Que es com li deien a casa. Ens ha deixat un xicot de 45 anys, desprès de 2,5 de lluita contra el càncer linfatic, que ha donat els mes grans èxits a la banqueta del Barça.Com diu el seu amic Pep, volien menjar se el mon i ho van fer. Eren joves i no es podien pensar que els periodistes esportius escriurien un dia noticies d'aquesta mena. Ara tot son excuses, de no haver sabut trobar les paraules de travessar la subtil linea de la privacitat, de no haver encertat el pronòstic. Em commouen les llagrimes crec que sinceres de Busquets, Valdes, Iniesta i el mateix Messi, fills adoptius i professionals d'aquest noi que mai va poder debutar al Barça com a jugador, Ara l'Adria, el seu fill, tindrà l'oportunitat. No falten centrals? Doncs Bartra-Vilanova. Un la treu amb criteri i l'altre, matusser i fort, quadra l'equip contrari davant de l'area i mai perd l'esquena. Ara hom lamenta haver se equivocat en les critiques i en els pronòstics. Si que sempre marxen els millors, Per això els enyorarem tan i tant de temps. Perquè nosaltres per sort, podrem seguir aqui baix repetint erros una i altre vegada malgrat les promeses de esmena.Si Tito hagués estat ahir amb el Pep al camp del Bayern, l'innombrable els hi hagués fet el 4 que va fer?. Mai ho sabrem. Peró això com va ajudar a Villareal, ahir la tristesa va pesar molt sobre les idees del Pep. Ens deixa uns nanos molt ferms, uns amics que ens ajudaran a recordar lo amb les seves actuacions i la idea de que els golafres, nois de la masia que han de menjar el que porten els caps de setmana dels magnífics pobles catalans, diran com aquell entrenador, futbol es futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada