Acaba de desapareixer també l'Albert Manent, escriptor i intelectual Català, estudiós de els 4 reedicions de les Obres completes de Joan Maragall, fet que nomes s'havia donat amb Verdaguer. La profunditat dels seu estudi va arribara reclamar que se'n prepares una edició critica, i considerar si les que componien l'edicio eren revisades per el mateix autor i quan i a on havien estat publicades per darrera vegada, com era el Cas de L'esglesia cremada.Així com l'aportacio dels estudis maragallians de l'estranger. Reclamava també l'edicio de l'obra de Joan Benet, Maragall i la setmana tràgica. Amb tot això Manent creia que es podria donar una imatge nova, una sintesi del seu pensament de qui com deia Josep Carner "Generós conseller de la ciutadania, indispensable encoratjador de tota alta empresa, administrador de somnis col.lectius i ètic redreçador de senys i voluntats. A articles com El sentiment de Pàtria,La ciutat del perdo, o Conversa bilingüe i apareixen els mateixos planys, preocupacions i problemes que ara.En Joan Maragall i han moments profètics, que ens remouen i ens interpreten fins que s'enfada i aleshores esdeve un flagel com los prediques de Savonarola. Això escrivia Albert Manent el 1961 a Serra d'Or. Com aquell que diu estem igual però ell ja no pot treballar hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada