castig

Es quan es vol fer veure d'una manera expeditiva als nens o grans que han de modificar una pauta de comportament. Ara el ministre espanyol d'educacio, mal educat  ell també, ha tingut que retirar un vídeo on s'explicava diferents càstigs per els nens que feien: si deien una paraulota, 20 abdominals. Si feien soroll, un temps a fora, expulsat del grup per pensar i que tampoc genera consens entre els psicòlegs. Recomanava també pujar i baixar escales i exercia els càstigs mes com una eina de poder que educativa. Els càstigs no han de impedir que el nen faci una activitat que li agrada. Altre cosa es que la regula, com l 'exces de jugar a alguna cosa.Es pensa també que si se surt de classe a de ser amb suport d'un gran que li raoni el perquè. El castig en tot cas ha de ser proporcionat, coherent i sempre a la conducta, mai al nen. El castig físic s'asocia a la humiliació. D'altres pensen que es necesaris per refredar al  i que reflexioni abans de pensar hi. El reconeixement del nen del que ha fet no passa per l'exercici sinó per la paraula. Això no es la mili que si utilitza aquests sistemes masclistes i de subordinacio. L'exercici físic es bo i no es pot etiquetar com a castig. Els professors de gimnàstica no castiguen fen fer sumes als nois. El vídeo en questio es un creative commons pensat perquè tothom aporti qualsevol suggeriment. De moment l'aportacio es que el vídeo s'ha eliminat perquè no resisteix cap anàlisi psicològic seriós.

Tito, Francesc

Que es com li deien a casa. Ens ha deixat un xicot de 45 anys, desprès de 2,5 de lluita contra el càncer linfatic, que ha donat els mes grans èxits a la banqueta del Barça.Com diu el seu amic Pep, volien menjar se el mon i ho van fer. Eren joves i no es podien pensar que els periodistes esportius escriurien un dia noticies d'aquesta mena. Ara tot son excuses, de no haver sabut trobar les paraules de travessar la subtil linea de la privacitat, de no haver encertat el pronòstic. Em commouen les llagrimes crec que sinceres de Busquets, Valdes, Iniesta i el mateix Messi, fills adoptius i professionals d'aquest noi que mai va poder debutar al Barça com a jugador, Ara l'Adria, el seu fill, tindrà l'oportunitat. No falten centrals? Doncs Bartra-Vilanova. Un la treu amb criteri i l'altre, matusser i fort, quadra l'equip contrari davant de l'area i mai perd l'esquena. Ara hom lamenta haver se equivocat en les critiques i en els pronòstics. Si que sempre marxen els millors, Per això els enyorarem tan i tant de temps. Perquè nosaltres per sort, podrem seguir aqui baix repetint erros una i altre vegada malgrat les promeses de esmena.Si Tito hagués estat ahir amb el Pep al camp del Bayern, l'innombrable els hi hagués fet el 4 que va fer?. Mai ho sabrem. Peró això com va ajudar a Villareal, ahir la tristesa va pesar molt sobre les idees del Pep. Ens deixa uns nanos molt ferms, uns amics que ens ajudaran a recordar lo amb les seves actuacions i la idea de que els golafres, nois de la masia que han de menjar el que porten els caps de setmana dels magnífics pobles catalans, diran com aquell entrenador, futbol es futbol.

manent

Acaba de desapareixer també l'Albert Manent, escriptor i intelectual Català, estudiós de els 4 reedicions  de les Obres completes de Joan Maragall, fet que nomes s'havia donat amb Verdaguer. La profunditat dels seu estudi va arribara reclamar que se'n prepares una edició critica, i considerar si les que componien l'edicio eren revisades per el mateix autor i quan i a on havien estat publicades per darrera vegada, com era el Cas de L'esglesia cremada.Així com l'aportacio dels estudis maragallians de l'estranger. Reclamava també l'edicio de l'obra de Joan Benet, Maragall i la setmana tràgica. Amb tot això Manent creia que es podria donar una imatge nova, una sintesi del seu pensament de qui com deia Josep Carner "Generós conseller de la ciutadania, indispensable encoratjador de tota alta empresa, administrador de somnis col.lectius i ètic redreçador de senys i voluntats. A articles com El sentiment de Pàtria,La ciutat del perdo, o Conversa bilingüe i apareixen els mateixos planys, preocupacions i problemes que ara.En Joan Maragall i han moments profètics, que ens remouen i ens interpreten fins que s'enfada i aleshores esdeve un flagel com los prediques de Savonarola. Això escrivia Albert Manent el 1961 a Serra d'Or. Com aquell que diu estem igual però ell ja no pot treballar hi.

el contla

L'endema de Sant Jordi vaig anar a la teva llar d'infants (Guarderia) per explicar te  un conte. Primer parlavem de la Capuxeta vermella. Peró a l'avi no li agradava, tanta sang, tants morts, la panxa plena de pedres, el caçador que el tira al riu per ofegar lo. Mira no em venia de gust. Finalment, deixant de banda el gat amb botes i la puntaire ens varem decidir per el patufet, la versio mes nostrada que vaig trobar a Internet. Entro en una guarderia que era com un pis, m'assento al bell mig de l'habitacio  tots els teus companys em portaven els seus dibuixos, preludi del global que m'havieu fet tots. Comença el conte, no se si se'm entén gaire i desprès, tots sentats a la paret tu i jo repartim unes galetes tosta rica i nada mas, dues per nen. A l'avi lògicament no li vas fer gaira cas per que tu el que volies es sentar te al costat de la Manuela. Ens despedim perquè us prepareu per anar al pati que jo ja no puc veure i ens dic adeu a la vostre monitora la Pat. Malgrat les diferències entre publica i privada, el tema econòmic sempre es cabdal al 'hora d'escollir una llar d'infants. I es valora moltissim la proximitat. El teu Pam i Pipa es a no 10 minuts de casa, Providencia, 21. A la classe La pluja hi hauria d'haver hi, i j crec que mes o menys hi es, un personal format, tracte càlid, projecte pedagògic, espai net i segur, pati, relació amb els pares i un preu a to. Cap mes avi es veu que va anar a llegir. Devia ser aprendre a controlar la impaciencia cosa que vosaltres vareu fer molt be. I havia multiculturalitat, amb el Derek, el nen guapissim de color, el Quim, el Nil, i d'altres.  Compartiu coses i prestàveu molta atenció.Les galetes hi havia qui se les guardava per desprès al cangur del davantal. Us imagino aprenen a recollir les joguines abans d'anar a dormir els que us quedeu a dinar. I abans de jugar al pati, rentar se les mans i fer un llarg pipi. I jugar molt, amb la natura,amb plàstica, fent gimnàs, escoltant musica o fent la directament i llegir. O de moment escoltar algun conta ben explicat.Patim, patam , patum....

adeu Tito

S'ha mort finalment el Tito Vilanova. Algú sabrà ara a qui li va posar el dir a l'ull. Jo nomes us puc deixar aquí un magnific article del Emilio Perez de Rozas. I que a la penya es faci un minut de silenci el diumenge.
 Se lo contaba, aquel 24 de abril del 2012, Andoni Zubizarreta aPep Guardiola en el vuelo Barcelona-Milán. El gran vasco le explicaba al 'mago' de Santpedor el cabreo de Marcelo Bielsa cuando la UEFA, tras sancionar al Fenerbahçe y sustituirlo por el Trabzonspor en la Champions, clasificó al Athletic para la siguiente ronda de la Europa League sin jugar. "Bielsa --le contaba Zubi a Guardiola-- dijo que eso no le gustaba porque el fútbol, como la vida, al final, tarde o temprano, te acaba cobrando esos regalos".Los dos se miraron y descubrieron que por su mente discurría idéntica reflexión: alguien nos está pasando factura por ganar tanto, por ser tan buenos, tan elogiados. Las enfermedades de Éric Abidal y Tito Vilanova les quitaban el sueño e, incluso, llegaron a pensar, los dos, que, a ese precio, preferían dejar de ganar.

Vilanova, el segundo apellido de Pep, el técnico que llegaba el primero (o segundo, o al mismo tiempo, pues Guardiola también madrugaba, también) a la Ciutat Esportiva Joan Gamper y se iba el último, muchas veces porque se quedaba a ver entrenar a su hijo Adrià, entonces en el cadete B y ahora en el juvenil, nos ha dejado. Y nos ha dejado con el dolor. Ya hubiese querido, ya, llevarse con él todo el dolor que nos ha causado su enfermedad, pero no ha podido. Aquí nos deja, con la sensación de que no hemos podido hacer nada por él. Únicamente, lo que él nos pidió: respetar su silencio, respetar su 'tarannà', siempre discreto, siempre alejado del ruido, siempre sin buscar compasión o gesto de piedad alguno.

Su último mensaje en mi móvil fue "Gracias, Emilio!!!", y data del 17 de septiembre del pasado año. Sí, el día de su cumpleaños. El mío había sido, simplemente, el de siempre, el de cada mes: "No quiero saber mucho de ti. Solo quiero que sepas que me acuerdo a diario de ti. Y espero que lo notes". "Gracias, Emilio!!!". Ya no hubo más por su parte. Sí por la mía, que no cesaba de enviarle, de vez en cuando, periódicamente, saludos, abrazos, cariño, roce. Sabía de su presencia en algún partido de la Joan Gamper por mi hermano Carlos, que lo veía y me contaba. No más. Ni menos. Suficiente.

Francesc Tito Vilanova (Bellcaire d'Empordà, 1969), filigranero centrocampista que jamás llegó a debutar en el Camp Nou, buen técnico, mejor maestro y superlativo estratega, aconsejaba a Guardiola, convirtiéndose en su segundo apellido cuando nadie daba un duro por ellos. Si no se fiaban de Guardiola como primero, imagínense la fe que tenían en Tito como segundo. Y solo ellos, solitos, llevaron al Barça a la gloria más absoluta. Luego se separaron, pero dejémoslo. Mejor así. Triunfaron por separado y eso debe reconfortarnos. "Mucha gente --me explicaba Tito-- cree que si te dedicas profesionalmente al fútbol te pierdes cosas de la vida, pero yo creo que es al revés. Cuando te dedicas al fútbol profesional, ganas más de lo que pierdes. En La Masia lo pasábamos de fábula, éramos felices, convivíamos gente cuyo único fin era divertirse con el fútbol, jugar, jugar y jugar". Ese era el recuerdo de Tito y la peña Els Golafres, integrada por Guardiola, Vilanova, Jordi Roura, Aureli Altimira y, a menudo, Jaume Torras y José Antonio García Covelo. Los 'golafres', ya saben, debían su apodo a lo mucho y bien que comían y a las fiestas gastronómicas que organizaban en La Masia, de la mano del bueno de Avelino Blasco, cocinero de aquella curiosa residencia, cuando los chicos regresaban de cortas estancias en casa de sus padres con materia prima de primera mano de sus pueblos.

"Si a esa vivencia --explica Zubizarreta-- unes su pasión por el fútbol, su amor por el Barça y el hecho de nacer y crecer con una guía no escrita de cómo se juega al fútbol en el Barça, entiendes que esa gente haya trasladado lo que mamaron juntos a las nuevas generaciones". Lo más grande es que no hay nada escrito sobre cómo ha de jugar el Barça, qué futbolistas debe tener. Es muy posible que, junto a Guardiola, Tito fuese, sin duda, el hombre ideal para crear el acta fundacional de esa red, de ese mapa futbolístico, de ese tejido que hace único al Barça. Hay quien piensa que, si se escribe, puede desaparecer el encanto. Tito lo tenía en su cabeza y todo ha volado con él. Nos queda el dolor y esa Champions juvenil que los chicos de Jordi Vinyals le dedicaron nada más conquistarla el otro día, deseando que "Tito también gane su personal Champions". Todos, incluso esos jóvenes, sabían que el asunto estaba duro, muy duro. Perdido.

"Cuando dejo a Adrià en el colegio y me voy a la ciudad deportiva --me explicó un día Tito--, siempre me dice lo mismo: 'Papá, tú no vas a trabajar. Tú vas a jugar, tú vas a pasártelo bien, tú vas a hacer lo que más te gusta en esta vida'. Y tenía razón". Yo no pienso borrar su móvil. Ahora ya tengo el móvil de Dios. Igual algún día lo necesito. Y no por fútbol, no. Al fútbol que le den. Como pensaron aquel día de abril Zubi y Pep, todos hubiésemos dejado de ganar para que no perder a Tito. Todos.

media discos

Un quart de segles desprès de les videoconsoles portàtils, la Game Boy va revolucionar el sector.. Doncs ara dos periodistes nord americans Ezra Klein i Bate Silver de 30 i 36 anys han deixat una bona posicio al New York Times i el Washington Post respectivament.Han arrencar iniciatives en solitari digitals anomenades Vox i 538. En 15 dies han rebut totes les bufetades del mon, desded acusacions d''inexperiencia fins a poca qualitat i gens de veterania, però ells endavant. Quin ha dese el futur dels medià informatius.Com a plataformes de lineas editorials amplies generen economies d'escala, deixen que periodistes independents o individuals publiquin. Ja algunes companyies de discos especialitzades com Blue Note o ECM en el jazz o 4AD es cuiden de la perifèria indie.No estan tan per la qualitat com per la difusió extensa de la musica improvisada. La tecnologia cada vegades es menys competitiva. I dos tot negoci es una transicio que passa per un intercanvi de dades que acabarem compartint tots sigui cinema o uns gran magatzems.

l'independentisme Italia

Han vingut, casi directament d'Italia, la Mery el Paolo i la Giannina. Hem fet la mona, Tan petita i tan plena de coses, plumeros de colors, casetes, roses, pollets i bolets que quasi no es veia.Ah! m i l'ou. Una sacher.Deia això per que un sondeig sobre la sobirania del Vèneto ha posat en avis a les altre regions. Aquesta consulta també es va iniciar a proposta ciutadana. I a Sardenya, un grip autonomista ha aconseguit el 10% dels vots. El Vèneto sense el suport de la Lliga Nord, dirigits per Luca Zaia, promouen una sobirania oficial a la catalana. La Llombardia i el Friull volen el mateix. Mentre a Sicília un ex governador funda el Moviment per l?Autonomia. I al Mezzogirono culpen a la nació del empobriment del Sud. Estan descobrint les seves arrels i desafiant els prejudicis del nord. Si això continua tindran eina també. Començant per aquests 100000 eixelabrats que han votat si a Venècia.

alts i forts

Així volem que siguin els propers jugadors del Barça. Peró comencem per l'entrenador. No cal que cridi (Luis Enrique, que no ha guanyat res encara, ni que sigui rar, Valverde, ni alemany Klopp, cal que sigui un home organitzat i que prescindeixi de qui no faci cas. No cal cridar tipus Roberto Martinez de la premier. Centrals com el Puyol, el de fa 20 anys. I un Bartra mes rodat, amb mes minuts a veure que. I un porter. si la defensa no va tant forçada no es lesionaran tant. I si una cosa no funciona, (Cesc) fora de lloc, no ho repetim una vegada i una altre. I el Massip, no se'l hauria de provar ja.?. Mentre a Pinto fa patir amb els peus i li passen pers sota les cames. El milers de centres d'Alves no serveixen per res quan va accelerat per les insults de la graderia. I Pedro no pot sortir nomes amb 20 minuts per davant. Ni L'Alexis si m'apures que espero que el venguin a bon preu.Es necessita una restructuracio no se si profunda pero sempre dura i cruel. Sense pressió al mig camp enfonsat, O Toure on ets,?. l'equip es trenca per la meitat. Messi fos, corra menys que el porter, Neymar verd al Barça, i ningu troba lineas de passada entre lineas. No es poden perdre segons quines pilotes i s'ha de xutar al menys igual que el contrari per tenir les mateixes opcions, Si tires la meitat, 2-1. He dit alts, també ràpids. No es tracta de corre molt sinó be. I això va per el Busquets.Qualsevol dels equips de semifinal,com l 'any passat ens haguessin passat per sobre. El somni de Valdes ja no serà possible. Que ens vagi be a tots i que començi l'espectacle.

roses

Se'n vendran mes de 6 milions de vermelles i de l'estranger. El 30% del total venen en un sol dia de l'Equador, Holanda i Colòmbia. Nomes el 5% son catalanes. La de la Rosa serà km.0, del jardí de casa espero. Nomes a Barcelona hi hauran 5000 punts de venda, al menys si fem cas a les llicencies demanades. La picaresca esta servida, encara que no deixin posar una paradeta a menys de 50 metres de una floristeria.Els majoristes intenten mantenir preus però no es poden sostraure al valor afegit de la Diada. Entre les roses i destaquen la mediterranea que aromatitza els seus productes i la Chrysler,unica que conserva el perfum autentic de la flor. El fet de que cagui en dimecres fa augmentar les esperances de vendes. El rànquing segurament serà la Freedom (60%) em primer lloc com sempre, i la Red Naomi (20%) que te els pètals molt grans.Nomes un 10% seran d'altres colors i barreijas.

pagar la sanitne

S'estan buscant formules de copagament precisament quan l'avi, desprès de pagar 46 anys sense necessitar ho, ho haigde fer servir.. Una proposta es pagar en funció de la renda.Es vol copar la llei Obama dels EEUU. I sobre tot al final no s'ha de confondre una autonomia de gestio amb la privatitzacio dels centres.Pagar esta be si no es fames mal que be.Pots pagar sempre que no hi hagi un us excessiu i depèn de quins serveis i ami amb intenció recaptatoria. Nomes han de pagar els que tinguin recursos suficients. Hi ha d'haver hi un limit anyal únic que si no perjudicaria las mes necessitats. A Alemanya ningu paga mes del 2% de la seva renda i mai mes de l'!% si es malalt crònic.Un important catedràtic, conseller del Banc Central del país ha proposat que el copagament de la renda sigui un cost sanitari dut al IRPF i ales hores liquidar ho amb el limit establert prèviament.

Albert Manent

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 1930 – 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill del també escriptor Marià Manent. Llicenciat en dret i en filologia catalana. A la facultat de Dret conegué personatges com Josep Maria Ainaud de Lasarte i Ramon Folch i Camarasa. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la de Carles Riba, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), J. V. Foix, Marià Manent i Tomàs Garcés). Per altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contra Franco (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'una Antologia Poètica Universitària (150 exemplars) juntament amb Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud... Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revista Curial amb Joaquim Molas, Antoni Comas, Miquel Porter, Cabestany... Aquells anys assisteix a classes de català que donava Joan Triadú a casa de Josep Maria Folch i Torres i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, ha treballat en l'Administració de la Generalitat de Catalunya amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president Jordi Pujol, a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català). Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació (1980) fins al 2010 va presidir la Societat d'Onomàstica; en aquest any va ser substituït per Josep Maria Albaigès i Olivart. Ha col·laborat amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb Serra d'Or, de la qual fou un dels fundadors.^[3]

La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el títol de Mestre en Gai Saber, el premi Josep Pla (1987) per Solc de les hores, el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Fèlix Millet publicada el 2003) o la publicació del llibre d'homenatge Records d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. El 2011 va rebre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural.^[4] El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

el sometent

Davant l'onada de robatoris al camp, la Unió de pagesos es planteja recuperar els cosos del sometent davant la impossibilitat dels mossos d'arribar a tot.El sometent, actualment dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, fou en els seus inicis una organització paramilitard'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic. Ha estat dissolt varies vegades i ara mateix el nostre conseller d'interior s'hi torna a oposar. La veritat es que son molt fatxendes. I malgrat l'increment de helicopters de vigilància volen seguir armant se i vigilant amb els seus torns establert com fan ja ara. Un sometent va matar a Quico Sabater amb traïdoria. I mentre no endureixen les penes per els lladres i no minvi 'atur i la crisi els pagesos ho seguiran demanant. Un romanço del segle XIX  diu així:

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

Nova gent ara ens ha eixida

que, amb l'excusa de carlins

els diners o bé la vida

ens demanen pels camins.

Escombrem-los de seguida,

si no, ens posen el dogal.

Via fos sagramental!

Com si no fos prou la guerra,

ara ens porten nous perills

aquests lladres de la terra

i del pa dels nostres fills.

En són plens el pla i la serra,

els barrancs i el camí ral.

Via fos sagramental!

Vagin fora i sens ajuda

tant de lladre i mala gent,

que emprendran la correguda

en sentir el Sometent.

Correm tots a la batuda,

amb garrot, forca o destral!

Via fora i vagin fora,

causadors d'infinit mal!

Via fos sagramental!

sorli discau

Es una cadena de supers que te la seu central a Granollers. Fa pocs dies que van obrir el Condis a Bigues. Ara aquests han comprat la Cadena Del Rio que te 13 establiments a Barna. Sembla que la crisi si que dona oportunitats. El seu director general diu que no parla de política que això ho deixa al BonPreu. Diu que seria potser un problema si venguessin fora de Catalunya. Ells no fan bandera de catalanitat, Peró son els únics amb llet pròpia, mel del Pirineu, quan hom ho porta de la Xina. Pensa que hi ha un excés d'impostos i que al final no es podrà aguantar.El preocupa mes que la contenció de sous, l'atur. Les pujades d'IVA no ajuden al consum. Ja hi ha prou flexibilitat laboral.Nomes posa marca blanca si ho pot millorar. Per posar merda que la posi un altre diu.Som els que menys marca blanca tenim. El 80% passa per vendes de la targeta de client fidel. Tenim moltes ofertes i ens ajustem. Tothom ho ha fet, ho diguin o no.Deixem escollir el producte al client. No tenim una oferta reduïda. La gent menja d'un altre manera. Mira mes el preu, ha baixat un graó i compra menys i mes sovint.No van al hiper de les afores i no tenen rebost a casa. Mira, els jubilats ens interessem per aquestes coses e la compra.

el dia mundial

Del Parkinson, Que no vol dir com diu un amic, "Aparca dins fill!".Diu que alguns necessiten 14 hores sobre 14 de cures(?) i atenció. I es denuncien les retallades de la llei de dependencia. També investigadors del Valle Hebron de BCN, han descobert una proteïna humana present en persones mortes que inicia i esten en ratolins el procés neurovegetatiu. Això pot detenir la progressió i extensió de la malaltia que afecta ja a tot l'estat a 150000 persones.La dificultat del diagnòstic fa que encara quedin sense saber ho unes 30000 mes. Van sortir al carrer amb la seva presidenta al front ,Roser Roige amb el lema "un superheroi necessita un supercompany". El cuidador prototip sol ser una dona de 52 anys de mitjana.

Deflacio

Es com veu el FMI a Espanya l'any vinent. Es el país amb mes risc encara que millora la perspectiva de creixement, un 0,1% pero el gran perill es la deriva dels preus que baixen com els salaris. Espanya s¡estancaraamb un PIB per l'any 2019 del 1,3%. I dona la culpa a la poca demanda interna degut al poc creixement previst. El PIB del 14 serà de 0,9, La taxa d'atur baixara lleugerament fins el 25,5 el 2014 per arribar potser al21,8 el 2019. L'inflaccio serà del 0,3 que es l'IPC mes baix de tota la zona Europea que te una mitjana del 0,9. Pensem que Grècia ja esta en caiguda en un 0,4.L¡FMI creu que la recuperació mundial ja es en marxa però encara molt fràgil.Els principals riscos son la inestabilitat dels països emergents tot i que Brasil per exemple preveu créixer amb força entre el 4,9 i el 5,3% l'any que be, la baixa inflaccio de l'euro i darrerament el problema d'Ucraina

la paret

Es el que es van trobar a Madrid els nostres tres diputats malgrat el seu discurs democràtic i transversal. Casdascu amb una sensibilitat diferent sobre la soberania de Catalunya. Si algú va estar brillant va ser Turull. Mes novella i marassa la Rovira i encara que millor parlamentari, Herrera va deixar anar el seu com si no anés amb ell i deutor del seu grup a Madrid de Cayo Lara. El Rajoy amb el Robinson Crusoe, patinant del tot i fora de lloc i Rubalcaba buscant encara avui el seu lloc a Europa. Cap frase, cap discurs de curta volada va tenir el mes mínim valor, ni de futur tot hi dir ho mil vegades. Ells creuen que encara avui, la negativa rotunda els hi dona mes vots, Doncs endavant les haches.

Puig

Es el gran grup català de fragàncies que vol arribar al top ten mundial. Factura 1500 milions i vol ser un referent de luxe en aquest àmbit el 2020. Amb marques com Nina Ricci, Paco Rabanne o Carolina Herrera ja  te el 8% del mercat global de perfumeria. La fortalesa de l'euro perjudica les seves vendes que nomes van assolir avançar un 1%  el 2013. Ara es traslladen a la plaça Europa de l'Hospitalet. Deixant l'emblematic edifici modernista de Mirurgia , protegit i que tindran  que vendre o llogar. També deixen la primera fabrica a la Travessera de Gracia. El model que volen seguir es continuar combinant marques propies amb franquícies de tercers, com Jean Paul Gualtier o Adolfo Dominguez. També produeix per 140 paisos, Mango, Benetton, Prada, Valentino i Comme des Garçons.A mes del Banderes i la Shakira. Els seus principals competidors son al mon Louis Vuitton,L'Oreal, P&G, Channel i Estee Lauder. Ven el 86% a l'exterior. Es la tercera generació d'una família que va començar amb l'aigua Brava. Ara era Marc Puig qui informava que els guanys nomes eren enguany de 176 milions.

Turull

Jordi. Es un del principals de CIU que va presentar la proposta de les urnes a Madrid. Pensa que l'Estat espanyol el vol dividir i que hem de fer un exercici exemplar de democràcia.A l'avi li agrada. Es de la terna que va substituir a Oriol pujol. Del seu discurs al Congres destaca la lògica que va fer servir i que no va mencionar mai la paraula resignació. Els 299 vots en contra no s'aguanten per enlloc. A les eleccions pocs partits portaven la consulta la programa. Al Congres hi va anar el parlament. No focalitzem en l'absencia del president res.Cap partit a favor del Si demana la seva presencia. Canvis a la Constitucio, canvis en les ofertes de diàleg, han de passar per l'acceptacio de la consulta. Desprès si volen es pot discutir la pregunta i el dia.

Cotarelo

Ramon, catedràtic de la UNED creu que ja nomes es possible un pacte confederal de igual a igual entre Catalunya i Espanya. Així com PP i Psoe ja varen pactar per la questio catalana, també el seu pacte es l'unic que pot salvar la monarquia.a Espanya s'hi ha de ser de manera voluntària. I que votes tothom seria una tirania, que es el que va dir Felipe. El sentiment independentista no es una algaravia. Rubalcaba no es creu el federalisme. Antes azul que rota. Es mes centralista que socialista. Jo plantejaria una confederacio amb Portugal inclosa.Seriem com Suïssa. La Transició ha fracassat. Les úniques fronteres que han canviat a l mon es a Europa en els darrers anys. Espanya ha d'acceptar que esta constituïda per nacions. Cotarelo, participant a la tertulià de La Tuerka, (1943) participa en el moviment Sumate.Ser d'un país ha de ser per orgull. Que ningú vulgui marxar. Ha de ser un nacionalisme reflexiu.

whisky pel Papa

La reina Isabel II d'Anglaterra, ja diuen que conservada en alcohol, li ha regalat en la seva visita al Papa Francesc unes botelles entre elles una de whisky.Visita de 17 minuts per anar a dinar amb el president italia Giorgio Napolitano.Va arribar amb 15 minuts de retard tota vestida de lila, barret inclòs.Amb 88 anys li va regalar al pontífex productes exquisits refinats i comestibles procedents e les seves finques reials i britàniques. Melmelada, mel i whisky escocès.El Papa li va correspondre amb una creu de plata emmarcada en una esfera de lapislatzuli per el seu besnét George. Aquí pau i allà gloria.

Soldats

Son quasi tots els que retornen els EEUU a casa desprès de deu anys de guerra deixant terribles ferides tan a les seves famílies com als Països "defensats" del terrorisme, sense de fet haver ne guanyat cap. Ara un altre boig els hi ha matat 3 camarades a fort Hood i s'ha suicidad. Tenia l'expedient net nomes amb una baralla amb un company. De fet el 16% dels soldats tornen amb el síndrome postraumatic. I de poc els serveix que el seu poble els admirin perquè de fet a la llarga esl hi donen l'esquena per conflictius. Les  ferides no nomes son fisiques i mentals també es molt important la dificultat d'adaptarse a una vida on l'ametralladora teoricament no et serveix per res. De fet això comporta que un 90 % i tornarien sobre tot perquè un 70% estan satisfets del que varen fer allà sigui Iraq o Afganistan.I es que els exercits ja no son professionals, sinó configurats de mercenaris i per tant no demanen cap sacrifici ala població autòctona. Alguna cosa fem malament quan aquests homes no es senten be i segurs a casa seva, va dir el president Obama.

el parkinson

El grup que lidera Cristina Malagelada a la Facultad de Medicina de la Universitat de Barcelona, els hi manquen 3000 euros per salvar la linea de recerca en Parkinson, concretament sobre la proteïna RTP801 que mata les neurones. El micromecenatge es a Goteo(SOS Investigacio en Parkinson) i els hi queda una setmana per aconseguir los. A veure si hi poden fer alguna cosa mentre esperant la beca del ministeri d'economia i la europea, de moment congelades. Ja se que la noticia va sortir al periodico i que amb la nostra crida, la Rosa i jo nomes debiem arribar a dues mil persones entre contactes de Facebook i mails.Peró el cert es que aquesta mateixa nit s'ha cobert amb escreix el pressupost que demanava l'equip de la doctora que desprès de 7 anys als EEUU ha decidit venir a lluitar aquí malgrat les dificultats. També una televisió local s'ha interessat per ferme una entrevista a mi com a afectat.Un cop mes en menys d'una setmana us haig d'agrair a tots la vostra amistat i l'esforç que heu fet compartint aquest petit/gran problema de continuitat en la investigacio d'aquests obcecats científics que tan s'hi deixant la pell.Gracies per ser hi.

mesures recentralitzadores

Ho son les 157 que ha promulgat el PP en els dos darrers anys.I el govern Català a defensar se.Ha emes 19 recursos de inconstitucionalitat i 9 conflictes de competencies.Ho situem tot en el camp del conflicte i no del diàleg perque es impossible. Estem mes amenaçats que mai. Un informe que ataca amb 52 lleis.Tots els àmbits de Catalunya i les seves competencies queden tocats per la avalancha normalitzadora.La Generalitat ja ni podrà determinar l'horari dels funcionaris públics seus,ni les rebaixes, ni obrir Iglésies, ni valorar les situacions de dependencia ni practicament res.Catalunya ha fet coses genials però no ho em sapigut vendre de cara enfora.No tenim excuses. Els mitjans informen al mon de nosaltres des de Madrid i ens presenten com una font d'inestabilitat. Som els rics rebels i insolidaris.Som la llibertat, una nació que malgrat tot no ha desaparegut, som un pou de cultura universal, i hem sabut preservar una llengua perseguida.Acollim immigrants i ho fem be.Tenim investigadors mundials i l'unic que demanem a canvi es que ens deixin exercir el dret a decidir.

140 caracters

Si l'avi tingues twitter diria:
que be que vinguin els de l'OSCE a vigilar a la policia espanyola.
els atacs als periodistes que cobrien les protestes a Espanya.
silenci esferidor davant d''unes paraules d'un amenaçant cardenal que marxa en un funeral.
estic content de que un Català pugui ser primer ministre de França o Catalunya.
Manel Valls no pot traicionar a l'electorat d'Hollande amb socialdemocracia descafeïnada.
Valls obrira els ulls finalment sobre el problema de la immigració a Europa abans que la dreta mes dura i xenofoba.
Èxit i felicitats per la gigafoto de la Via catalana. Practicament tothom s'hi ha trobat.
Tenim fotografiat el nostre gigapais, la nostra gigasocietat i ara manca que quedi be la gigassemblea.
el coneixement que adquireixen els nois i noies s'ha de fer servir de manera creativa.
l'escola exigeix poc perquè els pares no exigeixen mes
l'informe PISA es una eina d'aprenantatge  i millora del sistema educatiu, no a l'inrevés
tots aquests tuits es resumeixen en un: estiguem a favor de les expectatives creades, assolim les i complim les.

abril 14

Comença l'Abril amb les següents bestieses que dominen aquest pati de les oques que es Espanya. Títol del magnific llibre del Pitu Miralles. Passarem per damunt dels funerals, com si fóssim l'any 40 de l'ex president Suarez. Jo us he explicat el que he pogut, fredes i calentes. Peró va fer servir la seva tomba per davant d'ella la màxima autoritat eclesiastica, dir que tot estava apunt per una altre guerra civil. Algun animal diria que lamentant els afusellaments de capellans durant la guerra, encara se'n va deixar un que va vomitant odi i porqueria per allà on parla, en les seves ultimes boquejades publiques. A Interior hi ha un altre pitote perquè volen acusar a l'ANC i no poden. Ni detenir los ni hi han proves d'il.legalitzacio. I per adobar ho unes primàries per l'alcaldia de BCN, on nomes van votar 5200 persones, fixeu se que pocs poden decidir el futur alcalde i de les quals un munt es veu que eren col.lectius pakistanèsos que els hi pagaven l'euro i no sabien a qui  ni que votaven.Es veu que ho va organitzar el meu amic Carles Marti, que desprès d'això i de l'exit de la Diagonal, que li va costar l'alcaldia a Hereu, potser valdra la pena que no organitzi res mes. I les primàries eren per netejar la imatge del PSC. Collboni es un cadell que no arriba enlloc Nomes cal veure'l com es pavoneixa ara que es noticia. I l'Andres, per mi que estaven d'acord per arribar junts a la segona volta del dissabte  que. Apostem a que no hi votaran mes de 400 simpatitzants..D'altres orígens clar.

L'Ebre s',,alça

Torna ha aver hi enrenou al voltant del Pla Hidrologic que recull tants i tants interessos.10000 persones, la societat civil van anar a Sant Jaume d'Enveja fins el Deltebre per defensar el riu. Aquesta vegada i per primer cop també hi va anar hi CIU, per primer cop en 10 anys. El clam lo riu es vida, el nus de les tubàries i el color blau van ser presents altre vegada a l'entorn de la mani.Sembla també que aquesta vegada es farà un front mes comú en defensa de l'aigua. Majoritariament confien en la Unió Europea per que aturi el pla estatal que diu que un riu viu es incompatible amb la agricultura. El Pla proposat es un frau cientific que imposa un cabdal mínim sense cap raonament de base. El canvien la gestió nomes correspon a la societat civil. Molts els manifestants demanaven la independencia com a única forma de evitar que el Delta desapareixi.De l'aigua del riu, l'esta diu que en sobra I cada dia esta mes salada.Es evident que no li sobra d'aigua.Tots els veïns units estaven molt segurs de que guanyarien altre vegada, Molts deien que estaven disposat a tot per defensar ho. No se quin paper hi juga el Joan Lluís, molt implicat d'altres vegades. Ja hi parlarem però segur que era a a,la  mani. Son fots, tenen un sentiment arrelat i plantarna cara. Es nus ja es al carrer. La marea blava a tornat per defensar el que es seu.