diumenge, 31 d’agost del 2014

Batut Pulp Fiction

Demà puges al vaixell que et portara a Sardenya, com el teu carrer. Et proposo una cosa que alimenta i potser t'agradara molt. Es car (7 euros) aproximadament i se'l pren el Travolta quan li prepara la Una Thurman. Mira lo que hi va i ja hem diràs si te'l fan. Sinó el farem a casa. 3· boles de gelat de vainilla, 170 gr de crema de formatge, 1 got de llet, 1 cullaradetad''escorçade llimona i 450 gr de maduixes congelades. Batre dos minuts i que quedi tan espès que s'hagi de menjar amb cullera llarga en una copa habitual de gelat.

dijous, 28 d’agost del 2014

el curt estiu

Hem visitat algun poblet com Pi, Cubelles, Andorra i Arbucies. Però em manquen Begur, Salardu, Vancouver, Scala Dei, Menorca o Paris i Berlin o Blanes. Hem anat poc a la platja, però esque no n 'ha fet estiu. Quantes vegades ens hem banyat a la piscina ...sempre que has vingut i tu i poc mes. Hem volgut veure exposicions i obres de teatre iens hem quedat amb el cine, els llibre i les presentacions de sempre. Hem començat algun llibre, com Memòries de sang,  El laberint de la plaça e la font o Un home anomenat Ove, Peró no n'he acabat cap. Hem anat de estes majors, se'ns han acudit idees. per fer el proble mes divertit, gran pensament equivocat, i hem fet llistes per repasar les tasques cotidianes i no deixarnos en cap.queden moltes coses per fer ien cara que tothom t'ho repeteix el temps no s'acaba si tu no vols.Ens hem retrobat amb algun company de fa 50 anys de coneixença i sembla que hem quedat per alguna cosa mes que el ja et trucaré. Dissabte santa Rosa sorpresa, l'11 ens veurem tots al a V, el divuit ens espera l'arroç...

Peret

El mig amic se'n ha anat. Alguns imbecils encara deien si estaria prenent canyes i que el càncer no se'l havia emportat. Ara nomes ens acompanyara la seva guitarra rumbera. No sabem si volia fer una viatge, al  menys no tan llarg i penso que devia tenir molts amics a tota la costa on planar de Cadaqués  Tarragona. Ara crec que tenia fins i tot algunes peces noves per cuinar i als 79 anys, l'estiu li devia semblar el desert. Sempre el podrem recordar amb el Convidat de l'Om i m'agradria saber quina va se la darrera cançó que va tocar foten li canya i estimulant el personal com ell sabia des de Eurovisio. Va ser present a 11 pel.lícules de les sense petons, i si haig de¡agafar una canço em que do amb Borriquito, tan espanyola ella, tot i que deia que li agradava mes cantar en català perquè sonava millor. Ara serà per uns dies el rei de la rumba, no recordo doncs el Gato que era, però si que potser era mes proper encara que també te'l podies troba en un bar. La seva vida ha estat deu vegades la nostra. Fins i tot va practicar, qui el devia enredar a ell, durant 10 anys a l'esglesia evangèlica. No estava de coper, idiotes, estava al salo de Cent, de l'ajuntament exposat a la capella ardent. Que no sabe ni la u.

la postal

Ara ja casi no se'n envien. No se si tu me'n faràs arribar una de Castelló d'Ampuries. Les postals ara nomes serveixen potser per veure com era el paisatge o els vestits aleshores. Ara ni tan sol se'n deuen fer quadres d'aixo.L'altre dificultat que te la gent es que hi posem en una postal. No parlem del segell. De fet qualsevol cosa te gracia i sinó mira les que han escrit els pares o avis quan eren petits, les coses que deien mal escrites a la taula petita d'un bar de poble o sobre una pedra plena de sorra. Jo, si te'n tingues que enviar una ara mateix de Formentera per exemple t'hi posaria: Això cada dia esta mes ple d'hotels, guiris i bars de mal gust. vull dir lletjos i cars. El paisatge ja nomes es troba entre les senyals de trafic, alemanys, cremats pel sol, carreteres plenes de sots i edificis tipus sky line. Oh et parlaria de la netedad de l'aigua i la brisa de la nit entre garrofers. O del passeig sota la lluna que juganera s'amaga ara si ara no entre el núvols no dels de internet sinó dels altres. O que he vist una fada de conte que em parlava a l'orella de que faràs quan siguis gran. Allà on hi veies un carro ple de palla ara hi veus una vintena de cotxes amb mes pols que benzina. Això i els camins mal cuidats van canviant el paisatge. I de les camisetes no en parlem. Diuen que nomes els nens petits de 9 o 10 anys es vesteixen de típics amb el mirinyac, pantalons o faldilla negre, mocador a les espatles i un gran llaç tancant la trena de cabell negra nit. Quan els tenen vestits així, els pinten. O els pixelan a fotos selfie.

dimecres, 27 d’agost del 2014

els ranquings

Es curiosa la competència que s'ha establert en el temps entre el Descalç sobre la terra vermella de Eduard Fernandez interpretant Pere Casaldaliga i la vida del pare Ferrer interpretat per Imanol Arias,en premis, suports i de tot. I la competència continua en guardons, des de la millor mini serie a la millor musica original o les millors interpretacions masculines.Amb dues amb dos episodis s'han elegit entre dues centes produccions de prop de 50 paissos. Aquí a Catalunya els primer passis van fregar el 500000 espectadors per superar ho en el segon capítol. El 4 de setembre sabrem els resultats d'aquests prestigiosos premis sud coreans entre les darreres 24 produccions. 
Pel que fa als rànquings de musica baixada a Itunes es Guardian de la Galaxia, coincidint amb la peli, Begin Again igualment, Night vision/Imagina dragons, Vacaciones EGB iNow 2014.Pel que fa ala tele es molt recomanable el programa De museus. Sobre tot un dedicat al Pau Casals, ambaixador de la pau i la cultura catalana i que començant al Vendrell on va néixer ens condueix fins a l'exili. Menció especial a l'orgue que no varen aconseguir cremar a la guerra civil.

dimarts, 26 d’agost del 2014

Mireia Belmonte

Es una nadadora de Badalona que jo admiro molt. No se quantes medalles guanyara als europeus de Berlín, però el cert es que no hi ha cap noi entre els guanyadors. No ha fet vacances. En una hora ha disputat tres proves i avui ja es a Doha Qatar per disputa la copa del mon. Diu que el fonamental es l'entrenament físic i mental. Nou record als 200 papallona, 2.04.79. Ha guanyat sis medalles. Nomes ha perdut els 200 estils.El 93% de les medalles son nadadores catalanes. amb ella hi son Judit Ignacio. Total 8 medalles. Com deia el teu besavi Jaume, els de Badalona, a mes mar mes Vela.

diumenge, 24 d’agost del 2014

el barri Vermell

A Europa i en concret a Holanda, tot esta molt mes endreçat. he estat 2o 3 vegades a Amsterdam, on sempre s'ha comentat que les prostitutes estan darrera d'una aparadors de vidre. Encara que alguna pel.lícula les trasllada també a un vaixell de canals, el que aconsegueixen es tenir els carrers nets. Jo no ho he pogut veure mai. Tot regulat i els impostos pagats. Si les cortines, normalment granates,-perquè aquest color te aquests significat tan voluptuós?-estaven tirades, no es que fno hi fossin sinó que estaven treballant que en diuen elles.Una temporada i per Alló de la igualtat es veu que hi van posar nois ent bestieses. Va ser un fracàs. Ningú es va interessar per la seva "feina". Funcionen mes els coffe shops.On pots triar com si fos un Penedes o un priorat entre una herba del Marroc del Paraguai. I te'l fan el porro o te'l pots fer tu. De fet son mes legals la marihuana i l'exercici físic diguessim que las bicicletes i els canals. Tants que li diuen la Venecia del Nord. Un dia t'explicare com viuen la Marian i la seva família,amics de petits de la Montse Salvany. Ara , si algú t'explica que hi ha anat moltes vegades a Amsterdam i no et diu perquè no li preguntis. Jugant molt be a hoquei herba i els catalans també.

Pi

Hem passat dos dies a casa d'uns amics a la Cerdanya. D'acord es mes maco que Bigues. Hi hem estat molt be, amb el Ferran i la Leo i la sorpresa que va ser la Joana. Una neta preciosa de3 anys el 2 de setembre i que no va parar. De recordar nos a tu en molts moments i de xerrar en tots els altres. El Ferran i jo varem desenterrar el seus botons i vam fer un apassionant partit (1-2), que tindrà revancha segur.Uns àpats de caprici, la Leo cuina com els Àngels i un repàs al mon vist des de la forta pluja i dese el silenci de creixer l'herba. Per un moment penses que les vacances i aquestes bones estones on incompatibles amb la guerra i les terribles desigualtats socials. A la carniceria varem fer una hora de qua i teníem el numero 11. O es que els que tenen poder i fan violència no fan vacances.Peró la gent mal parida fa negocis també a les vacances i les armes ho son. El preu son les persones. Perquè tu pots marxar igual. Obama a punt de marxar al seu retir no sap si bombardejar mes, consell dels que volen matar mes, no per acabar sinó per renovar material, enviar cossos especials a l'irak, o vendre armament mes convincents als rebels.Mentre 50 milions de persones estan desplaçades fora de casa , no sabem per quan de temps, l'altre 1% de la humanitat es posa moreno a la seva tumbona. De veritat que ningu no hi pot fer hi res?

dissabte, 16 d’agost del 2014

Robin Williams

Mals  temps per els actors que ens deixen. Que dir d'una persona que no has  conegut  que per professio tenia mil cares.Sense ser uns dels meus preferits,el vaig descobrir el dia que  feia d'actor de doblatge a la Sra. Doubtfire i com que no esta d'acord amb com ho fan, dimiteix i  es posa a fer de mainadera. Hi ha 4 films mes imprescindibles. El club de los poetas muertos, sempre plorara re quan li diuen els nois posantse d'empeus a les taules, Capitan mi Capitan,o Good morning Vietnam, la magnifica El rei pescador i L'indomable Will Hunting on tornava a fer de Mestre. O metge a Patch Adams o gay a La jaula de los grillos.Peró el millor que es pot dir d'un gran còmic son les frases que va dir ell, encara que estiguin hores d'ara manipulades. Se li atribueixen:
No importa el que diguin, les paraules i les idees poden canviar el mon.
Divorci vol dir arrancarli les parts a un home i amb la seva cartera.
El pitjor a la vida no es acabar sol. Es acabar amb algú que te'n faci sentir.
La natura va donar a l'home un sexe i un cervell, però no la suficient sang per irrigar als dos a la vegada.
La comèdia pot servir per lluitar contra els traumes personals. Representa l'optimisme
La petita guspira de bogeria que et donen no l 'has de perdre mai
Quan dubtis entre dos bromes, elegeix la porca
Donc gracies al meu pare per aquest oscar que quan li vaig dir que volia ser actor va dir , perfecte, però també soldador
Mai et barallis amb un persona lletja, no te res a perdre
La medecina, el dret, els negocis son basics per sostenir la vida. La poesia, l'amor o la bellesa per viure la. Aquesta no li ha servit

dimecres, 13 d’agost del 2014

l'ós Pyros

Es el que tenim al Pirineu. I ara, Eslovenia i França ens en donen un de menys vell que no sabem encara com es diu. Tenir lo costa aproximadament a l'any uns 5000 euros amb bestia que diuen que es menja. Clar que també podrien ser  algun dels llops que fa 14 anys que també es passejant perla zona. A la serralada Cantàbrica, la meitat del Pirineu i conviuen 230 animals mentre que a qui nomes 150. Quantitat mínima per subsistir sense tenir gana i que ocupen un habitat natural que mai haurien d'haver deixat per culpa del home. Uns els elimina la riuada i d'altres la mala senyalitzacio i cura de l'home.Resulta que hi han 40 punts de sorpresa fotogràfica i cap d'els denuncia que caiguessin 40 cavalls per un estimball per culpa d'un os.L'os eslovè , que no entén de paratges ni nacions ve amb el projecte lIFE que te un cost europeu de 2,43 milions.El Pyros abans de marxar deixa 5 cadells que compatirem amb França.Ell hi es qui, campant per el seus 5000 km quadrats des de 1986 hi deixa 26 cries documentades que podrien ser ne 40. Balou, introduït el 2006 va morir per causa d'un llamp. Per el que fa al llop torna ha esta implantat. Va venir d'Italia, s'alimenta d'isards i cervols i dels 14 nomes hi havia una famella.Els mascles, resseguint les carenes poden fer fins a 600 kms en una temporada.Se'ls ha vist darrement al Ripollès i fins i tot al Vallés.

diumenge, 10 d’agost del 2014

el net 114

Es el de la presidenta de las Abuelas/Madres de la Plaza de Mayo a Argentina, que 36 anys desprès l'ha trobat. Sabràs que als anys 70 la dictadura argentina i la xilena, prenien els nens de les mares i pares de tendència d'esquerres i els donaven a gent de dretes, policies i militars. Als pares els mataven normalment amb tortures per tirarlos despres al mar des de un avio. A vegades vius i també amb els nens, Ara amb l'ADN tothom de 40 anys s'esta fent proves.Es calcula que hi han entre 500 i 1000 nens en aquesta situació. Guido el 114, ha pogut ara abraçar a la seva avia que no ha parat mai de buscarlo.El van criar uns pagesos a 300 km de la capital. Guido es music i pianista de jazz, la mateixa musica que li agradava a la seva mare, Laura. Recomana que tothom es faci l'analisi entre 1976 i 83. Diu Guido que ha tingut una infància feliç però que hi havia coses que no li quadraven. El net 78 es Victoria que va néixer al quarter de tortures. Te una germana mes gran amb qui no es parla  i enfrontades politicament. Amb dues pensen que la guerra no ha acabat. I el numero 87. Morta la mare també  al ESMA, va ser maltractat i mai va veure una fotografia seva de petit. Avui es regidor del 'ajuntmanet de Buenos Aires. Histories impossibles que realment emocionen i ens diuen quan fp poden ser les persones o millor las besties..

dissabte, 9 d’agost del 2014

el suau

Expliquen ara les cròniques que el nom be d'uns soldats francesos de la tribu berber zuaua  que per espabilarse se'l prenien. De fet la Rosa explica que el seu avi quan jugaven al domino per la tarda o al mati per eixirivirse també se'l prenien. De fet demanaven un cafè i per poder estar mes estona de tertulia l'allargaven amb gasosa. Abans el cafe te'lservien amb un got d'aigua. Jo la gasosa no la recordo fins que van fer aquelles amb tanca de goma, porcelana i tanca de filferro que ames anava amb una caputxeta higiènica. La veritat es que tots dos estem convençuts de que ens donaven una mica de cafè, amb sucre i l'espuma i el que li afegiem era sifon. Era com l'anis. Nomes si afegia aigua molt fresca i prou. O la bomba de el vi de Màlaga. Remenat amb la yema d'un ou, sucre a dojo i a córrer. El suau original, era un cafè, un raig de sifon ,potser algú un vas de vi de gasosa, i sucre.Amb un glaço a l'estiu. Ara diuen que si una mica de canyella o cacau en pols. Jo dic que d'aixo ni ni havia. La modalitat de diumenge diuen que anava amb vainilla de Madagascar, nata semi muntada i potser el cacau. Gel i si tens una canyeta. Per a nens d'ara, cafè descafeïnat, una mica de llet i una presa de xocolata petita desfeta.El suau d'hivern, amb rom negre, un trosset de pell de taronge i una culleradeta de mel. això a mi em sembla mes un groc.

la guerra bruta

La guerra mai es freda, sempre es bruta. Ara la fan els bancs amb les comptes secretes dels polítics. A Andorra, fins fa poc paradis fiscal la cúpula del BPA sembla a lliurat a les autoritats bancaries espanyoles les dades de Pujol davant l'amenaça de no poder operar amb el banc de Madrid. Ara busquen qui ha estat, si un de la cúpula o un mindungui. En qualsevol cas serien 3 anys a la garjola i 300 mil euros, Haurà cobrat molt mes.Un personatge que ja venia d'una carrera complicada en una altre entitat. Total que les entitats fiscals, policials també subornen contra Catalunya i el que faci falta. I no diguem Hisenda que ha extes l'operacio de suborn a Suïssa i Liechesteistein. La unitat de Delictes economics i fiscals contra Pujol que ara sabrà que no era Itaca cap on conduïa el seu poble sinó a Andorra. A mes s'hi pot esquiar.

dijous, 7 d’agost del 2014

Carmen de Lirio

La reina del paral.lel dels 50 ha mort. Per aquells anys va fer Parsifal i recordo haver acabar la seva carrera cinematografica amb La moños el 96. Va fer 40 pel.lícules i a csa ni ha mitja dotzena. Reprimit el music hall, que sempre va ser el seu àmbit natural, va saber actuar amb el doble sentit de parlar i fer l'amor quasi al mateix temps, amb una mirada verda, damunt d'unes llargues cames, plena de lluentons passejava segura per la pasarel.la en mig d'altres figures del espectacle, entre l'orquestra i l'espectador admirat. Fina i elegant com reconeixia ahir una filla seva, "la meva mare mai es va disfressar de cabaretera". Carmen Forns Aznar sempre va burlar la censura, comptant els centímetres de escot o aixella que mesuraven els censors, que gaudien lògicament també de l'espectacle. Sempre va negar relacions amb coneguts falangistes catalans. Nascuda el 23 a Saragossa, de pare català, va venir a Barcelona desprès de la guerra. La radio i la bellesa li van obrir les portes el teatre. I va adoptar el nom de La lirio, una copla de Concha Piquer, omplint els principals teatres de revista de Catalunya. Durant 20 anys ,aquella bellesa americana de celles gruixudes i piga al pòmul, tenia a tothom del mon empresarial o esportiu fen cua a la porta del camerino. Ho explica tot en una biografia Memorias del mítica vedette que burlo la censura del 2009 , demostrant que en aquelles epoques grises i fosques també procuraven passar ho be. A molts els hi va descobrir l'erotisme cantant allò de En la noche de bodas, concha de seda, sabanitas de hilo y almohada de suave tela....

dimarts, 5 d’agost del 2014

pablo Iglesias

Es el lider de Podemos.Encapçala un partit populista que amenaça en trencar l'hegemoniadel bipartidisme instal.lat a la transició. Abanda del cansament, podem atribuir l'exit a la retorica i al ben parlar del seu lider. Un lider mediatic però no sembla que això ho sigui tot. El fenomen també ho va ser ciutadans de l'Albert Rivera i Arç pensen que no pasaran del 1%.Segurament el missatge que ha calat es el de com sortir de la crisi, impulsar la recuperacio sense retallades de Benestar i rebentar tot el que vingui dels darres 35 anys. M'equivocare com sempre Peró no li veig futur, Encara els partits tot in o semblar ho son molt forts. Es un fenomen tipus Rosa Diez que n oblidem esta valorada en segon lloc darrera de Alfred Bosch.Encara s'han de trenar mes coses perque ho entenguem tots tot.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Montse Vilarrrasa

Es una usuària de la Fundació Catalana de Síndrome de Dawn. Ella que no han apartat de cap germà com acaben fer amb un nado,exemplifica la capacitat de superacio d'un col.lectiu que ara també ha d'afrontar els reptes de l'envelliment. A sobre, feina no els he ni falta.