castig

Es quan es vol fer veure d'una manera expeditiva als nens o grans que han de modificar una pauta de comportament. Ara el ministre espanyol d'educacio, mal educat  ell també, ha tingut que retirar un vídeo on s'explicava diferents càstigs per els nens que feien: si deien una paraulota, 20 abdominals. Si feien soroll, un temps a fora, expulsat del grup per pensar i que tampoc genera consens entre els psicòlegs. Recomanava també pujar i baixar escales i exercia els càstigs mes com una eina de poder que educativa. Els càstigs no han de impedir que el nen faci una activitat que li agrada. Altre cosa es que la regula, com l 'exces de jugar a alguna cosa.Es pensa també que si se surt de classe a de ser amb suport d'un gran que li raoni el perquè. El castig en tot cas ha de ser proporcionat, coherent i sempre a la conducta, mai al nen. El castig físic s'asocia a la humiliació. D'altres pensen que es necesaris per refredar al  i que reflexioni abans de pensar hi. El reconeixement del nen del que ha fet no passa per l'exercici sinó per la paraula. Això no es la mili que si utilitza aquests sistemes masclistes i de subordinacio. L'exercici físic es bo i no es pot etiquetar com a castig. Els professors de gimnàstica no castiguen fen fer sumes als nois. El vídeo en questio es un creative commons pensat perquè tothom aporti qualsevol suggeriment. De moment l'aportacio es que el vídeo s'ha eliminat perquè no resisteix cap anàlisi psicològic seriós.