la postal

Ara ja casi no se'n envien. No se si tu me'n faràs arribar una de Castelló d'Ampuries. Les postals ara nomes serveixen potser per veure com era el paisatge o els vestits aleshores. Ara ni tan sol se'n deuen fer quadres d'aixo.L'altre dificultat que te la gent es que hi posem en una postal. No parlem del segell. De fet qualsevol cosa te gracia i sinó mira les que han escrit els pares o avis quan eren petits, les coses que deien mal escrites a la taula petita d'un bar de poble o sobre una pedra plena de sorra. Jo, si te'n tingues que enviar una ara mateix de Formentera per exemple t'hi posaria: Això cada dia esta mes ple d'hotels, guiris i bars de mal gust. vull dir lletjos i cars. El paisatge ja nomes es troba entre les senyals de trafic, alemanys, cremats pel sol, carreteres plenes de sots i edificis tipus sky line. Oh et parlaria de la netedad de l'aigua i la brisa de la nit entre garrofers. O del passeig sota la lluna que juganera s'amaga ara si ara no entre el núvols no dels de internet sinó dels altres. O que he vist una fada de conte que em parlava a l'orella de que faràs quan siguis gran. Allà on hi veies un carro ple de palla ara hi veus una vintena de cotxes amb mes pols que benzina. Això i els camins mal cuidats van canviant el paisatge. I de les camisetes no en parlem. Diuen que nomes els nens petits de 9 o 10 anys es vesteixen de típics amb el mirinyac, pantalons o faldilla negre, mocador a les espatles i un gran llaç tancant la trena de cabell negra nit. Quan els tenen vestits així, els pinten. O els pixelan a fotos selfie.