes va tenir gracia, així com quan va explicar que el contracte del Neymar era ingenieria científica, ell es enginyer i Esade, que ho havien fet academicament i no xupan un bolígraf. Es important que no facin eleccions, ells son electes encara per 2 anys mes i tot el que conseguiriem seria liar la part esportiva, una que s'ha cobert immediatament la seva plaça. Temps hi haurà. Trucara al soci del merder, i ara amb permís se' li tornara a explicar tot. Preguntat si seria nou candidat, va dir que no, que ja era president i que n o pensava convocar eleccions fins el 2016. La meva teoria es que es van canviant presidents per preparar l'ingres a la independencia. La Vanguardia, el Barça, ...ara La Caixa?....Nous valors com diuen en esports.

Jaume Figueres

Es el critic mes veterà de Catalunya en aquests moments. El seu programa Cinema 3 el maig farà 30 anys. varem estar apunt de col.laborar en un programa a Radio Barcelona, però finalment el grup del circulo A, molt tancat van dir que si en donàvem la col.laboracio ells plegaven la ventana indiscreta. De totes maneres mantenim una bona relació i em va tenir la amabilitat de escriurem el pròleg del llibre.Prefereix ser cronista que critic. No se  si vindrà als 25 anys dels Catacric's.I prefereix, ah l'experiencia, ignorar una peli que parlar ne malament. Les seves dues entrevistes preferides son Rita Hayworth i Kim Bassinger. Ara diu que ja no vaga la pena per parlar 3 minuts amb una diva o mite de torn. Si fa una segona part de les seves memòries s'hauran de publicar despres de morir.Com el guio que te al calaix des de sempre.Enyora presentar  els Oscars amb la Garcia Siñeriz, encara que el critic no pot mai una estrella. Ni pensar s'ho ni ser ho. De voler ser psiquiatre ha acabat al consultori del Fotogrames, es Mr. Belvedere.Recorda les tardes del Windsor que nomes tenia llicencia del 46 al 71. Acompanyat per els seus pares li semblava entrar en un mon de màgia quan es corrien les cortines. La seva cita es creure en els plaers de la carn i la soledat irrenunciable de l'anima. Quan Truffaut va venir a BCN li va caure als peus. La seva entrevista impossible de moment Lars Von Trier. Peró ni per tres minuts no hi aniria.

emmudir

Es el que ha obligat ha fer el govern espanyol a Catalunya Radio al Paia Valencia. El denunciant ho celebrava ahir com un cop dur contra el catalanisme. Accio cultural ha desconectat per no haver de pagar unes multes milionaries. La denunica l'havia posat el Cicul Civic Valencia perque la radio vulnerave la llengua i la cultura dels valencians. I ara volen acabar amb les emissions de Castello i Alacant. Catalunya radio era el darrer mitja audiovisual en catala dels 10 que havien tingut. Ara es tornaran a presentar  iniciatives al congres per restablir la connexio i Compromis preguntara si s'actuara amb la mateixa diligencia contra las 300 radios pirates que hi han al Pais Valencia.

Borrell

Va ser un ministre d'Economia serios. Ara discuteix el dèficit fiscal amb Catalunya. Sala Marrin, sempre tan ingenios els hi troba en un article. Tot ve de contestar un article a cuatre mans on Borrell demanava ajut als lectors per trobar els diners. Matin li contesta que quan un país fa servir la ViSA, això ho paga el contribuent. Els 16000 milions son diners gastats per l'Estat amb VISA  en les altres autonomies i que ara carreguem al compte de Catalunya.Si fóssim independents,l'entrada del president i Jonqueres al despatx de Mas Cullell preguntant per els diners, l'economista els hi podria dir Mira, aquí sobre la taula. 16.409 milions, pero que per veurel's, s'ha de treure algú la bena dels ulls.

els TN

Avui han canviat. Peró no tant com em pensava.Abusen dels plans generals, ets pers en l' espai infinit que penso allunya la comunicació que es busca.Com inauguració molt be però hauran de tancar objectius, encara que costi algun calero mes perquè l'estetica  pot espatllar la noticia. I ja et dic que hem canso nomes de veure'ls drets tota l'estona. Els nervis van aprimar una mica la veu de Toni Cruanyes que molt aviat recuperara la seva qualitat i capacitat. Un bon presentador ben be val unes incomoditats al principi. Mantenen el ritme que trencant deliberadament amb un invitat, que aquest si que seu. I també una conexio per preguntar a un personatge de fora del plató.Això el Cruanyes ho clavara.La coloraina i la musica, la veritat fluixes,, Massa pastel, espiritualitat i no mediterrraneitat com deien que volien aconseguir.Els tons càlids son freds, com si ho haguessin pogut acabar.La prova es que millora quan apareixen estadístiques i anagrames que surten del terra  virtual. El rellotge temporitzador ha estat substituït per una cafetera que patrocina el començament amb gotes d'expresso. Tant per l'hora com per el país, donat el que tenen que dir quasi preferiríem un cognac

Dialeg o consult

Diàleg, consulta i dialeg. El Cameron, ja esta minimitzant els costos del procés per distorsionar el mínim la economia del país. Tot i que la intenció de vot escocesa esta estancat. L'oposicio espanyola nomes portara que problemes. I mes si finalment Catalunya s'independitzaho . Perquè haurà de negociar el deute per tornara entrar a Europa, no haurà fet els deures i tota sola no podrà assumir tot el deute que li pertoca. La consulta i el compromís de respectar el seu resultat evitaria un munt de problemes.Tots aquells que hi veuen fantasmes per els seus interessos i aquells que els provoquen per interessos com les agencies de ratings que de fet no son ningú i no voten. Tots amenacen en  les terribles consecuencies per ambdós paissos.Amb un acord previ donarien senyals al mon de que la solució es possible i de que amb qualsevol resultat hi haura acord.I en el cas de secessió es podrien trobar mes solucions per el presumible desgavell de l'economia espanyola. Consulta no es necesariament independencia. Precisament es perquè els unionistes es puguin expressar també i dir la seva amb arguments democràtics. Permeten la consulta, durant la campanya s'establirien ponts i diàlegs entre els votants i així no nomes els polítics dialogarien. Com al Regne Unit.

Sundance

Es el festival que va fundar Robert Redford en una estació d'esqui que atreu 45000 persones i 2000 voluntaris. Ara el dirigeix John Cooper, discret home de cine que com a veterà sap que el repte es mantenir se davant als competidors mes comercials. Es renta continuament les mans per no agafar la grip diu i procura presentar el màxim nombre de pel·lícules,The greee prince inaugurara aquesta historia de espiàs israelites i també ha intentat colar films de dones i gais. De vegades desapareix a l'hotel esperant tornar a la discreccio del seu Los Angeles. El festival s'havia acomodat amb el indies i la poca feina de Gilmore. Cooper era mes tímid, però feia des de 25 anys tota la feina, A manca de  vendre dvd's s va concentrar en recuperar la marca original del festival, assegurant així la seva supervivencia. S'ajuda amb les xarxes perque aquestes a Sundance poden fer te marcir o florir i ser descobert.El lema seria ara joventut i rebel.lio ala trentena. Comença doncs el Sundance a Park City (Utah) sense la presencia de Redford. (77) que no pensa anar a cap altre lloc. 121 pel.licules de 4000 donen per molt, menys per esquiar. 

Nest Labs

Es una empresa que ha comprat Google per 2300 milions. Es una fabricant de termometres i alarmes d'incendis i aixo podran saber quan ens anem a dormir, ves a saber perque. L'objectiu es tecnificar la casa, fet que nomes tenen un 2% de la poblacio, encara que un 30 per ho accepterien.Per exemple podries saber per el mobil quina temperatura tens a casa.Perdem intimitat pero es milloraran els serveis que s'ofereixin.Tambe detectarem si obrim o tanquem la porta o si hi hagues fum.Google ho vol saber tot de nosaltres.Nest es va fundar el 2012 i semblara que sigui operant sola. Despres de trovar nos la casa, ara ja ens fiquen al llit. Fantastic.

Oscar Cadiach

Li manca un 8000 per ser el primer alpinista catala que els hagi fet tots i tambe vol obrir una nova ruta entre muntanyes.El mateix diu que la muntanya et fa apreciar mes les coses del  dia a dia. Pero no cal anar molt lluny. A Catalunya hi han muntanyes on tambe podem fer cims interessants. Per fer el Brad Peak que li falta, nomes necessita 6000 euros perque va sol. Ja ho va intentar una vegada i no va poder culminar.  Per la Via LActea, van tres, permisos, Nepal i Tibet, fan uns 50000. Una ruta que tarda 7 dieseen ferse a bon ritme. De fet ja ha obert dues noves vies i diu que aixo ajuda al alpinisme.Dels alpinistes diuen que son els conqueridors de lo inutil o tambe que quan baixen troben la cervessa mes bona.Tot i que la muntanya te risc, sempre si torna si no s'ha passat molt malament.I es que als 8000 estas molt aprop de tot.

deute escoces

Es diumenge. El pare et vindrà a buscar enseguida, ara que ha sortit el sol.Londres i Edimburg ja estan parlant de com pagaran el deute public si Escòcia logra la independencia. Cameron ja ha dit a Europa que ho pagara ell i despres ja ho trobaran. El tresor britànic ja esta calculant quina part del deute, 1,68 bilions d'euros hauria de pagar Escòcia, Això en 14,5 anys que el que te pactat el Regne Unit. El calcul s'haura de fer amb les transferencies fetes des de el 1980. Una altre cosa que es diu es que els interessos per Escòcia serien mes elevats si son independents per això ho pagaria Londres. La quantitat serà el mes difícil de pactar Dur i complicat, però almenys els creditors estan tranquils.Tot ve a demostrar que hi ha d'haver hi un pacte. Si no hi es no hi haurà crèdit per cap de les dues parts. Tu jugant contenta sota les poques encara clapes de solet, com si volen tocar la gaita. Peró com la quota justa, tot es va apropant a la realitat.

Pronostic

Suposo que tots dos tenim el mateix desig per l'any 2014. Peró també t'haig de dir que te mal pronòstic.Tot seguira igual o potser una mica millor si tenim en compte e l PIB català, el turisme i la encara capacitat d'exportacio, que hem de dir que l'unic que ha augmentat son els que ja exportaven molt, exporten mes.El meu desig es que arribem a la consulta amb el SI SI i veiem tots clar a on som i perquè hem vingut, Hem de donar la transició per acabada i això no es fàcil. I han situacions que no s'entenen. Han de sortir del forat i tornar a forjar el projecte que tenien que era bo, però que no han sapigut portar a terme. I ho hem de fer tots. Les coses soles no es faran i mai tornaran a ser com abans.Siguem clars. Nomes ens en podem sortir de dues maneres. O fent turisme de low cost sense parar o anar a buscar la tecnologia de segona generacio per construir segones residències.Hem d'apostar per l'educacio i les bones maneres.Som petits, inexperts però bons. Peró aquest tampoc serà l'any de la recuperació. Ni l'altre. Ja saps, 19 dies i 500 nits.

buscan pinyes

L'altre dia estàvem dinant. Varem sentir l'Ares i desprès res. Peró varem notar una cosa estranya i al mirar al jardí hi havia un home de color amb la seva canya de pescar pinyes. Ves a saber que els hi dona alguna empresari desgraciat que els controla per les 4 pinyes que li poden portar. Peró el tema per a mi es el següent. Va entrar perquè son pacients i el gos es va cansar de bordar, Deia el pobre que havia tocat el timbre que no va. Demanava amb llagrimes als ulls que el perdones i li dones permís per agafar les poques pinyes que queden. Pensa que ja les varem podar enguany.. Per entrar havia tingut que obrir la balda. El vaig acompanyar al carrer amb tots els modos però amb tota la duresa de que puc ser capaç, però amb l'anima remoguda per una situació que t'acaba esquitxan al final de la cadena però que no ne'ts en absolut responsable. Des de els dirigents del seu país fins el  imbecil d'aqui que no controlen qui hi ha qui no, qui pot estar i qui no. El vaig deixa a la porta suplicant (comèdia?) i al cap d'una estona va marxar. Si començo la cadena al reves i li donc alguna pinya, es farà cua a la porta. No tinc a les meves mans la solució. Peró algú hi te que fer alguna cosa. I no jo fen me mala sang, renyant a l'Ares que es francès, per haver lo deixat entrar. Es el segon que trec del jardí, per on vull que es passegi ningú que no sigui de casa. Aquest feia mes de 2 metros però es va rendir abans. Estem en un mon on ningú esta del tot al seu lloc.

salaris en especie

El PP se'ls ha carregat. Decret llei i fora. Des de els vals de menjar fins assegurances mediques, tot pagara a la SSSS. Es la fi de les retribucions flexibles.I entren els vals de menjador així com les aportacions de les empreses als plans de pensions dels seus treballadors.. També xecs de guarderia o donació d'accions de la companyia. Diuen, es clar, que aportara mes diners al Seguro, es generaran mes drets futurs tipus pensions i prestacions de desocupació.Es limita quasi totalment l'abast de reducció. Nomes se salven les malalties profesionals i els accidents de treball.

la coalicio

Avui hauràs vist a lo millor que el pare no dorm a casa. Com a la majoria dels estats,els que tenen el poder i fins i tot estan d'acord en molts punts del seu programa, no manen plegat. o fan amb coalició però menor.Amb suport puntuals segons es necessiti.I això nom es ho fan quan l'economia els obliga o hi han unes circumstancies excepcionals. ara de moment, al teu país/casa, no es dona ni una cosa ni l'altre, per tant no cal coalició obligatòria o d'emergencia. Com a Catalunya, tens uns pressupostos mes o menys estables i no hi ha una UNIO que emprenyi molt.Ningú esta prenen bàndol ni  posicionament enfront un fet que com aviat sabràs es molt comú en aquest mon. Passem per amunt d'unes coses, en altre temps sagrades, en nom de la llibertat. La individual, Que es segurament es la que fonamenta l'altre. Sentiràs parlar de fractura social i de debilitats sentimentals,però a tu el que t'interesara de veritat es adaptar te, i procurar entendre, els canvis que de ica en mica et poden succeir. I pensar sobre tot que sempre son per millorar. Tots.Ara tot et sembla d'urgencia, fins que el temps et porti la veritable voluntad de tot l'enrrenou.A les hores estaràs en una bona coalició.La del si vull, que tampoc assegura res.Es el pas de les experiències.

coalicio

De moment no. Mas esta fort, se sent fort. ERC no te pressa i ja li va be donar els suports puntuals per avançar en la consulta sense cremar se. Ara venen les europees. Encara no hi acord, però si proposaran. Fins ara sempre havia guanyat PSC, i aquesta vegada no serà així ni de bon troç Tenien coalició amb Bildu i BNG però l'ha deixada en espera a veure que hi diuen ICV i CUP. Pensa Junqueres que sumen mes anant separat de CIU però amb punts comuns en el programa. Tot podrà canviar desprès del 9N. Peró de moment la idea es esgotar normalment la legislatura el 2016.Hi han mes problemes que solucions, D'una banda escollir quines conselleries, tres m agafaria ERC, Desprès el dur enfrentament amb Unió dins de convergencia i finalment, el canvi de cap de l'oposicio, amb el que no s'hi guanyaria gaira donats els candidats. Incomode tot plegat. Cal mesurar ho molt be.

dia de Reis

Va plorar tot el dia.

la carta als reis

Avui es difícil parlar dels Reis Mags que ens han deixat el carbó de la tristesa sense haver se portat del tot malament. No han pogut fer cas del que ja fa anys demana l' avi per les  cases Salvany. a lo millor l'any vinent. Els Reis de vegades tarden anys en poder portar alguna cosa. A mi em va passar amb el cotxe. Peró ens passa que estem immersos en un Procés d'independencia i no sabem prou angles.Ni de la missa la meitat que deien els meus d'avis.Per això forade context, tothom troba a faltar arguments convincents per tot sigui possible. Segurament el millor esque tot afronti com fins ara, ras i curt. I ens sumen als aires del temps que son els que son, molt possiblement impulsats per els vostres grans. I es que els sentiments no entenen de opcions legals. El cor no es tan retòric com el cap i sempre quedaran mal ens pesi coses sense resposta. Ens fem grans però sempre volem guardar aquell grau d'immaduressa que ens donava la felicitat de veure pastar el  temps quan érem petits com si no anes amb nosaltres.Es pot parlar molt però es parlar per parlar.No cal carregar de raons el que per tothom s millor que sigui de maneres bones i amb una rapida discreccio. Sempre quedara temps per enyorar, si es el cas , el temps malbaratat en dubtes o criteris preestablerts.Els Reis han passat. S'ha pres un whisky i un gintonic. Ja ens van avisar que tot aixo podria passar. Venen Nadals complicats altre vegada.Com deia el meu amic del llibre d'amic, que malgrat tot, inclòs el dolor, les diferències....res ens separi. Ah! i uns mitjons....

venda de marihuana

Des de el dia 1, es ven marihuana legalment a Colorado. S'hi van formar unes cues d'espant amb gent de Texas, i Nebraska a Denver. Amb 21 anys si ets de Colorado pots comprar per us recreatiu 25 grams, si ets forani 7. Encara que hi han veus que parlen de la nocivitat del producte, Business is business i les arques de Colorado ja s'estan omplint amb l'impost. L'edat es vigilada per uns inspectors així com l'etiquetatge. També evitaran que els nens hi accedeixin o venguin els cartels de la droga. A Washington ja fa un any que s'experimentaba. L'esmena 64 regula la venda i l'equipara a l'alcohol. El dimecres verd com l'anomenen ha fet que la venda d'aquesta herba sigui perseguible. 40 establiments van des de el centre de Denver a les altes muntanyes participen en aquest negoci tapat d'experiment social. Ara ja poden fumar sense por a casa seva o fer galetes.La clientela a respòs tot i que els preus, amb els impostos son mes alts que el mercat negre. La llei autoritza fins i tot sis plantes per habitatge. Les llavors fa die que s'han esgotat a la zona.

el gener costerut

Comença la pujada. La llum i l'aigua, encara mes, son les clatellades als pressupostos familiars que ja prou tenen rendes baixes. Menys poder adquisitiu i consum frenat lògicament. Amb això haurem de conviure i tenir ànims i forces per convèncer al mon de que sols ens en podem sortir.Busques coses bones i assequibles. I em quedo amb l'imatge del director del concert d'aquest any nou a Viena, Daniel Baremboin. Saludan un per un a tots els membres de la orquestra. Ganes no en falten. Peró com sempre ens manca de moment el maleit permís. Com ha fet president enviant una carta  a tots els paisos de la UE explicant el que volem.Per reforçar el que allà s'hi diu, tenim unes europees. Si anem junts la imatge es inmillorable i els resultats a la cambra poden ser espectaculars. Europa veuria que anem en serio. Podria pasar com amb Solidaritat Catalana del 1907 que amb el 67% dels vots va treure 41 diputats al congres dels 45.I faríem palesa la nostra força democràtica i pluralitat ideològica. Qui no ha triomfat es l'home del mil.leni. Al mon quasi ningu n'ha parlat. s'haura de millorar. I Letonia, s'incorpora la Eurogrup econòmic. I el primer nen català a nascut a les 12.01a Tarragona i es dirà Tanai. El pare es basc.

any 0 di 1

Hom te la sensació de començar una nova etapa.Amb un reveillon, paraula francesa que vol dir menjar desprès de la mitjanit,  a casa el Shai i la Cecilia, molt familiar, el 2014 ens reb amb: Un discurs d'un president que ho sembla de veritat, que s'ho creu i que centra les seves paraules en demanar a l'Estat, davant d'Europa que ens deixin votar el dret a decidir, la consulta i la doble pregunta. L'any serà dur i fins i tot es va a atrevir a dir que seriem uns bons aliats de l'estat un cop independents.Al mati la Grossa, havia deixat un munt de diners 3 milions al supermercat de Llisa de Munt, i un pessic a 10000 euros  al quiosc on va l'avia a comprar cada dia el diari. I no n'havia agafat per que no son de comprar massa números.No s'havien venut tots els números i quasi 3 milions mes van a deficiències socials. I l'any va tancar amb l'espectacular home del mil.leni. Una estructura enorme humana que posara BCN al mapa dels finals d'anys de relleu i sonats. El ser va ple de homenets que son Fura  dels Baus que van fen coses. N'hi ha un que es el que toca les campanes del raïm i el canvi d'any. Crec que ho repetiran i ho podràs veure millor. I finalment ha aparegut un llibre, amb la vanguardia al darrera titulat, Tot s'ha perdut, on compara la situació actual amb l'any 1934. Doncs no. El 34, la flamarada independentista era consecuencia de uns polítics aïllats i ara es la societat qui ho demanda, amb un ventall molt transversal. Espanya esta en un bucle sentimental que li fa mes difícil la seva capacitat de represio, sempre perillosa. I tambe que actualment hi ha una Europa unificada que pot neutralitzar la Castella de sempre, empobrida i sense força econòmica.Tot plegat vol dir que es difícil però es possible.