L'altre dia estàvem dinant. Varem sentir l'Ares i desprès res. Peró varem notar una cosa estranya i al mirar al jardí hi havia un home de color amb la seva canya de pescar pinyes. Ves a saber que els hi dona alguna empresari desgraciat que els controla per les 4 pinyes que li poden portar. Peró el tema per a mi es el següent. Va entrar perquè son pacients i el gos es va cansar de bordar, Deia el pobre que havia tocat el timbre que no va. Demanava amb llagrimes als ulls que el perdones i li dones permís per agafar les poques pinyes que queden. Pensa que ja les varem podar enguany.. Per entrar havia tingut que obrir la balda. El vaig acompanyar al carrer amb tots els modos però amb tota la duresa de que puc ser capaç, però amb l'anima remoguda per una situació que t'acaba esquitxan al final de la cadena però que no ne'ts en absolut responsable. Des de els dirigents del seu país fins el imbecil d'aqui que no controlen qui hi ha qui no, qui pot estar i qui no. El vaig deixa a la porta suplicant (comèdia?) i al cap d'una estona va marxar. Si començo la cadena al reves i li donc alguna pinya, es farà cua a la porta. No tinc a les meves mans la solució. Peró algú hi te que fer alguna cosa. I no jo fen me mala sang, renyant a l'Ares que es francès, per haver lo deixat entrar. Es el segon que trec del jardí, per on vull que es passegi ningú que no sigui de casa. Aquest feia mes de 2 metros però es va rendir abans. Estem en un mon on ningú esta del tot al seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada