Hem passat dos dies a casa d'uns amics a la Cerdanya. D'acord es mes maco que Bigues. Hi hem estat molt be, amb el Ferran i la Leo i la sorpresa que va ser la Joana. Una neta preciosa de3 anys el 2 de setembre i que no va parar. De recordar nos a tu en molts moments i de xerrar en tots els altres. El Ferran i jo varem desenterrar el seus botons i vam fer un apassionant partit (1-2), que tindrà revancha segur.Uns àpats de caprici, la Leo cuina com els Àngels i un repàs al mon vist des de la forta pluja i dese el silenci de creixer l'herba. Per un moment penses que les vacances i aquestes bones estones on incompatibles amb la guerra i les terribles desigualtats socials. A la carniceria varem fer una hora de qua i teníem el numero 11. O es que els que tenen poder i fan violència no fan vacances.Peró la gent mal parida fa negocis també a les vacances i les armes ho son. El preu son les persones. Perquè tu pots marxar igual. Obama a punt de marxar al seu retir no sap si bombardejar mes, consell dels que volen matar mes, no per acabar sinó per renovar material, enviar cossos especials a l'irak, o vendre armament mes convincents als rebels.Mentre 50 milions de persones estan desplaçades fora de casa , no sabem per quan de temps, l'altre 1% de la humanitat es posa moreno a la seva tumbona. De veritat que ningu no hi pot fer hi res?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada