Hom te la sensació de començar una nova etapa.Amb un reveillon, paraula francesa que vol dir menjar desprès de la mitjanit, a casa el Shai i la Cecilia, molt familiar, el 2014 ens reb amb: Un discurs d'un president que ho sembla de veritat, que s'ho creu i que centra les seves paraules en demanar a l'Estat, davant d'Europa que ens deixin votar el dret a decidir, la consulta i la doble pregunta. L'any serà dur i fins i tot es va a atrevir a dir que seriem uns bons aliats de l'estat un cop independents.Al mati la Grossa, havia deixat un munt de diners 3 milions al supermercat de Llisa de Munt, i un pessic a 10000 euros al quiosc on va l'avia a comprar cada dia el diari. I no n'havia agafat per que no son de comprar massa números.No s'havien venut tots els números i quasi 3 milions mes van a deficiències socials. I l'any va tancar amb l'espectacular home del mil.leni. Una estructura enorme humana que posara BCN al mapa dels finals d'anys de relleu i sonats. El ser va ple de homenets que son Fura dels Baus que van fen coses. N'hi ha un que es el que toca les campanes del raïm i el canvi d'any. Crec que ho repetiran i ho podràs veure millor. I finalment ha aparegut un llibre, amb la vanguardia al darrera titulat, Tot s'ha perdut, on compara la situació actual amb l'any 1934. Doncs no. El 34, la flamarada independentista era consecuencia de uns polítics aïllats i ara es la societat qui ho demanda, amb un ventall molt transversal. Espanya esta en un bucle sentimental que li fa mes difícil la seva capacitat de represio, sempre perillosa. I tambe que actualment hi ha una Europa unificada que pot neutralitzar la Castella de sempre, empobrida i sense força econòmica.Tot plegat vol dir que es difícil però es possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada